11
de març
de
2019, 16:40
Actualitzat:
17:21h
La candidatura de Jaume Asens a les eleccions del 28 d'abril ha tingut una acollida freda a Catalunya en Comú. En la votació que aquest cap de setmana han fet les assemblees territorials per validar la llista de la circumscripció de Barcelona hi han participat 141 membres, dels quals 83 han votat a favor, 57 en blanc i un s'hi ha abstingut. No hi havia possibilitat de votar en contra perquè no s'ha presentat cap altra candidatura rival. Així doncs, en percentatges, la llista d'Asens -que compta amb Aina Vidal de número dos i Gerardo Pisarello de número tres- ha estat validada amb el 58,8% dels vots, mentre que un 41,2% ha declinat votar-hi a favor.
El cens dels comuns a les primàries que es van celebrar el passat mes de juliol per renovar la cúpula del partit era de 12.382 inscrits, 9.088 dels quals validats. La direcció del partit va decidir no fer unes primàries telemàtiques -com s'ha fet altres vegades- per l'elevat cost que suposa el sistema, una despesa que van considerar innecessària tenint en compte que només s'ha presentat una sola opció de candidatura. Així doncs, el sistema escollit per ratificar les llistes ha estat el de les assemblees de les quatre circumscripcions, a les quals hi estaven convidats tot el cens però on finalment han votat 141 persones.
La incomoditat manifesta del sector federalista de Catalunya en Comú
La candidatura d'Asens ha estat qüestionat pel sector federalista de Catalunya en Comú, que considera que s'ha escollit un perfil massa pròxim a l'independentisme. De fet, aquest sector ha traslladat a l'executiva de Catalunya en Comú que considera un error que s'hagi triat un perfil "unilateralista" per encapçalar la candidatura, fet que incomoda una part del partit.
A més de ser un dirigent tant de la confiança d'Ada Colau com de Pablo Iglesias, Asens té bona relació amb ERC i Junts per Catalunya. De fet, ha mantingut una interlocució fluïda tant amb els presos com amb alguns dels exiliats i va participar en l'assessorament de Carles Puigdemont quan va decidir marxar a Bèlgica. També ha estat un dels promotors de la personació de l'Ajuntament de Barcelona com a acusació popular en totes les causes obertes per les agressions de l'1 d’octubre a la capital catalana.
Durant la presentació de la candidatura aquest cap de setmana, Asens va deixar clar que l'objectiu de la coalició serà frenar l'extrema dreta i l'Íbex-35, i buscar el diàleg entre Catalunya i l'estat espanyol. De fet, aquest dilluns, el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha puntualitzat que la llibertat dels presos, la defensa dels drets socials i la reivindicació d'un referèndum "binari" sobre la independència seran tres puntes de llança del programa de la candidatura.
El cens dels comuns a les primàries que es van celebrar el passat mes de juliol per renovar la cúpula del partit era de 12.382 inscrits, 9.088 dels quals validats. La direcció del partit va decidir no fer unes primàries telemàtiques -com s'ha fet altres vegades- per l'elevat cost que suposa el sistema, una despesa que van considerar innecessària tenint en compte que només s'ha presentat una sola opció de candidatura. Així doncs, el sistema escollit per ratificar les llistes ha estat el de les assemblees de les quatre circumscripcions, a les quals hi estaven convidats tot el cens però on finalment han votat 141 persones.
La incomoditat manifesta del sector federalista de Catalunya en Comú
La candidatura d'Asens ha estat qüestionat pel sector federalista de Catalunya en Comú, que considera que s'ha escollit un perfil massa pròxim a l'independentisme. De fet, aquest sector ha traslladat a l'executiva de Catalunya en Comú que considera un error que s'hagi triat un perfil "unilateralista" per encapçalar la candidatura, fet que incomoda una part del partit.
A més de ser un dirigent tant de la confiança d'Ada Colau com de Pablo Iglesias, Asens té bona relació amb ERC i Junts per Catalunya. De fet, ha mantingut una interlocució fluïda tant amb els presos com amb alguns dels exiliats i va participar en l'assessorament de Carles Puigdemont quan va decidir marxar a Bèlgica. També ha estat un dels promotors de la personació de l'Ajuntament de Barcelona com a acusació popular en totes les causes obertes per les agressions de l'1 d’octubre a la capital catalana.
Durant la presentació de la candidatura aquest cap de setmana, Asens va deixar clar que l'objectiu de la coalició serà frenar l'extrema dreta i l'Íbex-35, i buscar el diàleg entre Catalunya i l'estat espanyol. De fet, aquest dilluns, el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha puntualitzat que la llibertat dels presos, la defensa dels drets socials i la reivindicació d'un referèndum "binari" sobre la independència seran tres puntes de llança del programa de la candidatura.