Una reunió a sis de l'independentisme va mantenir amb vida la legislatura

El matí de dilluns va ser frenètic per tots els actors de l'independentisme. Pere Aragonès havia anunciat feia dos dies la seva intenció de governar en solitari després del fracàs de les negociacions amb Junts per desencallar el full de ruta independentista i la investidura -per aquest ordre- i l'ambient era de trencadissa. Els missatges que arribaven d'ERC, de fet, es basaven en què la coalició governamental ja era història i que, com a molt, aspiraven a rebre els vots afirmatius de Junts a la investidura. En paral·lel, el Consell per la República observava amb enuig com Aragonès els havia situat com a escull per la seva voluntat de "tutelar" -sempre segons la visió del candidat d'ERC- la presidència de la Generalitat. "Ens escandalitza que es pugui pensar això", va respondre-li en roda de premsa Lluís Llach, membre de la direcció del Consell.

És en aquest context que, dilluns a la tarda, es va promoure una reunió a sis per mirar de mantenir amb vida la legislatura i intentar acabar amb el fantasma de la repetició electoral. Segons ha publicat l'ACN i confirmen diverses fonts consultades per NacióDigital, la trobada va reunir ERC, Junts, la CUP, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i el Consell per la República per provar de trobar una sortida un cop Aragonès ja havia verbalitzat que volia governar en solitari. "No va ser una reunió tranquil·la", resumeix un dels coneixedors de la cita, que va ser presencial i telemàtica. Una de les qüestions que s'hi va debatre és deixar el full de ruta independentista fora de les negociacions per formar Govern com a via per salvar la investidura.

El testimoni d'aquest posicionament el va recollir la CUP, que dimecres va promoure una trobada amb ERC i Junts al Parlament -una jugada "hàbil", en definició de negociadors dels actuals socis governamentals- en la qual es va acabar, precisament, acordant deixar l'estratègia del procés "més enllà de la governabilitat". Una frase que els republicans van entendre com una cessió dels de Carles Puigdemont que permetia pensar en un desbloqueig de la investidura d'Aragonès. El problema és que un dia abans de la cimera a tres Junts va solemnitzar en privat la negativa de cedir els quatre vots necessaris per desbloquejar la tria del candidat d'ERC si era capaç d'aplegar els suports de la CUP i dels comuns. Els de Jéssica Albiach, però, ja no negocien.

I diuen que no ho faran fins que Aragonès es comprometi a no situar consellers de Junts al futur executiu, en cas que es pugui posar en marxa. Els de Puigdemont, en tot cas, insisteixen que la seva única aposta és reeditar la coalició a Palau, i ja no descarten desvincular la investidura del full de ruta. "El que no farem és cedir els quatre vots de manera gratuïta", remarquen fonts de la formació. Tant a Junts com a ERC remarquen que les noves eleccions serien un "desastre" per a l'independentisme -tant per l'hipotètic resultat favorable al PSC com pel missatge de desencontre que traslladarien- i veuen com s'ha anat incrementant la pressió de les entitats sobiranistes.

L'ANC, per exemple, promou una concentració per aquest diumenge a Plaça Sant Jaume per exigir la posada en marxa d'un Govern independentista, i Jordi Cuixart va aprofitar un acte d'Òmnium per demanar a ERC i a Junts que acabessin amb els "insults" i el "desgast" de la dinàmica partidista. En el ple celebrat ahir, Aragonès va insistir que calia complir amb la "paraula" de no voler repetir eleccions -un missatge directe cap a Jordi Sànchez, cap de la delegació negociadora de Junts- o en la necessitat de deixar de tenir un executiu en funcions. Les veus més institucionals del partit de Puigdemont, en tot cas, remarquen la necessitat de reeditar el més aviat possible la coalició.

Són veus que, a banda, també es mostren crítiques amb el paper de Sànchez, encarregat de posar sobre la taula la possibilitat de cedir els vots i avalar la posada en marxa d'un Govern en solitari d'ERC. "Hi ha malestar per la catxa", assenyala un dirigent amb ascendència a Junts. "També per com s'està gestionant la informació de les converses. La nostra gent no sap què està passant", defineix un coneixedor de les negociacions. Tampoc acaba d'agradar als quadres de Junts que els presos amb més pes -Jordi Turull, Josep Rull- no estiguin al dia de l'estat de les converses. Sànchez ja va ser el protagonista de les converses amb el PDECat, que van acabar amb trencadissa.

El paper del Consell

Junts ha intentat situar el Consell per la República com un actor clau de les converses per formar Govern. La seva proposta, verbalitzada en una reunió amb ERC l'1 de març, quinze dies després de les eleccions, era que l'organisme establert a Waterloo liderés l'estratègia del procés. Els republicans ho interpretaven com una tutela i van batallar per convertir el Consell en un actor més de la direcció col·legiada, no en l'entitat decisòria de tot l'independentisme. En la cimera celebrada l'1 de maig a Lledoners, segons la visió d'ERC, Sànchez va acceptar que la direcció col·legiada no depengués orgànicament del Consell i que simplement s'hi coordinés, però en una trobada dels sis actors celebrada tres dies més tard el consens va tornar a esquerdar-se.

L'entitat que aglutina l'exili i defensa el mandat de l'1-O, en tot cas, insisteix que no pretén tutelar Aragonès i que en cap moment s'ha volgut convertir en un escull de la negociació. Llach i el vicepresident del Consell, Toni Comín, han estat els encarregats  de parlar amb tots els actors per abordar la seva reformulació, que no s'ha concretat amb el pas de les setmanes. Puigdemont, que presideix l'entitat, ha volgut restar al marge de les negociacions entre ERC i Junts, tot i que ha mantingut trobades telemàtiques amb Aragonès. Cap d'elles, però, ha servit per desbloquejar una investidura que continua amb vida, també, per la reunió a sis d'aquest dilluns.