Després del Centre d'Investigacions Sociològiques, un nou actor irromp en la cursa electoral per enviar missatges d'optimisme al PSOE i les esquerres: La Séptima. El baròmetre publicat aquest dijous per la nova cadena diu que encara hi ha partit el 29-N i que la majoria de PP i Vox no és tan folgada com apunten la majoria de les enquestes. De fet, el PSOE seria la força més votada, amb 126 escons, seguit del PP, amb 117. Vox no té rival a la tercera posició, amb 62 diputats, i Front Ampi quedaria als 13 escons. El bloc PP i Vox sumaria 179 diputats, lleugerament per sobre dels 176 que fixen la majoria absoluta. A Catalunya, el dibuix és menys sorprenent: una victòria clara del PSC, amb 19 escons, seguit d'ERC, amb 11 i amb Vox en tercera posició, amb sis escons i fent el sorpasso al PP, que es quedaria en cinc. Junts n'obtindria quatre i, en última posició, el Front Ampli, amb tres.
El baròmetre electoral, elaborat per SW Demoscopia, s'ha fet entre els dies 26 d'octubre i 4 de novembre i recull 3.500 entrevistes. Agafa de ple l'accident d'Urda i la crisi posterior, amb la dimissió d'Óscar Puente, però res d'això sembla afectar les perspectives del PSOE. D'aquesta manera, els socialistes serien la primera força en vots (30,9%, per davant del 28,6% que votaria el PP) i en escons (126 a 117). Això és així en el 90% dels escenaris que s'han simulat i implica que Pedro Sánchez no només salvaria els mobles per al seu partit, sinó que guanyaria quatre escons respecte el 2023.
El PP, en canvi, en perdria 19, davant d'un Vox que quasi duplica la seva representació. Els de Santiago Abascal passen dels 33 de 2023 als 69 i són claus per a la governabilitat de l'Estat. Per contra, Front Ampli perd més de la meitat dels suports i cau dels 31 fins als 13. Les esquerres quedarien lluny de la majoria, amb 166 escons sense comptar Junts i amb 170 incloent el vot dels de Míriam Nogueras.
Els enquestats prefereixen una fórmula de govern progressista, lleugerament per davant d'un govern de dreta i ultradreta (46,7% i 44,2%, respectivament). Sánchez és també el candidat preferit per ser president, amb un 28,4%, per davant de Feijóo, amb un 24,8%. Si ens fixem en l'evolució diària, Sánchez parteix d'un 31,4-33% en les dues primeres jornades, pateix una caiguda significativa a partir de l'accident d'Urda i s'estabilitza després al voltant del 26-28%. Feijóo, per la seva banda, es mou entre el 23,6% i el 26,8% de preferència com a president del govern espanyo. Santiago Abascal és el tercer més ben valorat, però molt per sota dels altres dos.
Destaca que un 6,5% dels enquestats té com a candidat preferit per ser president el líder d'ERC, Gabriel Rufián, força per sobre d'Ada Colau, amb un 3,5%. Les preferències depenen molt del vot el 2023, de manera que Sánchez és el preferit de 61% dels votants socialistes i Feijóo ho és del 68% dels votants del PP.
Escons que es juguen per pocs vots
El baròmetre també analitza els últims escons que estan en joc. En 26 de les 52 circumscripcions hi ha un últim escó que es decideix per menys d'un punt, i en 18 d'aquestes, per menys de mig punt. En altres paraules, són escons que poden canviar per pocs vots. A hores d'ara, segons l'enquesta, les disputes més ajustades són Màlaga (Vox se'l diputa amb el PSOE), Barcelona (Vox se'l diputa amb Junts), Girona (Vox o PSC), Tarragona (ERC o PSC), Sevilla (PP o PSOE) i Madrid (Front Ampli i PSOE).
Si ens fixem en els blocs, PP i Vox tenen en joc vuit escons que poden guanyar (a València, Granada, Ourense, Lugo, Guipúscoa, Lleó, Santa Cruz de Tenerife o Múrcia) o perdre (a Màlaga, Barcelona, Girona, Sevilla, Saragossa, Albacete, Còrdova i Burgos) per pocs vots. Els mateixos que PSOE i Front Ampli. Els progressistes poden perdre vuit escons (a València, Granada, Ourense, Lugo, Lleó, Santa Cruz de Tenerife o Múrcia) o guanyar-ne vuit (a Màlaga, Girona, Tarragona, Sevilla, Saragossa, Albacate, Còrdova i Burgos).
Pel que fa als partits nacionalistes o regionalistes, hi ha dos escons que poden perdre a Tarragona i Guipúscoa i dos que poden guanyar a Barcelona o Àlava.
