06
de setembre
de
2020, 13:00
Actualitzat:
21:00h
Una trobada breu a Manresa durant la segona setmana de juliol va deixar pràcticament tocades de mort les negociacions per arribar a una entesa que reordenés sense danys col·laterals l'espai de Junts per Catalunya (JxCat). La cita entre David Bonvehí i Jordi Sànchez, en la qual també hi era present Marc Castells -alcalde d'Igualada i un dels homes forts del PDECat en les converses-, va servir perquè l'expresident de l'Assemblea li fes saber que s'havien fet amb el control del partit que operava discretament amb el nom de JxCat i que, per tant, les sigles passaven a estar sota el seu paraigua.
Mirades d'incredulitat, silencis i un gerro d'aigua freda per a Bonvehí, que no havia estat informat del moviment al registre de partits. La judicialització del cas, que el dia 25 celebra una vista de mesures cautelars, és el que va servir de plataforma argumental a Puigdemont i als centenars de càrrecs afins que al llarg d'aquesta setmana han estripat el carnet del PDECat, però les travetes i mirades de reüll venien d'abans. Les acusacions de "traïció" mútues han estat a l'ordre del dia. Contra els de Bonvehí, per haver "donat l'esquena als presos i Puigdemont", com defensen sectors que han fet el pas a Junts, tot i que la formació assegura haver "ajudat econòmicament els represaliats i les famílies" i haver fet front a les despeses en advocats. I també retrets pujats de to des del PDECat als impulsors del nou partit per haver-lo fundat aprofitant-se dels recursos d'unes sigles que van ser cabdals per la fundació, el 2017, de JxCat.
El malestar mutu venia de tardes com la de la cita a la capital del Bages, i també de les múltiples reunions celebrades a Lledoners, a la Catalunya Nord -com la que es va celebrar al juliol entre Bonvehí i Puigdemont-, a Brussel·les -abans de la pandèmia, això sí- i també en diversos espais de Barcelona quan Sànchez va començar a disposar del 100.2 per sortir a treballar i, després, d'un tercer grau efímer que ara està a les mans del Tribunal Suprem. Les negociacions, com descriuen diverses fonts consultades per NacióDigital, ha estat revestida per les mirades de reüll. Un membre de la direcció del PDECat insisteix, per exemple, que sempre hi ha hagut "més voluntat d'entesa" per part del partit que no pas per la Crida -entitat que liderava Sànchez i que era la contrapart de les sigles postconvergents quan va arrencar la negociació, ja l'any passat- i després per part de Junts, amb Puigdemont havent tingut ja el suport explícit dels presos.
Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, en un inici, no tenien un paper preponderant en les converses. Les portaven Bonvehí i Sànchez per designació directa de Puigdemont, que les supervisava però mai ha posat una proposta concreta damunt la taula per facilitar l'encaix, tal com va comprometre's amb Artur Mas el juny del 2019 a Waterloo. Dels tres presos del PDECat, ara ja exmilitants i enrolats exclusivament a Junts, els que més ascendència tenien eren Turull i Rull. Tot i haver tingut diferències notables en etapes anteriors -remarcable va ser la topada en el congrés que va refundar CDC sota unes noves sigles-, han actuat amb unitat d'acció. Van impulsar, juntament amb Forn i Lluís Puig, una proposta d'encaix que va ser rebutjada per la direcció del PDECat.
Aquesta decisió, de gran transcendència interna, va activar definitivament els plans per crear un partit nou sota les sigles de Junts. El document dels presos i l'exiliat va tombar-se l'1 de juliol, però des de feia quatre dies que una assemblea telemàtica havia permès a Puigdemont controlar les sigles de JxCat. Al PDECat no se n'assabentarien fins al cap de deu dies. La incredulitat va ser tan acusada que un membre de la direcció va anar amb Laia Canet -la militant del partit que constava al registre com a responsable de la formació que operava sota el nom de Junts per Catalunya- al notari per comprovar què havia passat. Canet, fins aquell moment, havia negat que participés en el moviment per desposseir el PDECat del control de la marca, però en la visita al notari es va constatar que hi constava la seva signatura. Fonts coneixedores de l'operació assenyalen que es va produir una trucada directa entre Puigdemont i Canet en els dies previs.
L'assemblea telemàtica, considerada fraudulenta pel PDECat, va ser orquestrada per l'advocat Joaquim Jubert, ara en l'equip redactor de la ponència organitzativa de Junts, avançada dissabte passat per NacióDigital. Tot i el malestar dins les files postconvergents, la demanda civil no ha generat unanimitat a la cúpula, i no ha passat per cap reunió de la direcció. Es va presentar el 6 d'agost i es va comunicar a Sànchez el dia 15 del mateix mes. Feia, per tant, dues setmanes que Junts ja operava com un partit en solitari, amb Puigdemont i els presos com a principals estendards. La ruptura s'intuïa -el primer missatge públic d'Elsa Artadi com a portaveu va ser per dir que no hi hauria ni tan sols una coalició-, però ningú volia acabar de trencar la baralla.
Els presos, a principis de juliol, van mostrar-se especialment actius a l'hora convèncer la direcció del PDECat per tal que acceptés una proposta que es basava en celebrar una assemblea constituent de càrrecs electes de JxCat i en debatre, al cap de sis mesos, si es dissolien les sigles postconvergents. El partit demana, segons fonts coneixedores de les converses, una clàusula que suposi una salvaguarda per formar una coalició en cas que la integració -via l'assemblea constituent- no acabi de funcionar. No s'accepta i la direcció tomba el document, finalment retirat. Ja no en presentarien cap altres i la cúpula del PDECat començaria a aprimar-se per les baixes, encapçalades per Montserrat Morante -que va col·laborar en la presa de control de JxCat- i, més endavant, per Míriam Nogueras -exvicepresidenta del partit i poc assídua a les reunions- i Lourdes Ciuró.
Quin discurs feien servir Rull i Turull quan trucaven en persona els membres de la cúpula per convèncer-los que la seva via per encaixar era la bona? L'exconseller de Territori, segons coneixedors de les converses, insistia que les persones que tenien trajectòria a CDC "de tota la vida" es podrien veure representades. L'argument principal era que, tenint en compte que el PDECat era qui disposava de més associats, un trasvàs multitudinari de militants podria garantir el control de l'estructura, a banda de liderar una direcció transversal. "Ho guanyarem des de dins", resumeix un dels consultats. Veus del PDECat, setmanes abans de la fundació de Junts, els advertien que qui dominaria l'aparell seria Sànchez, finalment escollit secretari general, com ja va passar amb la cúpula de la Crida Nacional per la República triada el gener del 2019.
En alguns moments s'ha estat a prop de l'acord? "Abans de la pandèmia", relata una de les fonts consultades. La proposta, en aquest sentit, era bastir una coalició electoral amb un òrgan de governança i, al cap d'un any, avaluar si es podia dur a terme una fusió. Durant les converses es van signar dos documents molt similars: un compta amb la signatura de Bonvehí i Sànchez, i el segon amb la d'ells dos al costat de la de Puigdemont. Hi consta que, a falta d'acord, cap dels actors pot fer servir les sigles de Junts per Catalunya. La maniobra dels afins a Puigdemont i la demanda del PDECat -que assegura estar disposat a no utilitzar el nom encara que la justícia li doni la raó- han acabat convertint-se, amb la remodelació del Govern, en el camp de batalla principal.
Protagonistes esperats (i inesperats)
La negociació ha tingut dos protagonistes clars: Bonvehí i Sànchez. La relació personal ha estat cordial, però el desacord -sempre segons la visió del PDECat- s'ha basat en què des de l'inici s'ha exigit la "desaparició" del partit. "No en volen ser continuadors per evitar problemes judicials", remarca un dirigent consultat, en referència al fet que l'Audiència Nacional portarà a judici CDC i el PDECat pel cas del 3%. La idea de la Crida, primer, i de Junts, després, era sumar persones i no organitzacions, i s'han mostrat bel·ligerants amb les quotes. Va arribar un moment, al març, que ni tan sols acceptaven la coalició, encara que fos instrumental. La pandèmia, això sí, va aturar les converses.
Ja s'hi havien sumat, en aquell moment, dirigents com Marc Castells -que el juliol del 2019 va discrepar en privat de Puigdemont quan l'expresident va provar de fer marxa enrere en el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona que prèviament havia avalat- i Ferran Bel, secretari d'organització del PDECat. Per la banda de la Crida, també van participar en les converses Toni Morral, que cada setmana despatxa amb Sànchez a Lledoners i exercia de secretari general de l'associació, ara camí de la desaparició com a organització política singular. Pel que fa al Govern, el més actiu ha estat Damià Calvet, conseller de Territori, que cada setmana es reuneix amb Rull a la presó.
El segell de Calvet va notar-se entre finals de febrer i principis de març, quan ja estava damunt la taula la proposta de celebrar una "assemblea constituent". El conseller va ser en una reunió a Terrassa -Rull ja disposava del tercer grau i hi dinaven un cop per setmana- a la qual també va acudir Bonvehí, però no es va segellar cap entesa definitiva. A la negociació també hi han jugat un paper d'intermediaris, en algunes fases, Marta Madrenas -alcaldessa de Girona-, Xavier Fonollosa -afí al PDECat, alcalde de Martorell-, Jordi Puigneró -conseller de Polítiques Digitals- i Lluis Guinó, ben connectat tant amb Bonvehí com amb Puigdemont i partidari d'una acord global que permetés la posada en marxa de Junts per Catalunya sense perjudicar el PDECat.
"Som més que un NIF", s'ha escoltat aquestes setmanes als despatxos del partit, on també s'ha volgut comptar amb el suport d'Artur Mas en les negociacions. Sostenen que ha estat arrenglerat amb ells -ha tingut múltiples contactes, setmanals com a mínim, amb Bonvehí-, però no han aconseguit que trenqués el silenci. Al juliol tot indicava que ho faria, però no es va produir cap intervenció pública. De moment manté el carnet del PDECat, de manera que a la pràctica s'ha desmarcat de Puigdemont. Per primera vegada des de la dècada dels vuitanta no militen en el mateix partit.
La crisi de govern encén els ànims
El caldo de cultiu del juliol, sumat a la demanda pel control del nom, s'ha acabat d'enverinar amb la reordenació del Govern, culminada només quan Puigdemont ja havia estripat el carnet del partit. La remodelació s'afegeix al "cúmul de decepcions personals" que, segons el PDECat, havien filtrat dins la direcció. El cessament d'Àngels Chacón, consellera d'Empresa i la més ben posicionada per ser candidata del partit si acaba anant en solitari a les eleccions, no va ser comunicat a la formació postconvergent, tot i que dona suport al Govern. L'executiva d'urgència de dijous a la tarda va certificar com de calents estaven els ànims, tal com va demostrar la denúncia de "purga política" que va fer Solsona després de la reunió. "Ara estem en fase d'escalada", sosté un membre de la cúpula. Els canvis no han agradat ni en el fons ni en les formes.
Tampoc, segons diverses fonts consultades, a Lledoners. El president Quim Torra va comunicar a Sànchez, Rull, Turull i Forn la remodelació dijous a les nou del matí -els noms ja havien estat pactats amb Puigdemont-, i la comunicació oficial va arribar abans de les dotze del migdia. L'adeu de Miquel Buch no ha estat innocu en un sector de Junts -el més arrenglerat amb Turull-, que no comparteix la decisió ni el moment. Buch, des dels primers compassos de la legislatura, ha estat qüestionat per Torra, però en els últims temps no havia estat el protagonista de cap polèmica i, malgrat la pandèmia, havia pogut gaudir d'un estiu sense imprevistos en forma d'incendi.
El ja exconseller era el nom que Lledoners havia ungit per dirigir el nou partit, operació de la qual Puigdemont s'havia desmarcat. Finalment no ha pogut entrar ni tan sols a l'executiva, malgrat que hi va haver pressions fins la final. "No ens n'hem sortit", constataven aquests quadres just després de veure que el seu nom quedava fora de la relació final. Pel que fa a Calvet, redactor de la ponència organitzativa, manté les aspiracions de ser candidat efectiu al costat de Puigdemont, que encara no ha pres una decisió i, amb la remodelació governamental, ha guanyat temps per triar qui farà tàndem amb ell. En una decisió rellevant, Laura Borràs finalment no ha tornat a Catalunya, com pretenia Torra: hauria estat interpretat en clau successòria.
La setmana es tanca, en tot cas, amb la separació de camins entre Puigdemont i el PDECat. Els canals continuen oberts, però els diputats postconvergents maduren com actuar per separat dels grups de JxCat al Congrés -amb més joc per arribar a enteses amb el govern espanyol- i al Parlament. Les tensions ja no són pels recursos econòmics com el 2018 -el PDECat assegura que hi ha hagut mesos que no ha pogut pagar a temps els empleats pel retard en l'assignació parlamentària que rep JxCat-, pel rumb del procés -com en temps del referèndum- o per les llistes electorals. La discrepància ha arrelat en el substrat de dues formacions que ja actuen per separat i han deixat ferides que transcendeixen la política. Algunes ja s'han convertit, ara, en qüestions personals.
Mirades d'incredulitat, silencis i un gerro d'aigua freda per a Bonvehí, que no havia estat informat del moviment al registre de partits. La judicialització del cas, que el dia 25 celebra una vista de mesures cautelars, és el que va servir de plataforma argumental a Puigdemont i als centenars de càrrecs afins que al llarg d'aquesta setmana han estripat el carnet del PDECat, però les travetes i mirades de reüll venien d'abans. Les acusacions de "traïció" mútues han estat a l'ordre del dia. Contra els de Bonvehí, per haver "donat l'esquena als presos i Puigdemont", com defensen sectors que han fet el pas a Junts, tot i que la formació assegura haver "ajudat econòmicament els represaliats i les famílies" i haver fet front a les despeses en advocats. I també retrets pujats de to des del PDECat als impulsors del nou partit per haver-lo fundat aprofitant-se dels recursos d'unes sigles que van ser cabdals per la fundació, el 2017, de JxCat.
El malestar mutu venia de tardes com la de la cita a la capital del Bages, i també de les múltiples reunions celebrades a Lledoners, a la Catalunya Nord -com la que es va celebrar al juliol entre Bonvehí i Puigdemont-, a Brussel·les -abans de la pandèmia, això sí- i també en diversos espais de Barcelona quan Sànchez va començar a disposar del 100.2 per sortir a treballar i, després, d'un tercer grau efímer que ara està a les mans del Tribunal Suprem. Les negociacions, com descriuen diverses fonts consultades per NacióDigital, ha estat revestida per les mirades de reüll. Un membre de la direcció del PDECat insisteix, per exemple, que sempre hi ha hagut "més voluntat d'entesa" per part del partit que no pas per la Crida -entitat que liderava Sànchez i que era la contrapart de les sigles postconvergents quan va arrencar la negociació, ja l'any passat- i després per part de Junts, amb Puigdemont havent tingut ja el suport explícit dels presos.
Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, en un inici, no tenien un paper preponderant en les converses. Les portaven Bonvehí i Sànchez per designació directa de Puigdemont, que les supervisava però mai ha posat una proposta concreta damunt la taula per facilitar l'encaix, tal com va comprometre's amb Artur Mas el juny del 2019 a Waterloo. Dels tres presos del PDECat, ara ja exmilitants i enrolats exclusivament a Junts, els que més ascendència tenien eren Turull i Rull. Tot i haver tingut diferències notables en etapes anteriors -remarcable va ser la topada en el congrés que va refundar CDC sota unes noves sigles-, han actuat amb unitat d'acció. Van impulsar, juntament amb Forn i Lluís Puig, una proposta d'encaix que va ser rebutjada per la direcció del PDECat.
Aquesta decisió, de gran transcendència interna, va activar definitivament els plans per crear un partit nou sota les sigles de Junts. El document dels presos i l'exiliat va tombar-se l'1 de juliol, però des de feia quatre dies que una assemblea telemàtica havia permès a Puigdemont controlar les sigles de JxCat. Al PDECat no se n'assabentarien fins al cap de deu dies. La incredulitat va ser tan acusada que un membre de la direcció va anar amb Laia Canet -la militant del partit que constava al registre com a responsable de la formació que operava sota el nom de Junts per Catalunya- al notari per comprovar què havia passat. Canet, fins aquell moment, havia negat que participés en el moviment per desposseir el PDECat del control de la marca, però en la visita al notari es va constatar que hi constava la seva signatura. Fonts coneixedores de l'operació assenyalen que es va produir una trucada directa entre Puigdemont i Canet en els dies previs.
L'assemblea telemàtica, considerada fraudulenta pel PDECat, va ser orquestrada per l'advocat Joaquim Jubert, ara en l'equip redactor de la ponència organitzativa de Junts, avançada dissabte passat per NacióDigital. Tot i el malestar dins les files postconvergents, la demanda civil no ha generat unanimitat a la cúpula, i no ha passat per cap reunió de la direcció. Es va presentar el 6 d'agost i es va comunicar a Sànchez el dia 15 del mateix mes. Feia, per tant, dues setmanes que Junts ja operava com un partit en solitari, amb Puigdemont i els presos com a principals estendards. La ruptura s'intuïa -el primer missatge públic d'Elsa Artadi com a portaveu va ser per dir que no hi hauria ni tan sols una coalició-, però ningú volia acabar de trencar la baralla.
Els presos, a principis de juliol, van mostrar-se especialment actius a l'hora convèncer la direcció del PDECat per tal que acceptés una proposta que es basava en celebrar una assemblea constituent de càrrecs electes de JxCat i en debatre, al cap de sis mesos, si es dissolien les sigles postconvergents. El partit demana, segons fonts coneixedores de les converses, una clàusula que suposi una salvaguarda per formar una coalició en cas que la integració -via l'assemblea constituent- no acabi de funcionar. No s'accepta i la direcció tomba el document, finalment retirat. Ja no en presentarien cap altres i la cúpula del PDECat començaria a aprimar-se per les baixes, encapçalades per Montserrat Morante -que va col·laborar en la presa de control de JxCat- i, més endavant, per Míriam Nogueras -exvicepresidenta del partit i poc assídua a les reunions- i Lourdes Ciuró.
Quin discurs feien servir Rull i Turull quan trucaven en persona els membres de la cúpula per convèncer-los que la seva via per encaixar era la bona? L'exconseller de Territori, segons coneixedors de les converses, insistia que les persones que tenien trajectòria a CDC "de tota la vida" es podrien veure representades. L'argument principal era que, tenint en compte que el PDECat era qui disposava de més associats, un trasvàs multitudinari de militants podria garantir el control de l'estructura, a banda de liderar una direcció transversal. "Ho guanyarem des de dins", resumeix un dels consultats. Veus del PDECat, setmanes abans de la fundació de Junts, els advertien que qui dominaria l'aparell seria Sànchez, finalment escollit secretari general, com ja va passar amb la cúpula de la Crida Nacional per la República triada el gener del 2019.
En alguns moments s'ha estat a prop de l'acord? "Abans de la pandèmia", relata una de les fonts consultades. La proposta, en aquest sentit, era bastir una coalició electoral amb un òrgan de governança i, al cap d'un any, avaluar si es podia dur a terme una fusió. Durant les converses es van signar dos documents molt similars: un compta amb la signatura de Bonvehí i Sànchez, i el segon amb la d'ells dos al costat de la de Puigdemont. Hi consta que, a falta d'acord, cap dels actors pot fer servir les sigles de Junts per Catalunya. La maniobra dels afins a Puigdemont i la demanda del PDECat -que assegura estar disposat a no utilitzar el nom encara que la justícia li doni la raó- han acabat convertint-se, amb la remodelació del Govern, en el camp de batalla principal.
Protagonistes esperats (i inesperats)
La negociació ha tingut dos protagonistes clars: Bonvehí i Sànchez. La relació personal ha estat cordial, però el desacord -sempre segons la visió del PDECat- s'ha basat en què des de l'inici s'ha exigit la "desaparició" del partit. "No en volen ser continuadors per evitar problemes judicials", remarca un dirigent consultat, en referència al fet que l'Audiència Nacional portarà a judici CDC i el PDECat pel cas del 3%. La idea de la Crida, primer, i de Junts, després, era sumar persones i no organitzacions, i s'han mostrat bel·ligerants amb les quotes. Va arribar un moment, al març, que ni tan sols acceptaven la coalició, encara que fos instrumental. La pandèmia, això sí, va aturar les converses.
Ja s'hi havien sumat, en aquell moment, dirigents com Marc Castells -que el juliol del 2019 va discrepar en privat de Puigdemont quan l'expresident va provar de fer marxa enrere en el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona que prèviament havia avalat- i Ferran Bel, secretari d'organització del PDECat. Per la banda de la Crida, també van participar en les converses Toni Morral, que cada setmana despatxa amb Sànchez a Lledoners i exercia de secretari general de l'associació, ara camí de la desaparició com a organització política singular. Pel que fa al Govern, el més actiu ha estat Damià Calvet, conseller de Territori, que cada setmana es reuneix amb Rull a la presó.
En les negociacions també hi han participat de manera tangencial alcaldes com Madrenas i Fonollosa, a banda de consellers com Calvet i dirigents com Mas, que ha mantignut contacte sovintejat amb Bonvehí
El segell de Calvet va notar-se entre finals de febrer i principis de març, quan ja estava damunt la taula la proposta de celebrar una "assemblea constituent". El conseller va ser en una reunió a Terrassa -Rull ja disposava del tercer grau i hi dinaven un cop per setmana- a la qual també va acudir Bonvehí, però no es va segellar cap entesa definitiva. A la negociació també hi han jugat un paper d'intermediaris, en algunes fases, Marta Madrenas -alcaldessa de Girona-, Xavier Fonollosa -afí al PDECat, alcalde de Martorell-, Jordi Puigneró -conseller de Polítiques Digitals- i Lluis Guinó, ben connectat tant amb Bonvehí com amb Puigdemont i partidari d'una acord global que permetés la posada en marxa de Junts per Catalunya sense perjudicar el PDECat.
"Som més que un NIF", s'ha escoltat aquestes setmanes als despatxos del partit, on també s'ha volgut comptar amb el suport d'Artur Mas en les negociacions. Sostenen que ha estat arrenglerat amb ells -ha tingut múltiples contactes, setmanals com a mínim, amb Bonvehí-, però no han aconseguit que trenqués el silenci. Al juliol tot indicava que ho faria, però no es va produir cap intervenció pública. De moment manté el carnet del PDECat, de manera que a la pràctica s'ha desmarcat de Puigdemont. Per primera vegada des de la dècada dels vuitanta no militen en el mateix partit.
La crisi de govern encén els ànims
El caldo de cultiu del juliol, sumat a la demanda pel control del nom, s'ha acabat d'enverinar amb la reordenació del Govern, culminada només quan Puigdemont ja havia estripat el carnet del partit. La remodelació s'afegeix al "cúmul de decepcions personals" que, segons el PDECat, havien filtrat dins la direcció. El cessament d'Àngels Chacón, consellera d'Empresa i la més ben posicionada per ser candidata del partit si acaba anant en solitari a les eleccions, no va ser comunicat a la formació postconvergent, tot i que dona suport al Govern. L'executiva d'urgència de dijous a la tarda va certificar com de calents estaven els ànims, tal com va demostrar la denúncia de "purga política" que va fer Solsona després de la reunió. "Ara estem en fase d'escalada", sosté un membre de la cúpula. Els canvis no han agradat ni en el fons ni en les formes.
Tampoc, segons diverses fonts consultades, a Lledoners. El president Quim Torra va comunicar a Sànchez, Rull, Turull i Forn la remodelació dijous a les nou del matí -els noms ja havien estat pactats amb Puigdemont-, i la comunicació oficial va arribar abans de les dotze del migdia. L'adeu de Miquel Buch no ha estat innocu en un sector de Junts -el més arrenglerat amb Turull-, que no comparteix la decisió ni el moment. Buch, des dels primers compassos de la legislatura, ha estat qüestionat per Torra, però en els últims temps no havia estat el protagonista de cap polèmica i, malgrat la pandèmia, havia pogut gaudir d'un estiu sense imprevistos en forma d'incendi.
El ja exconseller era el nom que Lledoners havia ungit per dirigir el nou partit, operació de la qual Puigdemont s'havia desmarcat. Finalment no ha pogut entrar ni tan sols a l'executiva, malgrat que hi va haver pressions fins la final. "No ens n'hem sortit", constataven aquests quadres just després de veure que el seu nom quedava fora de la relació final. Pel que fa a Calvet, redactor de la ponència organitzativa, manté les aspiracions de ser candidat efectiu al costat de Puigdemont, que encara no ha pres una decisió i, amb la remodelació governamental, ha guanyat temps per triar qui farà tàndem amb ell. En una decisió rellevant, Laura Borràs finalment no ha tornat a Catalunya, com pretenia Torra: hauria estat interpretat en clau successòria.
La setmana es tanca, en tot cas, amb la separació de camins entre Puigdemont i el PDECat. Els canals continuen oberts, però els diputats postconvergents maduren com actuar per separat dels grups de JxCat al Congrés -amb més joc per arribar a enteses amb el govern espanyol- i al Parlament. Les tensions ja no són pels recursos econòmics com el 2018 -el PDECat assegura que hi ha hagut mesos que no ha pogut pagar a temps els empleats pel retard en l'assignació parlamentària que rep JxCat-, pel rumb del procés -com en temps del referèndum- o per les llistes electorals. La discrepància ha arrelat en el substrat de dues formacions que ja actuen per separat i han deixat ferides que transcendeixen la política. Algunes ja s'han convertit, ara, en qüestions personals.