Victòria Alsina (Barcelona, 1983) és la presidenta de la nova fundació Paral·lel 41, que aspira a repensar el catalanisme a través de la incidència pública i accions concretes que s'aniran materialitzant en els propers mesos. Consellera d'Acció Exterior entre el 2021 i el 2022 -va fer campanya perquè Junts no sortís del Govern-, va ser reclutada per Xavier Trias a la llista de les municipals del 2023. Es manté com a regidora, però no repetirà a les llistes. Combina el lideratge de la fundació -que li permet "canalitzar l'energia cívica" al marge del partit- amb la direcció general de l'Institut de Formació contínua de la Universitat de Barcelona (UB), que és on es produeix la conversa amb Nació. 

Què tenen previst en l'arrencada? Quina serà la seva targeta de presentació?
D'aquí a final d'any ens dedicarem a fer una presentació a totes les vegueries del país. Per presentar el projecte i per escoltar què és important incloure en l'agenda catalana del futur. 

Quin nivell d'incidència aspiren a tenir?
Volem fer incidència pública: treballar una resposta als grans reptes que tenim com a societat, sumant moltes veus diferents que hi puguin contribuir. En base als resultats, consensos i accions, anirem a incidir als partits, a les institucions, al Parlament i a les empreses. 

Catalunya ha perdut el camí de l'excel·lència?
Les millors èpoques són aquelles en què hem aconseguit anticipar-nos als reptes: el catalanisme com a motor de les persones que tenien ganes de treballar pel país. Un catalanisme que sumava veus de persones que no pensaven igual, que construïa i que no només reivindicava. I que s'anticipava per aprofitar les oportunitats, i generar-ne de noves. Cap de les tres dimensions està en el seu millor moment, ens hem fet petits i hem perdut capacitat de sumar veus diferents. 

El procés hi ha tingut a veure?
El procés ha provocat que molta gent s'hagi frustrat i hagi desconnectat. Ens trobem en una societat en què molta gent ja no pensa que el catalanisme sigui un punt de trobada útil per fer avançar el país. Creiem que hi ha una societat més desmobilitzada que abans, i necessitem una eina per construir en positiu. 

En base a quins elements?
Cal fer dues coses. Una: ser capaços de definir un horitzó de futur, que ara no hi és. Dues: tenir respostes catalanes als reptes del nostre temps. No sempre les tenim. En un món que canvia tan ràpid, tenim més riscos que altres nacions per quedar diluïts i perdre la identitat. Només si el catalanisme és útil pel present la gent el considerarà central i els joves el veuran com un element de futur. Si és un llegat, molta gent li tindrà molta estima, però no ens conformem. No ens conformem que el catalanisme sigui només un llegat, volem que sigui una eina de futur. 

Què és ser catalanista el 2026?
És voler que les persones, que la nostra societat, visquin millor, tinguin oportunitats, generar prosperitat, mantenir la identitat que ens mereixem com a nació mil·lenària, assegurar l'ascensor social, defensar la llengua i la cultura. En resum: és millorar la vida de les persones i fer perdurar la identitat nacional. 

Després del procés, la sensació és que ja només queda la llengua com el gran consens indiscutible. 
El plantejament de Paral·lel 41 és que la llengua és el factor clau aglutinador de la societat catalana, però també ho ha de ser la igualtat d'oportunitats, l'ascensor social, ser capaços de mantenir un ecosistema on l'esforç t'obri portes i on hi hagi un estat del benestar que t'ajudi. 

Ha faltat perspectiva, a l'hora d'afrontar els grans debats?
Hi ha hagut una manca de capacitat d'estar connectat a tot el que canviava al món per tenir una resposta anticipada, evitar riscos i aprofitar les oportunitats. I també hi ha hagut falta de valentia dels partits, però no només, d'agafar el toro per les banyes i posar sobre la taula problemes que ja són estructurals, com ara l'habitatge o el de la falta de capacitat per gestionar la immigració i integrar les persones que arriben. O els dèficits en infraestructures, que són la crònica d'una mort anunciada. 

El catalanisme es va ocupar més de les urgències que dels grans debats? Amb la immigració, per exemple, els grans partits van a remolc. 
L'objectiu de la fundació és afrontar els reptes d'avui amb mirada llarga. Volem generar un espai de trobada perquè les persones que estimen el país pensin en gran, es posi sobre la taula què hem de fer, i determinar quines accions hem de fer avui. No pensem en cicles electorals, sinó en els propers anys. Hem de treballar els reptes d'ara abans que siguin un problema. 

Si el PP i Vox governen a Espanya, el catalanisme està preparat per resistir-ho?
Catalunya sempre ha tingut una capacitat de superació admirable. El que ens preocupa és la falta de cohesió. Hi ha molta gent que ha desconnectat no només de la política, sinó del que representa el catalanisme com a manera de ser, de relacionar-se i defensar el col·lectiu. Volem parlar de futur. No hem arribat per criticar el passat ni fer desaparèixer ningú: hem d'agafar el bon llegat, mirar al futur i incorporar una nova generació. Hem d'activar els més joves. 

No volen tenir vincles amb cap partit. Ser d'un partit, avui, resta més que suma?
La gent veu la política com un territori hostil, on moltes vegades no es premia ni l'excel·lència, ni la dedicació ni la integritat. La societat ho veu així. Molta gent és patriota i vol treballar per Catalunya, però no treballarà per un partit. Paral·lel 41 vol ser un espai de trobada per fer país. 

Hi ha prou cultura política perquè funcioni a Catalunya, un esquema com aquest?
Sí, i de fet ha funcionat moltes vegades. La idea del think tank ens agrada, però no volem transmetre que farem papers acadèmics. La fundació vol fer acció, incidència pública i impulsar projectes propis. 

Com es financen?
Tot és finançament privat de moltes persones. És molt plural. Ens hem obligat a auditar i fer públics els comptes cada any. 

No repetirà a les llistes de Junts a Barcelona. Per què?
La manera més útil de fer país, la que més em motiva, és des de la meva cadira professional com a directora general de l'Institut de Formació Contínua de la UB. I la manera més útil de canalitzar la meva energia cívica i política és amb la fundació. 

El seu nom va sonar com a successora de Xavier Trias. El procés per triar candidat de Junts va ser tortuós, amb primàries i un càsting que va desembocar en Jordi Martí. Com ho va viure?
Per mi, és molt important que un candidat a Barcelona tingui clar el model de ciutat que vol, i que sigui capaç de crear les complicitats necessàries per portar-lo a la pràctica. Quan Trias em planteja anar a la llista del 2023, m'hi sumo perquè creia en el seu projecte i en el que podia representar tornant a ser alcalde. En aquest moment, jo estava en una altra etapa. No hi he tingut una vinculació tan directa. Ara cal concentrar-se en les eleccions. 

Què l'uneix i què la distancia de Carles Puigdemont?
No em distancia res. M'agrada la visió institucional que té del seu Govern, de la seva persona i del seu exili. Tinc moltes ganes que torni aviat a Catalunya i s'acabi aquesta injustícia, que ha durat massa temps. No ha estat bona ni per ell ni pel conjunt de la societat. 

En els últims temps, Junts ha reagrupat bona part de l'espai postconvergent que s'havia disgregat fa una dècada. És un bon senyal?
La reunificació de l'espai postconvergent és imprescindible. El repte és tornar a acostar moltes persones que han desconnectat de la política, del catalanisme i dels partits. Tot el que ajudi a generar una onada d'il·lusió és el que necessitem. 

Això es pot veure perjudicat per Aliança Catalana?
Des del meu punt de vista, canalitza la frustració de molt catalans. És una constatació que el catalanisme necessita una refundació per tornar a tenir una visió positiva del que som i del que podem arribar a ser. 

Abans parlava d'horitzons. Primer hi va haver la recuperació de les institucions, l'autogovern, el Pacte del Majèstic, l'Estatut, el pacte fiscal, el 9-N, l'1-O. Cal un horitzó concret per tornar a connectar? 
Sempre he cregut que Catalunya no ha de tenir por ni ha de demanar permís. La millor Catalunya és la que treballa per ser excel·lent i indiscutible. 

Va ser un error sortir del Govern fa quatre anys?
Opinió personal: sí. Ho vaig dir i ho continuo pensant fermament. Sempre pots fer més feina dins que des de fora. 

S'han de desprecintar determinats vetos a pactes amb el PSC?
Catalunya, que mai és massa diferent d'Europa, cada cop té un mapa electoral més fragmentat. Si ens creiem que podem continuar governant sense una cultura de la coalició i el pacte, anem malament. S'ha de parlar amb tothom: el pacte el pots fer en base a premisses i a complir-les. Quan eliminem els cordons sanitaris, perquè les idees es confronten amb idees, anirem molt millor. El proper escenari de les eleccions catalanes haurà de passar per pactes. Si no, estem condemnats a repetir comicis. 

Tornaria a entrar en política?
Quan em van demanar sumar-me al Govern com a consellera d'Acció Exterior, tenia la meva vida muntada als Estats Units i una feina de per vida a la NYU. Si en algun moment considero que torno a ser més útil des d'un càrrec institucional, m'ho plantejaré i és possible que em sembli la millor decisió. A dia d'avui, estic convençuda que la meva màxima utilitat és a la universitat i a la fundació Paral·lel 41.