Un jutjat de Barcelona demana al consell de ministres que el govern espanyol desclassifiqui la documentació sobre el presumpte espionatge amb Pegasus a tres membres d'Òmnium. És un nou pas en l'expedient judicial, després que l'Audiència de Barcelona ordenés fa uns mesos reobrir el cas. L'instructor demana que es desclassifiqui tota la informació de les actuacions del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) sobre els telèfons mòbils suposadament espiats.
Òmnium assegura que del 2018 al 2020 es va espiar l'exvicepresident de l'entitat Marcel Mauri, la responsable internacional i legal, Elena Jiménez, i la periodista Txell Bonet, companya de l'expresident Jordi Cuixart. L'entitat recorda a més que, segons Amnistia Internacional, se sap que almenys 65 persones han estat espiades amb aquest programari que l'empresa israeliana que el fabrica només ven a organismes governamentals. El presumpte espionatge a Mauri, Jiménez i Bonet encara no ha estat investigat "tot i les nombroses proves pericials informàtiques" aportades per l'entitat.
"Malgrat que hem hagut d'esperar que l'Audiència de Barcelona obligués el jutjat a reobrir el cas, les evidències d'espionatge a Òmnium Cultural són tan flagrants que el jutge instructor només pot començar a obrir vies d'investigació", ha considerat el president de l'entitat, Xavier Antich. També ha afirmat que Òmnium "seguirà escalant la pressió, tant civil com judicial, en la recerca de responsabilitats perquè un cas d'espionatge estatal tan greu com el 'Catalangate' no quedi impune".
L'entitat va denunciar els fets l'abril del 2022, en el que va suposar la primera de les querelles criminals per presumptes espionatges amb Pegasus. Es dirigia contra l'empresa que elabora el programari, NSO Group, i denunciava la vulneració "massiva i greu" de drets fonamentals, com el dret al secret de comunicacions i a la intimitat.
L'espionatge del CNI a membres de la CUP
Fa uns mesos, un jutjat d'instrucció de Barcelona també va demanar desclassificar documents, informacions i dades declarades secretes o reservades vinculades amb l'espionatge a membres de la CUP, concretament, els exdiputats David Fernández, Carles Riera i Albert Botran. La querella va ser presentada per Fernández, Riera i Botran contra la mercantil Osy Technologies com a propietària de les empreses NSO Group i Cyber Technologies, que serien responsables de la confecció i comercialització del programa Pegasus, orientat a l'espionatge.
Una desclassificació que va comportar que el CNI reconegués que va espiar els diputats de la CUP amb l'autorització del Tribunal Suprem. El Centre Nacional d'Intel·ligència va intervenir amb Pegasus el mòbil de Riera durant dos anys, entre el 23 de juny de 2020 i el 24 de maig de 2022; i el de Fernández durant sis mesos, del 18 de desembre de 2019 al 2 de juny de 2020. En canvi, l'agència nega l'espionatge a Albert Botran, la qual cosa contradiu la pericial dels Mossos d'Esquadra, que ho confirma.
