Pràcticament d'un dia per l'altre, sense que cap senyal extern ho anunciés, la comunicació fluïda que tenien Carmen Calvo, Pere Aragonès i Elsa Artadi va apagar-se. De la negociació sobre el relator es va passar, de sobte, a l'escenari més que probable -i definitivament aplicat- de l'avançament electoral a Espanya. Un cop passats els comicis espanyols, municipals, autonòmics i europeus, la Generalitat aspira a reprendre el diàleg amb l'Estat just allà on va començar: amb la declaració del Palau de Pedralbes. Els missatges de Quim Torra i els membres del seu Govern, en especial el vicepresident Aragonès, van cap aquí. La intenció del president és que Sánchez, un cop passat un cicle trufat d'urnes, torni a asseure's a una taula de negociació sense condicions.

És per això que Torra ha enviat una carta al president del govern espanyol en funcions per tal de demanar-li abordar "les qüestions més urgents i transcendents" d'acord amb els "mandats electorals que ha rebut cadascú". És a dir, després que Sánchez hagi guanyat les espanyoles amb claredat -123 escons, 38 més que en l'anterior legislatura- i que l'independentisme s'hagi imposat a les municipals i europees. El president català assegura que té "disponibilitat absoluta" per la data i el lloc de la trobada, que hauria de ser "tan aviat com sigui possible". Fins ara, els dos dirigents han intercanviat missatges, però sense entrar en el fons de cap de les qüestions més espinoses.

La principal és el final del judici al Tribunal Suprem, que està marcat per les peticions de penes de la Fiscalia i el relat desplegat sobre el "cop d'estat" a Catalunya durant la tardor del 2017. Torra porta dies insistint que tant el ministeri públic com el govern espanyol estan incomplint la "legalitat internacional" mantenint Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart després del dictamen del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l'ONU, però l'única resposta de l'Estat ha estat demanar la recusació de dos dels membres de l'organisme. El govern espanyol, a banda, manté que existeix la separació de poders i que no correspon a l'executiu alliberar presos.