15
de març
de
2019, 19:00
Actualitzat:
19:11h
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat al·legacions davant la Junta Electoral Central (JEC) arran de la denúncia presentada per Ciutadans, motivada al seu torn per la negativa del Govern a despenjar la pancarta amb el llaç groc de la façana de Palau. El llaç groc, segons Torra, no es pot "associar" a cap formació política concreta que concorri a les eleccions espanyoles del 28-A, i compleixen amb la "neutralitat".
El llaç groc, segons consta en el text remès a la Junta Electoral, s'ha fet servir "de diverses maneres segons el país (o regió) i moment històric". Per exemple, aquest símbol es fa servir com a mostra de suport a les forces armades alemanyes, mentre que a Itàlia implica la solidaritat amb els presoners de guerra, entre d'altres.
En concret, Torra reclama a la JEC que "desestimi" la sol·licitud de Ciutadans i que tingui en compte la "concurrència d'una situació especial en el present període electoral". Per aquest motiu, demana "considerar els llaços grocs concordants amb la neutralitat prevista en l'article 50 de la llei electoral".
L'escrit, en aquest sentit, recorda que les properes convocatòries electorals -espanyoles, municipals i europees- coincidiran amb la celebració del judici de l'1-O al Tribunal Suprem, en el qual l'extrema dreta de Vox actua com a acusació popular. Una "situació anòmala", segons Torra, perquè es tracta d'una formació política que concorre a les eleccions generals. Molts dels acusats en aquest procés judicial, indica Torra, també són candidats a les eleccions del proper 28 d’abril.
És el cas d'Oriol Junqueras com a candidat d'ERC, però també el de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull com a caps de cartell de Junts per Catalunya (JxCat) a Barcelona, Lleida i Tarragona, respectivament.
El llaç groc, segons consta en el text remès a la Junta Electoral, s'ha fet servir "de diverses maneres segons el país (o regió) i moment històric". Per exemple, aquest símbol es fa servir com a mostra de suport a les forces armades alemanyes, mentre que a Itàlia implica la solidaritat amb els presoners de guerra, entre d'altres.
En concret, Torra reclama a la JEC que "desestimi" la sol·licitud de Ciutadans i que tingui en compte la "concurrència d'una situació especial en el present període electoral". Per aquest motiu, demana "considerar els llaços grocs concordants amb la neutralitat prevista en l'article 50 de la llei electoral".
L'escrit, en aquest sentit, recorda que les properes convocatòries electorals -espanyoles, municipals i europees- coincidiran amb la celebració del judici de l'1-O al Tribunal Suprem, en el qual l'extrema dreta de Vox actua com a acusació popular. Una "situació anòmala", segons Torra, perquè es tracta d'una formació política que concorre a les eleccions generals. Molts dels acusats en aquest procés judicial, indica Torra, també són candidats a les eleccions del proper 28 d’abril.
És el cas d'Oriol Junqueras com a candidat d'ERC, però també el de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull com a caps de cartell de Junts per Catalunya (JxCat) a Barcelona, Lleida i Tarragona, respectivament.
Al·legacions Junta Electoral by on Scribd