19
de desembre
de
2023, 20:35
Actualitzat:
21:27h
El Palau de la Generalitat ha acollit aquest dimarts una cimera entre el Govern i els partits amb representació parlamentària -menys Vox- per abordar la situació de l'educació al país, marcada pels resultats alarmants de l'informe PISA. De la trobada n'ha sortit un plantejament que s'haurà d'anar concretant en els propers mesos a través d'una comissió formada per 15 persones del sector. Aquestes 15 persones, que mantindran reunions amb els grups parlamentaris, hauran d'elaborar un pla com a molt tard el febrer de l'any vinent per anar madurant les millores necessàries en el sistema educatiu del país. Els perfils, segons s'ha acordat amb els partits, seran escollits pel Govern, que ha rebut la confiança per fer-ho.
Els experts hauran de dividir les tasques en dues tandes. En una primera part, la prioritat serà elaborar mesures que ja s'hagin d'aplicar en el curs 2024-2025. En una segona part, la idea és que es pensin iniciatives a llarg termini -amb l'horitzó del 2030- per millorar el sistema. La davallada ha estat molt notable en els últims anys, segons ha radiografiat l'informe PISA, i això ha obligat l'executiu a posar-se les piles. "Els noms que escollim han de ser de reconegut prestigi", ha determinat Simó en la compareixença posterior a la trobada, de dues hores.
Qui formarà part del comitè d'experts? S'hi integraran representants de tres entitats pedagògiques, dos docents, quatre directors o directors de centre, quatre perfils clau del sistema i també tres professionals de prestigi que ja no estiguin en actiu. La dirigent d'ERC ha indicat que espera que no hi hagi cap problema a l'hora de pactar els noms amb la resta de grups, i ha remarcat que qualsevol iniciativa ja tindrà impacte en els pressupostos per al 2024.
La consellera d'Educació ha estat acompanyada per la número dos del Departament, Patrícia Gomà, i també per Mònica Palacín, diputada d'ERC. La delegació de Junts l'ha liderat el president del grup parlamentari, Albert Batet, flanquejat per la diputada Judit Guàrdia. Salvador Illa, primer secretari del PSC, ha representat els socialistes juntament amb Esther Niubó, parlamentària encarregada de la carpeta d'ensenyament. Illa, per cert, ha marxat abans que acabessin tots els grups per preparar l'entrevista a TV3. La CUP ha portat els diputats Carles Riera i Dolors Sabater, mentre que Jéssica Albiach i Joan Carles Gallego han abanderat els comuns. L'espanyolisme ha estat representat per Anna Grau i Carlos Carrizosa, de Ciutadans, i també per Daniel Serrano i Lorena Roldán, diputats del PP.
Bona part dels arguments que s'han escoltat de portes endins ja van ser verbalitzats aquest dilluns en la comissió d'Educació al Parlament, durant la qual Simó va anunciar "canvis estructurals". Una de les qüestions que s'haurà d'abordar molt aviat és la dotació pressupostària que rebrà el Departament de cara als pressupostos de la Generalitat per al 2024, que el Govern ultima i espera presentar públicament -previ acord- en les properes setmanes. La portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, ha indicat que Educació serà la segona conselleria amb més recursos, només per darrere de Salut. Els comptes del 2023 es prorrogaran de manera tècnica a partir de l'1 de gener a l'espera que el Govern pugui pactar els de l'any vinent amb els possibles socis.
En aquest sentit, des d'aquesta tarda l'executiu sap que, si vol el suport de Junts, haurà de recuperar la sisena hora en els centres d'alta complexitat. Així consta en el document que ha preparat la formació liderada per Batet al Parlament, que també reclama obrir el debat sobre si cal allargar l'educació primària fins als 14 anys. En el preàmbul, Junts també reclama "més escola" i "menys ideologia". En matèria de mesures urgents, un dels plantejaments de la formació és posar en marxa un comitè nacional d'experts format per 15 membres. Un posicionament que al final és el que ha acabat sorgint de la trobada a proposta del Govern.
Esther Niubó, diputada del PSC, ha fet una valoració positiva de la cita, i ha indicat que ara és l'hora d'escoltar els mestres. "Entenem que el grup d'experts ha de fer propostes a curt termini i també a llarg termini", ha determinat la diputada socialista. "Cal tenir en compte els professionals i, a partir d'aquí, acabar-nos de posicionar", ha indicat. Albert Batet, cap de files de Junts al Parlament, ha volgut erigir la seva formació com a "alternativa" al Govern a l'hora de retornar "excel·lència" al model educatiu català. "Plena confiança en els docents", ha dit. "La transformació per la transformació ha servit per anar a pitjor", ha lamentat.
També ha estat crític Carles Riera, de la CUP, que no ha acabat de validar que s'externalitzi l'elaboració de mesures. "Cal un pla de xoc, i fer-lo parlant amb la comunitat educativa", ha remarcat el diputat anticapitalista, que també ha demanat acords amb els docents i amb les famílies. "No s'ha d'esperar cap grup d'experts", ha ressaltat. Jéssica Albiach, líder dels comuns al Parlament, ha demanat que hi hagi "més recursos". "La situació és greu. Tenim un cert escepticisme i preocupació pel mètode i per l'abast", ha indicat Albiach, que ha demanat que els experts siguin més "representatius" del sistema educatiu de Catalunya.
Qui sí que s'ha situat inequívocament en contra de les propostes del Govern ha estat Carlos Carrizosa, de Ciutadans, que ha demanat "reformar" el sistema vigent. "Som els únics que hem parlat d'esforç, de coneixement enfront de competències", ha indicat, al mateix temps que aprofitava per carregar contra la immersió. Segons ell, el fet que els estudiants castellanoparlants "no puguin estudiar amb la seva llengua materna" els pot arribar a afectar acadèmicament. Exactament el mateix que diuen els eurodiputats de dreta i extrema dreta que s'han desplaçat aquests dies a Catalunya per estudiar com funciona el model del país.
Els experts hauran de dividir les tasques en dues tandes. En una primera part, la prioritat serà elaborar mesures que ja s'hagin d'aplicar en el curs 2024-2025. En una segona part, la idea és que es pensin iniciatives a llarg termini -amb l'horitzó del 2030- per millorar el sistema. La davallada ha estat molt notable en els últims anys, segons ha radiografiat l'informe PISA, i això ha obligat l'executiu a posar-se les piles. "Els noms que escollim han de ser de reconegut prestigi", ha determinat Simó en la compareixença posterior a la trobada, de dues hores.
Qui formarà part del comitè d'experts? S'hi integraran representants de tres entitats pedagògiques, dos docents, quatre directors o directors de centre, quatre perfils clau del sistema i també tres professionals de prestigi que ja no estiguin en actiu. La dirigent d'ERC ha indicat que espera que no hi hagi cap problema a l'hora de pactar els noms amb la resta de grups, i ha remarcat que qualsevol iniciativa ja tindrà impacte en els pressupostos per al 2024.
La consellera d'Educació ha estat acompanyada per la número dos del Departament, Patrícia Gomà, i també per Mònica Palacín, diputada d'ERC. La delegació de Junts l'ha liderat el president del grup parlamentari, Albert Batet, flanquejat per la diputada Judit Guàrdia. Salvador Illa, primer secretari del PSC, ha representat els socialistes juntament amb Esther Niubó, parlamentària encarregada de la carpeta d'ensenyament. Illa, per cert, ha marxat abans que acabessin tots els grups per preparar l'entrevista a TV3. La CUP ha portat els diputats Carles Riera i Dolors Sabater, mentre que Jéssica Albiach i Joan Carles Gallego han abanderat els comuns. L'espanyolisme ha estat representat per Anna Grau i Carlos Carrizosa, de Ciutadans, i també per Daniel Serrano i Lorena Roldán, diputats del PP.
Pere Aragonès i Anna Simó, aquest dimecres a Palau. Foto: ERC
Bona part dels arguments que s'han escoltat de portes endins ja van ser verbalitzats aquest dilluns en la comissió d'Educació al Parlament, durant la qual Simó va anunciar "canvis estructurals". Una de les qüestions que s'haurà d'abordar molt aviat és la dotació pressupostària que rebrà el Departament de cara als pressupostos de la Generalitat per al 2024, que el Govern ultima i espera presentar públicament -previ acord- en les properes setmanes. La portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, ha indicat que Educació serà la segona conselleria amb més recursos, només per darrere de Salut. Els comptes del 2023 es prorrogaran de manera tècnica a partir de l'1 de gener a l'espera que el Govern pugui pactar els de l'any vinent amb els possibles socis.
En aquest sentit, des d'aquesta tarda l'executiu sap que, si vol el suport de Junts, haurà de recuperar la sisena hora en els centres d'alta complexitat. Així consta en el document que ha preparat la formació liderada per Batet al Parlament, que també reclama obrir el debat sobre si cal allargar l'educació primària fins als 14 anys. En el preàmbul, Junts també reclama "més escola" i "menys ideologia". En matèria de mesures urgents, un dels plantejaments de la formació és posar en marxa un comitè nacional d'experts format per 15 membres. Un posicionament que al final és el que ha acabat sorgint de la trobada a proposta del Govern.
La visió dels partits
Esther Niubó, diputada del PSC, ha fet una valoració positiva de la cita, i ha indicat que ara és l'hora d'escoltar els mestres. "Entenem que el grup d'experts ha de fer propostes a curt termini i també a llarg termini", ha determinat la diputada socialista. "Cal tenir en compte els professionals i, a partir d'aquí, acabar-nos de posicionar", ha indicat. Albert Batet, cap de files de Junts al Parlament, ha volgut erigir la seva formació com a "alternativa" al Govern a l'hora de retornar "excel·lència" al model educatiu català. "Plena confiança en els docents", ha dit. "La transformació per la transformació ha servit per anar a pitjor", ha lamentat.
També ha estat crític Carles Riera, de la CUP, que no ha acabat de validar que s'externalitzi l'elaboració de mesures. "Cal un pla de xoc, i fer-lo parlant amb la comunitat educativa", ha remarcat el diputat anticapitalista, que també ha demanat acords amb els docents i amb les famílies. "No s'ha d'esperar cap grup d'experts", ha ressaltat. Jéssica Albiach, líder dels comuns al Parlament, ha demanat que hi hagi "més recursos". "La situació és greu. Tenim un cert escepticisme i preocupació pel mètode i per l'abast", ha indicat Albiach, que ha demanat que els experts siguin més "representatius" del sistema educatiu de Catalunya.
Qui sí que s'ha situat inequívocament en contra de les propostes del Govern ha estat Carlos Carrizosa, de Ciutadans, que ha demanat "reformar" el sistema vigent. "Som els únics que hem parlat d'esforç, de coneixement enfront de competències", ha indicat, al mateix temps que aprofitava per carregar contra la immersió. Segons ell, el fet que els estudiants castellanoparlants "no puguin estudiar amb la seva llengua materna" els pot arribar a afectar acadèmicament. Exactament el mateix que diuen els eurodiputats de dreta i extrema dreta que s'han desplaçat aquests dies a Catalunya per estudiar com funciona el model del país.