Teresa Ribera: «L'acord de pressupostos amb el PSC s'imposa sobre la visió que prioritzava les banderes»

La ministra de Transició Energètica i vicepresidenta tercera del govern espanyol, Teresa Ribera (Madrid, 1969), va ser qui va ensenyar el que -poc o molt sap- de medi ambient a Pedro Sánchez. Quan el 2011, de rebot, ell es va convertir en diputat del PSOE i portaveu d'aquest àmbit al Congrés, Ribera li va fer classes per ajudar-lo a estar al dia. Ja havia estat directora de l'Oficina de Canvi Climàtic -primer- i de la secretaria d'Estat del mateix assumpte -després- amb els governs de Zapatero, on va aterrar després d'ocupar diversos càrrecs tècnics a l'administració.

Un pas per la política que li va permetre accedir a responsabilitats internacionals en aquest àmbit i que va fer que Sánchez la fes ministra primer i vicepresidenta després. L'entrevista amb Nació es fa al Parador de Tortosa. Ribera acaba d'arribar de Madrid i el pantà de Flix, ara descontaminat, i la barra del Trabucador l'esperen. Les Terres de l'Ebre són la zona zero de la crisi climàtica a Catalunya.  

- Vostè va visitar dijous els treballs de descontaminació de l'embassament de Flix. És un exemple paradigmàtic de les conseqüències de la mala praxi industrial?
 
- Completament. Aquesta mena d'abocaments és el que hem après que no volem que torni a passar. L'exigència per fer qualsevol activitat industrial comporta reclamar que no impliqui cap risc ambiental o per la salut. A Flix això es posava en risc i no es podia disposar ni d'aigua de boca ni per a l'activitat agrària. És un exemple del que no volem que torni a passar i de la qualitat d'anys i de recursos que hem hagut d'invertir per revertir aquesta situació.

- Aquesta setmana el temporal ha tornat a afectar la barra del Trabucador, que va quedar intransitable. El Pla de protecció del Delta de l'Ebre està pendent i ja ha rebut crítiques. Implicarà una solució definitiva?

- La veritat és que tinc molt interès en el Trabucador, un espai molt fràgil que ha resistit millor que altres cops. Cal una cura constant i no es tracta tant de posar-hi infraestructures que alterin l'espai i els seus ecosistemes. Tenim el pla del Delta i sabem què diuen la Taula i la Generalitat, i creiem que hi ha molts punts d'entesa. El punt de diferència és que, pel que entenen els nostres equips, és més resistent i eficaç apostar per infraestructures toves que no pas per altres més dures. Per això, i encara que la Generalitat ens proposava alguna intervenció més intensa, la nostra aposta pels camins de ronda i altres espais és jugar amb l'evolució natural del paisatge, recuperar l'arena, promoure la regeneració i evitar la regressió.

- Però si veiem els pressupostos, i pel que fa a la conca de l'Ebre, enguany preveuen 2.000 milions per a regadius i embassament, i només 16 milions fins al 2027 per consolidar la sedimentació del Delta i impedir-ne la regressió.

- Faria dos comentaris. El primer és que ara recuperem l'Ebre al seu pas per Flix i podem gestionar millor els sediments perquè no teníem aquests fangs contaminats. La segona és que el Pla de protecció del Delta està encara pendent d'aportacions i valoració pressupostària. En quatre o cinc anys, la previsió és d'uns 30 milions, però encara no ho podem precisar del tot. Ara partim d'una premissa que no existia, que és la implicació de la Generalitat en moltes intervencions. No es tracta tant de tenir la certesa de les partides exactes, perquè n'haurem de fer d'addicionals quan veiem l'evolució i la globalitat. Però la nostra aposta és fer intervencions menors en un ecosistema que és fràgil i que necessita equilibri. L'aportació de sediments està contemplada i veurem com va.

"Al Delta, l'aposta és fer intervencions menors en un ecosistema que és fràgil i que necessita equilibri. L'aportació de sediments està contemplada"

- Parlem de l'energia eòlica. Des del 2013 no es fa cap nou parc a Catalunya. Ara hi ha quatre projectes a la vista. Amb aquesta evolució tan lenta som davant d'un error col·lectiu?

- Crec que sí i que és un error per una societat tan dinàmica, industriosa i conscienciada ambientalment com la catalana.  Les renovables representen una aportació molt limitada a Catalunya i molt per sota d'on hauria de ser, més tenint en compte quin és l’horitzó de les tèrmiques i les nuclears. Té molt poc sentit que no hi hagi una aposta més clara, amb totes les modulacions i cauteles que es vulguin perquè no hi ha cap equilibri perfecte perquè depèn molt de les característiques de cada territori, però s'ha d'acostar al consum. Sí que hem observat que al darrer any hi ha un punt d'inflexió en el tema eòlic i fotovoltaic a Catalunya que va més enllà del que fins ara es feia i que no era suficient. No n'hi ha prou amb els terrats.

La combinació d'eficiència i renovables ens permet contenir la demanda, però no en tenim prou. Ho hem vist també amb més predisposició cap als parcs eòlics marins en un context que sabem que genera cert debat amb la idea de preservar el paisatge i la diversitat, però que hem de tenir en compte que pot disminuir la pressió a terra. Són coses que han evolucionat de forma positiva els darrers mesos, però encara amb un retard molt evident en relació a la resta d'Espanya i lluny encara dels objectius raonables per un territori com Catalunya.
 
- El Ministeri ha descartat pel seu impacte ambiental tres grans parcs eòlics a Tarragona i a Lleida. Allà la Generalitat sí que preveu autoritzar parcs més petits. Els va bé aquest model, doncs?

- L'equip que tenim en aquest àmbit és molt experimentat i sabem bé que a l’hora de valorar les afectacions ambientals hem de ser molt respectuosos amb el criteri de l’administració competent més propera, que és l’autonòmica. Hi ha parcs de mida mitjana que poden cobrir mot millor les necessitats, sobretot quan hi ha espècies a protegir com és el cas. Això dificulta l'encaix de parcs més grans. És sorprenent, a vegades, que els desenvolupaments que s'havien plantejat a Catalunya i que eren competència de l’Estat tots ens han arribat amb declaracions d'impacte ambiental negatives per part de l'administració autonòmica. Però ho entomem com una mostra de respecte i serietat. Veurem què passa amb les propostes que avalua la Generalitat, que són de menor mida i, per tant, de menys complexitat.

"És sorprenent que parcs eòlics plantejats a Catalunya i que eren competència de l’Estat tots ens han arribat amb declaracions d'impacte ambiental negatives"

- Pel que fa a l’eòlica marina de la qual parlava abans, només es preveu la zona de Roses, a l'Alt Empordà, i hi ha fins a sis empreses interessades. Podrien prosperar totes les propostes?

- El plantejament és una ordenació de l'espai marítim per determinar on es podria fer aquest desenvolupament. No és obligat que sigui al 100%. Això hauria de venir acompanyat d’una capacitat d'ordenació que a terra no és possible perquè estudiem els espais que tria el promotor. Hem de veure què podem fer i què no, el primer és ordenar els espais marítims sobre els quals es pot actuar, veurem com organitzem l'evacuació de l'electricitat i quan ho traiem a concurs i l’impacte ambiental. No és automàtic, però sí que és un pas imprescindible. És clau mostrar que és una gran oportunitat en una aventura que encara no hem iniciat malgrat que som un dels països europeus amb més superfície marina. En gran mesura això també passa perquè el sol marí és molt profund i s'ensorra ràpidament i els sistemes tradicionals d'ancoratge dels molins no són fàcils. Per això tenim també moltes patents registrades per trobar solucions. Aquesta innovació i voluntat de fer-ho s’ha de conciliar amb la resta d’exigències de biodiversitat, impacte paisatgístic… Temps al temps.

- El Ministeri descarta definitivament el litoral de l'Ebre per a l’energia eòlica marina?

- Per ara, el que estem fent és aprovar aquests plans d'ordenació d’espais marins, per a un període de cinc anys, que serà revisat l’any 2027. Això ens permetrà avançar en aquests llocs en què hi hagi una maduresa major dels projectes i una acceptabilitat major. Però també ens permetrà identificar si podem anar més ràpid en altres territoris i si els costos d'aquestes tecnologies s'abarateixen. Així que temps al temps. Per ara tenim el que tenim, i crec que és una bona notícia que comencem d’una manera ordenada, tranquil·la i amb un consens important.

" Temps al temps. Per ara tenim el que tenim a l'Empordà i crec que és bona notícia que comencem d'una manera ordenada"

- Un dels acords recents amb França és el de l'H2Med, la connexió entre Barcelona i Marsella per transportar hidrogen verd. El Govern de la Generalitat apostava per recuperar el projecte del Midcat. L'H2Med és millor senzillament perquè França l'accepta?

- No. Senzillament, és millor perquè una inversió en nova infraestructura de transport de gas natural, tenint en compte que aquesta infraestructura continuarà al territori per un període de 40 a 60 anys, no sembla compatible amb els escenaris d'ús de gas natural en el llarg termini. I, a més, no compta ni amb capacitat de finançament per part de la Unió Europea ni amb la valoració de cost-benefici, que va fer que en el seu moment quedés descartat pels reguladors. Hem après una cosa que és molt important. Mai sabem on es pot produir un problema, un coll d'ampolla; per tant, la connexió entre les diferents infraestructures energètiques dels diferents estats membres de la Unió Europea ens permet tenir una capacitat de resposta àgil on existeixi qualsevol mena de problema. I això ens ha permès anticipar el disseny de les infraestructures de transport d'hidrogen.
 
- Quins beneficis concrets pot tenir l'H2Med per a l'economia catalana? 

- La porta de sortida de l'H2Med serà al Port de Barcelona. Això projecta un futur per al sector del gas i el petroli. Les nostres característiques geofísiques fan que siguem atractius per a la producció d'hidrogen. Sabem que els sectors de petroquímica i química els que coneixen millor la forma de produir hidrogen, i en tenim un pol important a Tarragona, i tenim capacitat per testar el consum d'hidrogen a escala local. Però també tenim l'atractiu afegit de comptar amb un corredor d'hidrogen que facilita que tota la prestació de serveis i el seu manteniment generi l'aparició de llocs de treball. Llocs de treball al port de Barcelona, i també en el manteniment i la producció d'hidrogen. I llocs de treball en els serveis auxiliars que tot això genera, inclòs l'ús de l'hidrogen en els pols industrials, per descarbonitzar la seva activitat. 

- Sobre l'aplicació dels fons Next Generation, el president Pere Aragonès afirmava aquest dimecres al Parlament que la Generalitat ha mobilitzat un 55% dels recursos assignats per l'Estat. Tanmateix, Aragonès es queixava, en relació amb els fons europeus, que la Generalitat hauria d'aspirar a disposar de més fons per pes poblacional. Creu que Catalunya ha fet els deures i ha estat ben tractada?

- Crec que Catalunya ha estat ben tractada, com han estat ben tractades totes les comunitats autònomes. La percepció és que aquesta és una gran oportunitat. En molts dels casos, els programes del fons estan vinculats a criteris de població, que fan més senzilla l'atribució de recursos. En altres casos, no saps on es produiran les iniciatives més trencadores, més innovadores. Quan parlàvem de l'hidrogen, no sabem quins són els clústers d'hidrogen que es puguin desplegar i és difícil territorialitzar-ho. Seran els sectors industrials els que presenten aquests projectes que, amb concurrència competitiva, ens permetran prendre una decisió. Catalunya ha tingut molts projectes emblemàtics molt importants, com el futur de la indústria de l'automòbil, que ha estat un procés sensible i complex que afortunadament s'ha resolt bé. Però necessàriament ens vam sentir ben acompanyats en un primer moment.

"No era tan fàcil trobar representants locals amb voluntat d'acompanyar un procés de modernització de la indústria de l'automòbil"

- Però va haver-hi destitucions al Ministeri d'Indústria.

- Però miro enrere i no era tan fàcil trobar representants locals amb aquesta voluntat d'acompanyar un procés de modernització de la indústria de l'automòbil. Sobre els fons europeus, jo sí que crec que hi ha hagut una oportunitat molt important que ha estat ben aprofitada per Catalunya i la societat catalana. I hi ha altres àmbits en els quals tenim encara un potencial per explotar. I estic convençuda que, anant agafats de la mà, ho podrem fer.   

- El Govern ha arribat a un acord amb el PSC per aprovar els pressupostos de la Generalitat. L'interpreta com un canvi de cicle en les aliances polítiques a Catalunya?

- Aquest acord posa de manifest que és molt millor construir junts que enfrontats. I, en aquest sentit, d'alguna manera l'acord escenifica que la proposta de treballar en aspectes substantius que beneficien la societat catalana s'imposa sobre una altra visió en què es posava per davant les banderes. I sí que em sembla que és una notícia. Perquè em sembla que, independentment a l'acumulació de banderes que cadascú que pugui aportar en la nostra història personal, tots aspirem a aconseguir que el dia a dia ens vagi millor. Em sembla un bon senyal per la convivència i pel futur compartit. A més a més, explicita la voluntat de concretar projectes a favor del conjunt de partides dels pressupostos, però també obre un diàleg amb la resta del país, més enllà de Catalunya.
 
- L'acord PSC-ERC inclou un pacte per estudiar la fórmula que permeti a l'aeroport del Prat "guanyar capacitat i convertir-se en un veritable hub intercontinental". L'ampliació es va paralitzar pel debat ambiental que suscitava la proposta del govern espanyol, que va conduir a una discussió política, en què els seus socis de Podem van manifestar-se en contra de l'ampliació. Quina hauria de ser la proposta per a l'aeroport del Prat?

- Sé que en la introducció d'aquest acord extrapressupostari hi apareix el compliment de les obligacions ambientals, que em sembla raonable. A l'espera de veure en què es materialitza això i dins de les opcions que poden plantejar-se com a possibles, forma part de les condicions un hub intercontinental amb les cauteles ambientals que corresponguin.

"Hem buscat una reforma de la legislació penal garantista i alineada amb la resta d'estats de la UE"

- Els pactes entre el govern espanyol i ERC han facilitat la reforma del codi penal. Aragonès defensa el pacte davant de les crítiques d'una part de l'independentisme. Entén que les crítiques tinguin recorregut quan les ministres del PSOE, com María Jesús Montero, insisteixen que la reforma facilita l'extradició de Carles Puigdemont?

- S'ha buscat una reforma de la legislació penal garantista i alineada amb la resta dels estats membre de la Unió Europea. Crec que hem viscut un període anòmal per moltes raons i el que es pretén és conciliar la construcció de convivència, amb el màxim respecte a les normes i la Constitució, i una modernització del codi penal més orientat amb els paràmetres dels altres països europeus. 

- En la relació Estat-Generalitat sempre existeix el debat sobre el compliment dels acords. Que no s'hagi reunit la taula de diàleg quan hi havia un acord polític per celebrar una reunió abans de final d'any és un incompliment…

- Tinc la convicció que més important és mantenir un diàleg constant i construir una agenda comuna. Crec que això s'està produint, dins del respecte a la Constitució, l'Estatut i les normes del bloc de constitucionalitat. I em sembla que ha anat donant els seus fruits, generant normalitat. Quan s'han de materialitzar les noves reunions és una cosa que no em correspon a mi decidir-ho. Però els canals estan oberts i estan funcionant.

"És important mantenir el diàleg i construir una agenda comuna, però dir quan s'han de materialitzar reunions de la mesa de diàleg és una cosa que no em correspon"

- Si hi hagués un acord més ampli a Catalunya del que hi ha actualment, hauria de ser possible preguntar als catalans si volen o no ser independents?

- Crec que les normes sobre els referèndums estan recollits en els termes de la Constitució i la llei orgànica de règim electoral general molt clarament. I, a partir d'aquí, parlem de com construir, i amb quina finalitat i eines. Tots els assumptes poden ser debatuts, però si es respecten els procediments.
 
- En les últimes setmanes s'estan produint un estira-i-arronsa polític entre el PSOE i Unides Podem per la reforma de la llei del "només sí és sí". Hi ha una possibilitat de fractura? Ens pot garantir que el govern de coalició arribarà fins al final de la legislatura?

- La voluntat dels partits del govern de coalició és esgotar el mandat d'aquest cicle i convocar eleccions quan toquen, i que no hi hagi ruptures. I és veritat que, en aquests anys, hi ha hagut visions diferents en moltes qüestions o moment puntuals de major tensió. Però també hi ha una voluntat molt forta de mantenir aquest govern i el resultat compartit per part dels dos partits.

"La voluntat dels partits del govern de coalició és esgotar aquest cicle i convocar les eleccions quan toquen "

- Però la llei del "només sí és sí" és molt nuclear.

- Efectivament, és un tema enormement sensible i hi ha una voluntat compartida d'afermar la protecció de les dones que són víctimes d'agressions sexuals, i de fer-ho amb la centralitat de la llei del "només sí és sí". Sempre és desitjable gestionar les coses amb un to de debat tranquil i assossegat.