Així va avalar Puigdemont el pacte entre JxCat i el PSC a la Diputació

No hi ha decisió que es prengui en l'espai de Junts per Catalunya (JxCat) que no compti amb el vist-i-plau de Carles Puigdemont. Un dirigent sobiranista que ha viatjat sovint a Waterloo en els últims mesos assenyala que, en la pràctica, el president a l'exili entra en qüestions "pròpies d'un secretari d'organització" de partit. Els pactes postelectorals, per tant, no han estat una excepció, i tampoc no ho serà la decisió sobre què farà JxCat en la investidura de Pedro Sánchez, programada per al 22 de juliol. Però si algun acord ha aixecat polseguera com cap altre, per ara, és el signat entre JxCat i el PSC per atorgar als socialistes la presidència de la Diputació de Barcelona, materialitzat dijous.

El pacte, segons indiquen almenys cinc fonts de JxCat consultades per NacióDigital, "comptava amb l'aval" de Puigdemont. "Ens ho va traslladar de portes endins", assenyala un dels que van seguir de prop l'evolució d'un acord que portava la rúbrica de David Bonvehí, president del PDECat, i Salvador Illa, secretari d'organització del PSC. Puigdemont, que va destinar una reunió pràcticament monogràfica el 18 de juny a la política de pactes postelectorals un cop ERC els havia desbancat a Sant Cugat del Vallès, Figueres i Tàrrega, no va desautoritzar en cap moment els creixents contactes entre Bonvehí i Illa, concretats definitivament el 5 de juliol.

De fet, Puigdemont no va fer cap comentari públic abans de la investidura a la Diputació sobre l'acord amb el PSC, molt criticat per ERC -soci al Govern- i també pels sectors de JxCat més emmarcats dins dels independents. Sí que ha tractat la qüestió en privat durant les últimes setmanes: en els contactes amb Artur Mas -la cita més rellevant va ser a Waterloo el 19 de juny, però també es van veure deu dies més tard a Ginebra de forma discreta-, en la trobada amb alcaldes, membres del Govern i dirigents territorials del seu espai a la Casa de la República el dia anterior. I també aquest dilluns en una trobada restringida per videconferència al Parlament. Va ser abans que la cúpula de JxCat es reunís amb un missatge per donar: la unitat havia "tocat fons".

En la trobada restringida i telemàtica hi havia presents dirigents del seu entorn de confiança, com Elsa Artadi. La versió oficial que va aportar la cap de files a l'Ajuntament de Barcelona és que tots els integrants de la cúpula de la formació havien validat l'acord amb el PSC, però no va concretar les discrepàncies existents. En aquest sentit, Puigdemont ha jugat un paper central: si hagués desautoritzat l'entesa, o l'hagués volgut revertir, com exigia ERC, el més probable és que hagués acabat desfent-se.

Qui segur que no volia que el pacte amb el PSC es materialitzés és el president de la Generalitat, Quim Torra. Durant tota la setmana passada, dies abans que Bonvehí i Illa signessin l'acord, Torra indicava en privat -en reunions al més alt nivell- que estava en contra de l'entesa i que, fins i tot, valorava sortir en públic per deixar clar que no l'avalava.

Dimecres es va reunir amb representants de JxCat i ERC al Parlament, però els contactes van resultar infructuosos. Fonts negociadores assenyalen que va existir la "possibilitat" d'una entesa a última hora, però -sempre segons fonts de JxCat- els republicans no volien revertir cap pacte municipal.

El proper debat, sobre Sánchez

Torra, en aquest debat intern, ha rebut el suport d'independents com Josep Costa, Laura Borràs i Jaume Alonso-Cuevillas, al seu torn advocat de Puigdemont. Són els més contraris, també, a la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, un meló que s'haurà de resoldre en els propers deu dies. El president és contrari a facilitar-li la reelecció, i tant Borràs com Cuevillas li fan costat. També Míriam Nogueras, vicepresidenta del PDECat i alineada amb Puigdemont.

En canvi, a l'altra banda -més favorable a l'abstenció- s'hi situen els presos: Josep Rull, Jordi Tull i Jordi Sànchez. Tots tres van ser escollits diputats a Madrid en les eleccions del 28-A, però la mesa els va suspendre només al cap d'un mes. Ja van fer arribar per carta un argumentari a favor de l'abstenció -anava dirigit a l'espai de coordinació de JxCat- i van debatre la qüestió en una reunió del grup parlamentari a Lledoners celebrada just l'endemà que hi tornessin. Sergi Miquel, número dos per Girona al Congrés, també està arrenglerat amb l'abstenció. Una posició que defensa Artur Mas.

Mas, els presos i els membres més afins al PDECat defensen l'abstenció en la investidura de Pedro Sánchez; Puigdemont, de moment no es pronuncia

En tant que un dels principals protagonistes de la refundació de JxCat -un procés que queda aparcat, en el seu gruix, fins al setembre-, Puigdemont és partidari de facilitar la reelecció de Sánchez. També era partidari del pacte amb el PSC a la Diputació. Un acord en el qual va exercir un rol central, de la mateixa manera que el tindrà en la investidura del president espanyol -per ara es manté en un silenci públic- i en la reorganització del seu espai polític. Bona part de la política de pactes passa per Waterloo i, a vegades, esquiva el Palau de la Generalitat. L'episodi de Santa Coloma de Farners encara és a la retina de molts.