17
de març
del
2019
Actualitzat
el
18
de març
a les
8:51h
"El nivell jurídic de Vox està a la mateixa altura que el seu nivell democràtic, perquè demostren una absoluta falta de capacitat tècnica i jurídica". La reflexió és d'un dels advocats de les defenses dels dirigents independentistes i serveix per retratar un dels episodis més comentats aquesta setmana als passadissos del Tribunal Suprem, la discussió sobre el que es podia preguntar a Josep Lluís Trapero, fins avui el testimoni amb més pes específic al judici.
L'interrogatori de l'acció popular -representada per l'extrema dreta- a Trapero, farcit de generalitats i enunciats que ratllaven l'obvietat, va passar per alt passatges clau dels fets d'octubre. Com que era Vox qui havia reclamat el testimoni -i les regles estableixen que és la part sol·licitant qui fixa les fronteres de l'interrogatori-, la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat van quedar limitades per requerir a Trapero més detalls sobre les reunions de la cúpula dels Mossos amb el Govern Puigdemont en els dies àlgids del setembre del 2017. Va haver de ser Manuel Marchena qui rescatés la pregunta més esperada de la intervenció del major, que no es va escatimar detalls, com el pla preparat per detenir el president de la Generalitat i tot el seu executiu si era requerit per instàncies judicials.
El major i l'oferta inexplicable de Torra
De Trapero n'hem conegut aquesta setmana la distància que marcava respecte al procés sobiranista i fins a quin punt els Mossos no estaven alineats amb els passos que feia al Govern, un divorci amb la policia catalana que feia del tot impossible el desplegament de la República. De la mateixa manera que Trapero ha contribuït a desmuntar la rebel·lió -sense els Mossos no es podia controlar el territori-, la seva declaració també deixa en fora de joc Carles Puigdemont i el seu executiu, que des de l'1 d'octubre van verbalitzar l'objectiu d'aplicar els resultats del referèndum.
Ha estat Trapero qui ha detallat la trencadissa al Palau de la Generalitat -fins ara no s'havia descrit amb precisió-, un relat que encara fa més inexplicable que Quim Torra li proposés tornar a exercir de major. Trapero ho va rebutjar, perquè tenia un procediment obert a l'Audiència Nacional, però sobretot -i així ha quedat clar al Suprem- perquè no compartia el projecte de l'independentisme. El seu projecte eren i són els Mossos, una policia que el major volia al costat de la "legalitat" i la Constitució, com ell mateix va declarar.
L'aparició de Trapero, però, ha proporcionat la prova del cotó de la rellevància que té Vox al Suprem. Certament és una anomalia que l'extrema dreta tingui veu en la causa, però de Vox se'n va dir i escriure que proporcionaria un míting diari al Suprem, unes afirmacions que després de la cinquena setmana de judici no s'ajusten a la literalitat dels fets. Javier Ortega Smith -advocat i número dos a l'estructura de Vox- ho ha intentat, d'això no n'hi ha cap dubte. També és cert que no ho ha aconseguit.
La molèstia de l'extrema dreta... per a la Fiscalia
El judici havia de ser un altaveu per a la formació de Santiago Abascal i al Suprem només s'ha constatat l'afonia jurídica de Vox. Poc preparada i gens afilada, l'acció popular és avui un protagonista secundari a la sala, una rèmora per a les acusacions. La desesperació del fiscal Javier Zaragoza dijous -quan intentava sense èxit burxar en el parer de Trapero sobre la reunió del 28 de setembre del 2017 a Palau amb Puigdemont, Junqueras i Forn- sintetitzava la molèstia ocasionada pel rol de l'acció popular a la sala. Ni per la Fiscalia és benvinguda l'extrema dreta.
Vox farà mal electoral al PP i Ciutadans, un dany que després es pot convertir en ajuda per forçar un canvi a la Moncloa que ara les enquestes no pronostiquen. Però si Abascal es fa un lloc a cops de colze al Congrés no serà per l'aparador que li concedeix el judici, sinó perquè Espanya haurà triat tornar a la foscor.
L'interrogatori de l'acció popular -representada per l'extrema dreta- a Trapero, farcit de generalitats i enunciats que ratllaven l'obvietat, va passar per alt passatges clau dels fets d'octubre. Com que era Vox qui havia reclamat el testimoni -i les regles estableixen que és la part sol·licitant qui fixa les fronteres de l'interrogatori-, la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat van quedar limitades per requerir a Trapero més detalls sobre les reunions de la cúpula dels Mossos amb el Govern Puigdemont en els dies àlgids del setembre del 2017. Va haver de ser Manuel Marchena qui rescatés la pregunta més esperada de la intervenció del major, que no es va escatimar detalls, com el pla preparat per detenir el president de la Generalitat i tot el seu executiu si era requerit per instàncies judicials.
El major i l'oferta inexplicable de Torra
De Trapero n'hem conegut aquesta setmana la distància que marcava respecte al procés sobiranista i fins a quin punt els Mossos no estaven alineats amb els passos que feia al Govern, un divorci amb la policia catalana que feia del tot impossible el desplegament de la República. De la mateixa manera que Trapero ha contribuït a desmuntar la rebel·lió -sense els Mossos no es podia controlar el territori-, la seva declaració també deixa en fora de joc Carles Puigdemont i el seu executiu, que des de l'1 d'octubre van verbalitzar l'objectiu d'aplicar els resultats del referèndum.
Ha estat Trapero qui ha detallat la trencadissa al Palau de la Generalitat -fins ara no s'havia descrit amb precisió-, un relat que encara fa més inexplicable que Quim Torra li proposés tornar a exercir de major. Trapero ho va rebutjar, perquè tenia un procediment obert a l'Audiència Nacional, però sobretot -i així ha quedat clar al Suprem- perquè no compartia el projecte de l'independentisme. El seu projecte eren i són els Mossos, una policia que el major volia al costat de la "legalitat" i la Constitució, com ell mateix va declarar.
Poc preparada i gens afilada, l'acció popular representada per Vox és avui un protagonista secundari al judici, una rèmora per a les acusacions
L'aparició de Trapero, però, ha proporcionat la prova del cotó de la rellevància que té Vox al Suprem. Certament és una anomalia que l'extrema dreta tingui veu en la causa, però de Vox se'n va dir i escriure que proporcionaria un míting diari al Suprem, unes afirmacions que després de la cinquena setmana de judici no s'ajusten a la literalitat dels fets. Javier Ortega Smith -advocat i número dos a l'estructura de Vox- ho ha intentat, d'això no n'hi ha cap dubte. També és cert que no ho ha aconseguit.
La molèstia de l'extrema dreta... per a la Fiscalia
El judici havia de ser un altaveu per a la formació de Santiago Abascal i al Suprem només s'ha constatat l'afonia jurídica de Vox. Poc preparada i gens afilada, l'acció popular és avui un protagonista secundari a la sala, una rèmora per a les acusacions. La desesperació del fiscal Javier Zaragoza dijous -quan intentava sense èxit burxar en el parer de Trapero sobre la reunió del 28 de setembre del 2017 a Palau amb Puigdemont, Junqueras i Forn- sintetitzava la molèstia ocasionada pel rol de l'acció popular a la sala. Ni per la Fiscalia és benvinguda l'extrema dreta.
Vox farà mal electoral al PP i Ciutadans, un dany que després es pot convertir en ajuda per forçar un canvi a la Moncloa que ara les enquestes no pronostiquen. Però si Abascal es fa un lloc a cops de colze al Congrés no serà per l'aparador que li concedeix el judici, sinó perquè Espanya haurà triat tornar a la foscor.