Estava previst abans de la convocatòria anticipada d'eleccions, però el destí ha volgut que Gabriel Rufián presenti nou llibre a les portes del 29-N. Com guanyar els fatxes (Llegir abans de votar) -editat per Ara Llibres en català i en castellà i que arriba aquest dilluns a les llibreries- és el manual per entendre allò que pensa i defensa el cap de files d'ERC a Madrid. Hi ha part personal, però la majoria del text és de contingut polític, amb idees clares, sense pèls a la llengua, d'allò que vol Rufián. Des d'una esquerra que afronti debats incòmodes a l'"ostracisme" que desitja a Junts perquè "deixi d'imitar" Aliança Catalana. Però també hi ha part d'introspecció i repassa els seus inicis humils i la "supèrbia" amb la qual va arribar a la política. Aquestes són deu perles del nou llibre de Rufián.
1. "Vinc de la merda"
Una frase contundent per iniciar el llibre i que, segons Rufián, resumeix els seus orígens. Explica que va criar-se en un pis amb esquerdes i que les vacances eren al poble dels avis. També que en la seva primera feina, a El Corte Inglés, el va agredir un company de feina. "He tractat amb molt fill de puta a la meva vida", assegura. També recorda les dificultats arran de la gran crisi econòmica del 2008, explicant que la nòmina de 1.100 euros li durava només deu dies i que això el va obligar a robar paper de vàter de la feina i llaunes del supermercat.
2. "A casa no volien que fes política"
"La política sempre va ser com un parent problemàtic a casa. Algú a qui has estimat molt i que t'ha fallat sempre". Per això, la família de Rufián no volia que s'hi dediqués i diu que això va suposar que passessin molts anys fins que decidís implicar-s'hi. "I quan ho vaig fer, només tenia ràbia i la continuo tenint. Visc del conflicte en política", confessa. Creu que els polítics són "guerrers i comercials d'idees" i que la seva feina és lluitar, convèncer i no avorrir. No vol tenir la raó, assegura, sinó que vol guanyar.
3. "Vaig ser un cabró amb Tardà"
Rufián també recorda els inicis a la política institucional, al costat del seu gran amic Joan Tardà, però amb una primera frase xocant. "Vaig ser un [portaveu] adjunt nefast. Vaig ser egoista i superb. Em va aguantar coses inaguantables", assegura. Rufián admet que, quan va arribar al Congrés, es creia que sabia moltes coses i realment no era així, mentre que Tardà realment ho sabia tot i no ho deia. Tots dos guarden una relació molt especial i Rufián ho plasma en una frase: "És de les tres millors persones que he conegut a la vida i un polític que, si hagués tingut només un gram d'ambició al cos, hauria estat president. I Catalunya i ERC serien avui millors".
4. "Aquesta és la millor feina que he tingut mai"
Malgrat tot i que hagi mostrat decepció per la manca de la unitat de l'esquerra, Rufián s'ho passa bé fent política i dona dos motius: "No hi ha cap cabronàs pitjor que jo per sobre que em pugui fer fora, i els puc dir a la cara als dolents que ho són", assegura, recordant que en altres feines que ha tingut mai ha pogut gaudir d'aquestes dues condicions. Ara bé, Rufián conclou l'episodi més personal del llibre dient que, tot i tenir la feina de la seva vida, no la veu assegurada: "Crec que algú vindrà, m'agafarà i em farà fora. Però mentre això no passi, aquí seguiré", apunta.
5. "Qui la fa la paga"
Un dels capítols presenta el decàleg d'intencions de Rufián i un dels punts demana que l'esquerra afronti debats incòmodes. Com el de la immigració, amb un missatge clar: "Només cal posar l'orella cinc minuts en un barri per saber que rebre milers de persones cada any és un repte que hem de gestionar". Per fer-ho, demana un "sistema de drets i deures" que se sustenti en una norma bàsica: "Qui la fa la paga, et diguis Javier o Brahim". "No es tracta de comprar-li res a la dreta", diu, sinó de donar resposta a un problema concret amb "un candidat que s'ho cregui perquè ho ha viscut".
6. "Jo no soc independentista, estic independentista"
Que ningú s'alarmi: amb aquesta frase, Rufián vol dir que ell és republicà i d'esquerres, però que ha entès que això és inherent a defensar el dret a l'autodeterminació. "La principal amenaça per a l'Estat fosc i profund que es creu que Espanya és seva és que Catalunya aconsegueixi votar el seu futur", diu. Ara bé, demana ser conscients que l'independentisme "no està en fase resolutiva, sinó acumulativa" i fa autocrítica: "Vam anar al costat de qui repartia carnets de puresa i de bon català", apunta. També creu que el moviment va abusar massa del factor emocional i que ara això ha arrossegat una part dels votants cap a l'extrema dreta.
7. "Pujol avui seria qui més confrontaria amb Orriols"
Els missatges, tant implícits com explícits, contra Junts són clars, però es poden resumir en una frase: "És un partit profundament tòxic al qual no és li interessa arraconar qui no considera pur". I li desitja "ostracisme" per fer que els seus líders deixin d'"imitar" Aliança Catalana. La recepta per a Junts? Segons Rufián, han de tornar al catalanisme "moderat i dialogant" del pujolisme. "Si Jordi Pujol estigués avui al Parlament, seria l'orador que més confrontaria amb Sílvia Orriols", considera. I recorda que l'expresident va ser integrador amb un exemple curiós: Justo Molinero tancant mítings de Convergència amb grups com Los Chunguitos, que cantaven en castellà.
8. "No hi ha esquerra espanyola que ajudi al sobiranisme"
Sorprenent sentència del principal ideòleg del front d'esquerres. Doncs Rufián considera que és el motiu pel qual les esquerres sobiranistes havien de liderar aquesta proposta unitària que finalment no serà tot el realment àmplia que pretenia el dirigent republicà. "Es tracta de sotmetre el PSOE per forçar l'Estat", assegura. La teoria de Rufián és que un govern socialista "sotmès" a les forces sobiranistes implicaria un avenç en drets que acabaria canalitzant cap a la resolució dels conflictes i això, per ell, suposa tant un referèndum d'autodeterminació com un referèndum sobre la monarquia.
9. "L'esquerra ha decebut i ha fracassat"
Rufián és molt crític amb la dreta, però també amb l'esquerra. Considera que hi ha una generació que només ha conegut governs progressistes i que encara no poden comprar-se un pis ni menjar peix, carn i fruita fresca cada dia. Per això, es pregunta: "De què serveix que un país en allò macroeconòmic vagi com un tir si l'oli d'oliva porta alarma?". El dirigent republicà recorda que els preus s'han apujat tres vegades més que els salaris i "això no hi ha eslògan que ho tapi". "No es pot frenar la dreta sent una esquerra de mentida", diu en referència al govern espanyol.
10. "El PSOE d'ara és creació nostra"
El llibre està escrit abans de l'acord d'ERC amb Podem però, curiosament, Rufián reivindica que totes dues formacions han creat el PSOE actual. Què vol dir? Doncs que van ser les formacions que van oferir-se com alternativa per evitar que Albert Rivera i Ciutadans arribessin a la vicepresidència d'un govern socialista. "Pedro Sánchez era un socialdemòcrata molt moderat que no dormia per les nits si pactava amb Podem i que anava a enviar els geos a Waterloo", diu, com a manera d'incentivar una major implicació del sobiranisme en un front d'esquerres que, finalment, no serà gaire ampli.
