Un peu a Salamanca i un altre a Vallecas: el 23-J, des de les dues cares de Madrid

"Que les senyores adinerades votin la dreta ho puc entendre, perquè és qui defensa el seu patrimoni. Però les classes populars? En aquestes eleccions ens ho juguem tot!".

La Margarita va néixer fa 68 anys al districte madrileny de Salamanca, el de més alt nivell de vida de la capital espanyola i feu de la dreta més conservadora. Des de ben petita va viure amb el seu germà, la seva mare i el seu pare en un pis propietat de l'àvia. De fet, la família era propietària de tot l'edifici. De jove, la Margarita va marxar a viure a l'Amèrica Llatina i no va tornar fins als 40 anys. L'àvia ja no hi era, el barri era molt benestant i, de l'edifici, la família en conservava la meitat dels habitatges. Tres li van tocar a ella. Dos els té llogats, i en l'altre hi viu ella. "Em sento tan estranya vivint envoltada de gent rica", assegura.

Ella no ho és, però sempre ha tingut la vida prou solucionada amb el patrimoni que ha heretat, sense treballar gaire. És una de les poc més de 3.700 persones que l'any 2019, a les eleccions espanyoles, va votar Podem al districte de Salamanca. No repetirà aquest 2023 i optarà per Pedro Sánchez. La proposta de Yolanda Díaz li sembla un PSOE "descafeïnat", i tant per tant, prefereix donar el vot a la "versió original" i no a la "rèplica". I més tenint en compte que ni a barris històricament rojos, com Vallecas, està garantit el triomf de les esquerres. 

Però la Margarita és realment una rara avis enmig dels carrers del que seria, per un barceloní, l'upper diagonal madrileny. El 2019 el PP va arrasar, amb prop del 41% del suport. I en segona posició, i amb poc més del 20% del percentatge, hi va quedar Vox. La quarta posició -abans el PSOE, amb el 16,84% del percentatge- va ser per Ciutadans, acostant-se al 10%. El mapa de Salamanca, per tant, és que els tres partits de dretes i espanyolistes van agrupar el 2019, el 70% dels suports. I és una realitat que, més enllà de l'anècdota Margarita, es copsa als carrers. 

Fent una mirada ràpida pels volts del WiZink Center i el Corte Inglés de Goya, hi ha tres marques que lideren les bosses de mà de les senyores: Bimba y Lola, Louis Vuitton i Tous. Hi ha algunes persones migrades, principalment dones, que acompanyen senyores grans a les quals cuiden. La majoria dels homes, malgrat els 35 graus que marquen els termòmetres a les 13:00 hores, van amb vestit: pantalons llargs i camises blanques o blau cel.

L'americana, però, es queda al despatx a l'hora de sortir a dinar. També hi ha un consens no escrit que deixa les corbates a casa fins que baixin les temperatures. L'Ignacio, d'uns 30 i pocs, és un d'ells, però té pressa per arribar a casa i poques ganes de parlar. Així i tot, respon convençut que en aquestes eleccions votarà Vox. A casa sempre han votat el PP i creu que no "serveix de res", perquè el "socialista" Sánchez és avui el president. Vox també és l'opció del Ricardo, un jubilat de 70 anys que seu a una parada d'autobús del carrer Goya, després d'haver comprat un cinturó al carrer Narváez. A la cinta de les ulleres de sol té brodades dues banderes espanyoles.

 
En David, de 38 anys, no va amb vestit sinó més informal, amb una samarreta del Reial Madrid. És del barri de Tetuán, però ara viu a Salamanca, a casa de la seva parella. Ell ja s'hi ha empadronat. Passeja els dos gossos que tenen en comú. 

- Votarà?

- Clar, a Feijóo.

- Per quin motiu?

- Simpatitzo amb les idees liberals. I ja el vaig votar el 2019 [tot i que Feijóo no es va presentar fa quatre anys].

Molt a prop hi ha un noi més jove, surt d'un portal del carrer Duque de Sesto. També té pressa, però pot parlar fins al Cabify que ha encomanat a l'avinguda. Votarà el PP i serà la primera vegada que ho farà. És de Navarra, i sempre ha votat UPN, però ara s'ha empadronat a la capital. Diu que li agrada Isabel Díaz Ayuso i que llavors li sembla bé votar el PP. Marxa amb el Cabify, i al mateix portal des d'on ha sortit, entra una dona amb el seu nadó. Es diu Luna, és de Xile, i fa un any i mig que viu al districte de Salamanca.

- Sap què votarà aquestes eleccions?

- Ayuso.

- Però Ayuso no es presenta, a les espanyoles.

- Però és el PP d'Ayuso. I els de Vox estan molt bojos, i els de les esquerres també. Millor votar el centre. 

Ayuso és la candidata a la presidència per bona part del barri de Salamanca, sense presentar-se a la llista. No només per la Luna i el Víctor. També pel Marcos, el recepcionista d'una perruqueria del barri d'on penja la bandera LGTBI. Encara acumula ressaca de l'Orgull que es va celebrar dissabte pels carrers de la capital espanyola. "Votaré el PP", assegura. Treu ferro a les banderes del col·lectiu que s'han retirat en els últims dies d'algunes administracions on el PP ha pactat amb Vox. "Ayuso això no ho fa. Això només passa a altres llocs. L'Ayuso del PP no pacta amb Vox". 

Efectivament, l'Ayuso del PP no pacta amb Vox, perquè no ho necessita. A les últimes eleccions autonòmiques del 28-M a la Comunitat de Madrid, la carismàtica dirigent popular -que va obtenir majoria absoluta- va guanyar fins i tot a feus de les esquerres, com és el cas de Vallecas. Així, en un dels districtes més vulnerables de la ciutat i on més manquen les polítiques socials, el PP va ser primera força.

Es repetirà a les espanyoles del 23-J? L'any 2019, als comicis estatals, el PSOE, com era habitual, va quedar primer amb el 30,93% dels vots, Podem segon amb prop del 18% -Más Madrid en cinquena posició amb el 8%-, i el PP en tercera posició amb un poc més del 16%. Que guanyin de nou les esquerres, com el 2019 i com sempre, és el desig del Roger. Té 27 anys, ha viscut sempre al barri de Legazpi, però fa un any es va moure a Vallecas. És més barat per independitzar-se, assegura. L'any 2019 va votar Podem, i aquest 2023 votarà Sumar. Per què? "Són els que s'acosten més al meu pensament". 

A Vallecas no es veu cap bossa de mà de Lous Vuitton. A la zona dels volts de Monte Igueldo, molt a prop del calorós i caòtic Puente de Vallecas, els balcons tenen roba estesa, les parets estan farcides de cartells, i també hi ha algunes pintades. "No tolerarem ni un desnonament més" és una d'elles. Possiblement, l'hagi pintada alguna militant de la PAH Vallecas, una de les agrupacions en defensa de l'habitatge més organitzades i fortes de Madrid. Es reuneixen cada dimecres a quarts de set per planificar noves accions contra els fons voltors i els bancs, i per aturar els llançaments que sobrevolen pels carrers del barri. La PAH també és molt crítica amb tots els partits, a qui acusen de no fer prou per satisfer les demandes del moviment pel dret a l'habitatge. Però a l'hora de votar, tenen clar que opten pels hereus del 15-M: el 2019 Podem i Más País, i avui Sumar. 

 
A l'avinguda de l'Albufera no hi ha botigues de luxe. Hi ha súpers com ara un halal, botigues regentades per persones migrades, i un BonÀrea. També bastants cartells que anuncien que compren or, i cafeteries d'aquelles que fa la sensació que fa molts d'anys que hi són i que acullen a veïns de sempre i als nous que arriben. N'hi ha molts de nous. La Valeria, de 29 anys, és de Veneçuela. Fa tres anys que viu a Vallecas, però "encara" no pot votar. Espera poder fer-ho a les següents. Tampoc la Marie, francesa que fa cinc anys que hi viu. Als carrers hi ha diversos cartells on s'anuncien cites per a la renovació del NIE o de la seguretat social. El Francisco sí que pot votar. És de València, però fa 11 anys que viu a Vallecas. Abans votava Compromís, però a Madrid votarà el PSOE. Diu que va ser víctima directa de la reforma laboral de Rajoy, i que només confia en el PSOE perquè es mantingui la seva derogació.

- La va liderar Yolanda Díaz, de Sumar. I Sumar es presenta amb Compromís, al País Valencià.

- Sí, sí. Però amb Sumar em fa por que es dissipi el vot. Millor concentrar-lo en el PSOE. Mai ho he tingut tan clar com ara.

A prop, la Jasmine, de Colòmbia, fa cua amb la seva filla i el seu fill al menjador social San José, de l'Obra Social Familiar Álvaro del Portillo, vinculada a la parròquia de San Ramón Nonato. Va néixer l'any 2013, principalment donant cobertura als àpats de les persones sense llar. La Jasmine ha arribat tard, però els voluntaris, que cada dia donen menjar a més de 200 persones, li han dit que s'esperi i miraran de treure algunes coses, encara que sigui només pels petits. La Jasmine tampoc pot votar. Si pogués, sap què votaria? "Els que ajudin els que m'ajuden".