23
de febrer
del
2024
Actualitzat
el
26
de febrer
a les
8:18h
Òmnium Cultural va ser el primer actor que va posar sobre la taula l'amnistia. En un primer moment, el debat va quedar enterrat per la negativa del PSOE, però anys després, per les necessitats dels socialistes per mantenir la Moncloa, ha entrat de ple a l'agenda política espanyola. El PSOE i Junts esgoten els últims dies de negociació per mirar de trobar un desllorigador que permeti als de Carles Puigdemont donar el "sí" definitiu al text, i alhora que no suposi una cessió massa important per Pedro Sánchez ni posi en risc la viabilitat de la llei. Òmnium es mira la negociació des de fora i es manté en la seva doble exigència: l'amnistia ha de beneficiar tots els represaliats i s'ha de garantir tant com es pugui que els jutges l'apliquin correctament.
En aquesta entrevista amb Nació, coincidint amb l'equador del seu mandat i a les portes de l'assemblea general ordinària, el president d'Òmnium, Xavier Antich (la Seu d'Urgell, 1962), reflexiona sobre l'amnistia i constata que ha permès situar el conflicte "al cor de l'Estat". "Seria poc intel·ligent no aprofitar-ho", sosté. Antich fa balanç del primer tram a la presidència d'Òmnium i analitza el moment que viu el moviment independentista, mancat de rumb, amb les confiances entre partits esberlades i amb sectors disgustats per la gestió del postprocés. En aquest escenari, el dirigent independentista assenyala el risc de caure en tesis populistes i alerta que els agents del moviment no han de tenir "la temptació" de caure en la criminalització de la immigració.
La seva junta arriba a l'equador del mandat. Quin balanç en fa?
Ens hem aplicat a Òmnium l'exigència de renovació de lideratges, després dels quatre anys de paràlisi que van seguir l'octubre de 2017. El moviment havia entrat en una dinàmica de desorientació i desconfiança respecte a partits i institucions. Ja aleshores vam dir que vèiem tendències perilloses, com l'antipolítica o el populisme, i la llavor de l'extrema dreta xenòfoba dins del moviment. Ara tenim uns 180.000 socis, i ha estat una estratègia fonamental preservar el capital social de l'entitat. Ens hem enfortit al servei del país. Ens preocupa molt la pèrdua de musculatura electoral del moviment, s'ha perdut un milió de vots. La capacitat de mobilització del moviment és molt menor i les tendències que dèiem fa dos anys s'han incrementat. Òmnium, però, es manté en els 180.000, tenim 52 seus territorials, hem renovat i creat seus a l'Alguer, Catalunya Nord i Andorra. Tot plegat, per preparar-nos per als reptes del futur. També ens preocupa molt la desconnexió de la gent jove, pel que fa al suport a la independència com a l'adscripció nacional, i hem intensificat la feina en aquest sentit.
Li queden dos anys al davant.
No estem abordant els dos anys de mandat de la junta. Treballem amb una temporalitat més llarga, independentment que hi siguem nosaltres al capdavant. El gruix de l'activitat d'Òmnium en els anys que venen se centrarà a contribuir a la reconstrucció del moviment, que està absolutament malmès, continuar vertebrant la societat civil i dedicar-nos a la construcció nacional.
Els preocupa que una part del moviment independentista opti per culpar la immigració dels problemes del país?
Ho veiem amb moltíssima preocupació. L'extrema dreta a Europa se centra en la immigració. Fa dos anys alertàvem del creixement de discursos populistes i antipartits, perquè eren el caldo de cultiu per erosionar la confiança en els agents d'un sistema democràtic. Suposa canalitzar de manera no constructiva la decepció i el malestar, i no rearmar-se des de la convicció que Catalunya és un sol poble, amb independència d'on hagis nascut, d'on siguin els teus pares i fins i tot de la llengua que parlis. Alguns agents estan cedint a la temptació fàcil de convertir la immigració en un problema, i per a nosaltres és la clau de la solució.
Sovint es parla del "bonisme de l'esquerra" i també del risc que la dreta compri el marc de l'extrema dreta. Què li preocupa més?
Els dos casos. Hi ha problemes que no s'estan abordant amb la seriositat, el rigor i la base de les dades. Però cal resistir-se a les temptacions que han estat caldo de cultiu de l'extrema dreta arreu d'Europa, que és vincular la immigració i la delinqüència. El fenomen migratori a Catalunya és estructural i el catalanisme polític ha estat capaç d'incorporar les persones que arribaven en la construcció nacional. Ara tenim aquest repte de manera urgent i prioritari, quan parlem de construcció nacional parlem d'això. En la Catalunya dels vuit milions, hi ha dos milions i mig que no hi han nascut. Aquesta gent, que en molts casos se sent profundament del país, ha de participar en la construcció nacional.
Vol repetir com a president d'Òmnium?
Ara com ara, no puc respondre aquesta pregunta. Cada dia a Òmnium és d'una intensitat difícilment imaginable. Per nosaltres el més important no és si jo repetiré, sinó que el que fem tingui una temporalitat més llarga. Volem aprofitar els anys que ens queden per impulsar iniciatives pensades per desplegar-se en la pròxima dècada. Som una entitat que cada acció que fa càrrega amb la responsabilitat dels 62 anys d'història, que té voluntat d'incidir en l'avui, en els pròxims anys i en la dècada entrant.
Òmnium va tenir un paper destacat en els moments àlgids de 2017 i 2019. Ara, la incidència política ha baixat. Vist amb perspectiva, es tornarien a implicar tant en el procés?
La implicació d'Òmnium en el país no és menor ara que entre 2010 i 2019. Amb Muriel Casals, l'entitat va començar a incidir políticament i això és el primer punt de la nostra agenda. No ho hem deixat de fer mai. Ara, la incidència política és més limitada, perquè els agents polítics del moviment independentista no han trobat un punt d'acord que permeti dibuixar una estratègia conjunta. Des del 2017, no hem deixat d'analitzar què ens va fallar com a moviment, sense carregar les culpes als altres, i treballem per esmenar tot el que ens va faltar. Tots els nostres plans de treball i pressupostos estan orientats a cobrir tot allò que el 2017 no teníem.
Òmnium ha fet de pont entre ERC i Junts els últims anys. Ho continuen fent? Mantenen reunions? Hi ha marge per la unitat d'acció?
Muriel Casals deia que Òmnium serà l'últim pont del país quan ja no quedin ponts. El 2022 ja estàvem en aquesta situació. Allà on els agents polítics no parlen i no arriben a acords, Òmnium no ha deixat de parlar amb tothom ni una setmana. Les reunions es continuen fent, com sempre. La nostra responsabilitat és ajudar a travar confiances que estan malmeses. Ho hem fet el 2022, el 2023 i aquests mesos de 2024.
Oleguer Serra, membre de la junta, està implicat en Tsunami. Quin paper va tenir Òmnium en les protestes contra la sentència?
Òmnium va participar en les mobilitzacions, vam convocar concentracions perquè no podíem quedar-nos parats davant la sentència aberrant del Suprem. No ens n'amaguem. Ens preocupa que Oleguer Serra sigui un dels investigats en la causa de García Castellón. Va ser director general de l'entitat amb Jordi Cuixart i actualment és directiu amb responsabilitats importants. Imputar Oleguer Serra a la causa de Tsunami és una imputació a Òmnium.
Temen nous empresonaments?
Ens preocupen enormement els moviments de l'Audiència Nacional. García Castellón és un jutge absolutament embogit, que construeix una causa insòlita, a partir de milers de pàgines dels informes de la Guàrdia Civil, sense filtres. El jutge s'està enfrontant a tots els criteris dins del poder judicial, fins i tot rebent plantofades importants de Suïssa. És molt imprevisible què pot fer. Podria emetre les citacions que va anunciar, que no s'han produït. És insòlit. Si investigues 11 persones per terrorisme, les hauries de citar, no? Perquè puguin defensar-se. És absolutament imprevisible què pot fer, perquè ha sortit de tota lògica. Des d'Òmnium estem preparats pel que pugui passar, per tots els escenaris.
Un dels escenaris és que el jutge ordeni presó preventiva per als investigats?
Un dels escenaris és aquest. Se n'obren molts. La causa no s'aguanta per enlloc. Hi ha hagut desmentiments a totes bandes. L'última, la tinent fiscal del Suprem. També el govern suís, relators de Nacions Unides, Amnistia Internacional... Ara bé, estem acostumats que hi hagi jutges que tirin endavant iniciatives que no s'aguanten per enlloc. Contemplem tots els escenaris: des de l'arxivament de la causa, passant per detencions preventives o entrades a la seu de l'entitat.
La llei d'amnistia cobreix la causa de Tsunami?
És molt difícil de respondre. La negociació encara està oberta. Nosaltres hem demanat que la llei compleixi dos criteris: que s'apliqui a totes les persones represaliades per exercir drets fonamentals i que es garanteixi l'aplicació de la llei. Les últimes correccions de la llei van per aquí. El blindatge del 100% no hi serà mai. És una discussió tècnica i jurídica, no tan política. Políticament, tothom està d'acord, també el PSOE, que l'amnistia ha d'afectar tothom.
És adequat anar adaptant la llei en funció del que digui un jutge?
No seria normal en un estat de dret que no impugni els principis d'un sistema democràtic. A les democràcies occidentals, quan el poder executiu i legislatiu estan fent una llei d'amnistia, el poder judicial no intervé. Ara estem veient que una part del poder judicial estan actuant com un partit polític, com si fossin membres del poder legislatiu. Això és insòlit. És inimaginable en qualsevol democràcia europea que un jutge surti a opinar sobre una llei que s'està tramitant. Els jutges no tenen legitimitat emanada de la sobirania popular. Ara, en la discussió legislativa sobre la llei d'amnistia hi estan en contra PP, Vox i la cúpula judicial.
El PSOE diu que la llei ja no es pot tocar i Junts que cal modificar-la. És evident que la llei està en risc. Cal aprovar la llei encara que generi dubtes sobre el seu abast o més val deixar-la caure?
Òmnium no és un partit polític i no estem en les negociacions. La llei ha de protegir tots els represaliats per exercir drets fonamentals i que impedeixi l'arbitrarietat dels jutges a l'hora d'aplicar-la. Aquestes són les dues exigències marc. A partir d'aquí, els partits han d'entrar en totes les qüestions tècniques i jurídiques. Sempre hi haurà el mal menor, però com a Òmnium posem la màxima exigència. Estem en la fase final de la discussió i els partits fan bé d'exigir que la llei d'amnistia no deixi ningú fora. Som els primers interessats que hi hagi una amnistia, però també que compleixi els dos requisits. Per nosaltres també és rellevant que el conflicte ja no està entre Junts i ERC amb el PSOE, sinó que està en el cor de l'estat espanyol. El poder judicial s'està enfrontant al poder legislatiu i executiu. I una part del poder judicial s'està enfrontant contra una altra part del poder judicial. Seria poc intel·ligent no aprofitar que hem traspassat el conflicte al cor de l'Estat, perquè és un escenari que no ens podíem imaginar fa uns anys.
Això és un argument per votar que sí a la llei?
És un argument per votar que sí i per pressionar tant com es pugui perquè la llei afecti tots els represaliats. L'amnistia ha posat una bomba de rellotgeria al cor de l'Estat. Era inimaginable que els poders de l'Estat s'enfrontessin entre ells per l'amnistia, que al final és el reconeixement que tot el que va passar a Catalunya no és delicte. Qui més conscient és del poder i la càrrega política de l'amnistia són els qui des del poder judicial hi estan en contra, perquè és un desmentiment de totes les sentències i els processos oberts.
Sigui com sigui, s'haurà de prendre una decisió. La llei tal com està ara tindrà efecte sobre les causes purament de l'1-O. Òmnium entendria que l'independentisme, o Junts concretament, vetés la llei?
És imprescindible que l'amnistia protegeixi gent que ara està perseguida ni més ni menys que per terrorisme per haver exercit drets fonamentals. El que va passar la tardor de 2019 va ser exercici del dret de protesta, el més fonamental dels drets fonamentals, perquè permet defensar els altres. Hi ha prou elements per desmuntar aquesta causa, que no és terrorisme.
Es pot incloure el delicte de terrorisme a l'amnistia? O això pot posar en risc la constitucionalitat de la llei?
És una discussió molt tècnica. Hi ha posicions jurídiques que sostenen una cosa o l'altre. Els mateixos serveis jurídics d'Òmnium estan dividits. Nosaltres impugnem el principi: no hi ha terrorisme, és una aberració jurídica, qualificar els fets d'una cosa que no és. Cal aturar aquesta bogeria de causa. Aquest és nostre objectiu principal, no esmenar-la i donar-la per bona. Exercir el dret de protesta no és terrorisme mai.
Si l'amnistia no acaba amb tota la repressió, serien favorables a altres mesures? Indults, reforma del codi penal, ampliar la llei?
Pot passar que la llei d'amnistia sigui aprovada i que els jutges no l'apliquin correctament. És un escenari que contemplem. No té una aplicació tan immediata com els indults. Aquesta és una batalla i sabem que amb una amnistia no es resoldran totes les causes obertes. Vetllarem perquè s'apliqui a cada causa. Una altra batalla és que la repressió no s'aturarà amb l'amnistia. La inèrcia de la cúpula judicial farà que continuï aplicant la repressió davant l'exercici de drets. Òmnium hi serà de cara.
I com s'hi hauria de fer front?
Els indults no ens semblarien una bona solució, perquè és un perdó paternalista i individual. Si la repressió continua, ens hi trobarà de cara. Hem après que la lluita antirepressiva forma part d'un moviment d'emancipació nacional. A Catalunya semblava que parlar de la repressió era fer el ploramiques, però no és així. És tenir cura de les persones que, per treballar per exercir drets fonamentals, estan perseguides. Això ens enforteix com a moviment. Qui treballa pel moviment i el país ha de tenir el moviment i el país al costat.
Òmnium ha fet campanyes en defensa de la llengua a l'escola. Com es resol el problema de català a l'escola? Té sentit el model d'immersió o cal evolucionar-lo?
El problema del català a l'escola és un dels aspectes que afecta la situació de la llengua. Sempre hem dit que és impropi d'un sistema democràtic que els tribunals determinin la llengua a l'escola. Hem fet causa de litigi estratègic el cas de Turó del Drac, però de moment hem tingut poca fortuna perquè els tribunals van tirant endavant. Ho considerem un atac il·legítim, injustificable i que s'ha d'aturar jurídicament i políticament. Sempre hem defensat el model d'escola catalana. El model d'escola catalana s'ha d'adaptar als nous temps, però sempre des dels principis del mateix model, que compta amb quasi un 90% de suport al Parlament. Avui dia no hi ha consens superior que el consens al voltant de la llengua.
La situació del català no afecta només a l'escola. Òmnium tenim una cartografia de la situació de la llengua, tant en l'àmbit de l'escola i el lleure, el món audiovisual, l'empresa i el treball, i la nova realitat sociolingüística. En aquest mapa, veiem on pateix la llengua i perquè en baixa l'ús social. L'escola és molt important, però ho és tant o més el temps de lleure. Hem posat en marxa un conveni amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, que afecta 750.000 esportistes federats, un àmbit que fins ara ningú se n'havia ocupat.
Fins a quin punt la Generalitat ha d'exigir que mestres i la resta de funcionaris de l'amnisistarció utilitzin el català?
Durant dècades, els organismes responsables del sistema educatiu a Catalunya no han fet bé ni de manera curosa la seva funció. Ho veiem quan les dades d'ús al català són les que són. Això no passa en sis mesos o pocs anys. És fruit d'una certa desídia durant dècades de diferents departaments d'Ensenyament. La societat civil, els partits i l'administració han d'intervenir en els seus àmbits respectius. El Departament d'Ensenyament té una responsabilitat prioritària a l'hora de fer complir el marc legislatiu per a l'escola.
Això té a veure també amb l'exigència a l'hora de parlar la llengua? Plataforma per la Llengua denunciava que es fan exàmens fake per acreditar el C1 de català a la sanitat.
Relaxar l'exigència afectaria el model de llengua en el sistema educatiu. Per nosaltres, gran part del problema té a veure amb el fet que s'apliqui la normativa. Si la normativa diu que l'escolarització ha de ser en català excepte a l'assignatura de llengua castellana i anglesa, això s'ha de vetllar. Durant dècades, això no s'ha fet. Avui, en tots els centres, els percentatges de docència que es fan en català són inferiors als previstos per la llei. Això és responsabilitat de l'administració i s'ha de complir. L'exigència ha d'estar en l'aplicació normativa, perquè aquesta és la font del problema.
En aquesta entrevista amb Nació, coincidint amb l'equador del seu mandat i a les portes de l'assemblea general ordinària, el president d'Òmnium, Xavier Antich (la Seu d'Urgell, 1962), reflexiona sobre l'amnistia i constata que ha permès situar el conflicte "al cor de l'Estat". "Seria poc intel·ligent no aprofitar-ho", sosté. Antich fa balanç del primer tram a la presidència d'Òmnium i analitza el moment que viu el moviment independentista, mancat de rumb, amb les confiances entre partits esberlades i amb sectors disgustats per la gestió del postprocés. En aquest escenari, el dirigent independentista assenyala el risc de caure en tesis populistes i alerta que els agents del moviment no han de tenir "la temptació" de caure en la criminalització de la immigració.
La seva junta arriba a l'equador del mandat. Quin balanç en fa?
Ens hem aplicat a Òmnium l'exigència de renovació de lideratges, després dels quatre anys de paràlisi que van seguir l'octubre de 2017. El moviment havia entrat en una dinàmica de desorientació i desconfiança respecte a partits i institucions. Ja aleshores vam dir que vèiem tendències perilloses, com l'antipolítica o el populisme, i la llavor de l'extrema dreta xenòfoba dins del moviment. Ara tenim uns 180.000 socis, i ha estat una estratègia fonamental preservar el capital social de l'entitat. Ens hem enfortit al servei del país. Ens preocupa molt la pèrdua de musculatura electoral del moviment, s'ha perdut un milió de vots. La capacitat de mobilització del moviment és molt menor i les tendències que dèiem fa dos anys s'han incrementat. Òmnium, però, es manté en els 180.000, tenim 52 seus territorials, hem renovat i creat seus a l'Alguer, Catalunya Nord i Andorra. Tot plegat, per preparar-nos per als reptes del futur. També ens preocupa molt la desconnexió de la gent jove, pel que fa al suport a la independència com a l'adscripció nacional, i hem intensificat la feina en aquest sentit.
Li queden dos anys al davant.
No estem abordant els dos anys de mandat de la junta. Treballem amb una temporalitat més llarga, independentment que hi siguem nosaltres al capdavant. El gruix de l'activitat d'Òmnium en els anys que venen se centrarà a contribuir a la reconstrucció del moviment, que està absolutament malmès, continuar vertebrant la societat civil i dedicar-nos a la construcció nacional.
"Alguns agents estan cedint a la temptació fàcil de convertir la immigració en un problema, i per a nosaltres és la clau de la solució"
Els preocupa que una part del moviment independentista opti per culpar la immigració dels problemes del país?
Ho veiem amb moltíssima preocupació. L'extrema dreta a Europa se centra en la immigració. Fa dos anys alertàvem del creixement de discursos populistes i antipartits, perquè eren el caldo de cultiu per erosionar la confiança en els agents d'un sistema democràtic. Suposa canalitzar de manera no constructiva la decepció i el malestar, i no rearmar-se des de la convicció que Catalunya és un sol poble, amb independència d'on hagis nascut, d'on siguin els teus pares i fins i tot de la llengua que parlis. Alguns agents estan cedint a la temptació fàcil de convertir la immigració en un problema, i per a nosaltres és la clau de la solució.
Sovint es parla del "bonisme de l'esquerra" i també del risc que la dreta compri el marc de l'extrema dreta. Què li preocupa més?
Els dos casos. Hi ha problemes que no s'estan abordant amb la seriositat, el rigor i la base de les dades. Però cal resistir-se a les temptacions que han estat caldo de cultiu de l'extrema dreta arreu d'Europa, que és vincular la immigració i la delinqüència. El fenomen migratori a Catalunya és estructural i el catalanisme polític ha estat capaç d'incorporar les persones que arribaven en la construcció nacional. Ara tenim aquest repte de manera urgent i prioritari, quan parlem de construcció nacional parlem d'això. En la Catalunya dels vuit milions, hi ha dos milions i mig que no hi han nascut. Aquesta gent, que en molts casos se sent profundament del país, ha de participar en la construcció nacional.
"El catalanisme polític ha estat capaç d'incorporar les persones que arribaven en la construcció nacional. Ara tenim aquest repte de manera urgent i prioritari"
Vol repetir com a president d'Òmnium?
Ara com ara, no puc respondre aquesta pregunta. Cada dia a Òmnium és d'una intensitat difícilment imaginable. Per nosaltres el més important no és si jo repetiré, sinó que el que fem tingui una temporalitat més llarga. Volem aprofitar els anys que ens queden per impulsar iniciatives pensades per desplegar-se en la pròxima dècada. Som una entitat que cada acció que fa càrrega amb la responsabilitat dels 62 anys d'història, que té voluntat d'incidir en l'avui, en els pròxims anys i en la dècada entrant.
Òmnium va tenir un paper destacat en els moments àlgids de 2017 i 2019. Ara, la incidència política ha baixat. Vist amb perspectiva, es tornarien a implicar tant en el procés?
La implicació d'Òmnium en el país no és menor ara que entre 2010 i 2019. Amb Muriel Casals, l'entitat va començar a incidir políticament i això és el primer punt de la nostra agenda. No ho hem deixat de fer mai. Ara, la incidència política és més limitada, perquè els agents polítics del moviment independentista no han trobat un punt d'acord que permeti dibuixar una estratègia conjunta. Des del 2017, no hem deixat d'analitzar què ens va fallar com a moviment, sense carregar les culpes als altres, i treballem per esmenar tot el que ens va faltar. Tots els nostres plans de treball i pressupostos estan orientats a cobrir tot allò que el 2017 no teníem.
Xavier Antich, president d’Òmnium, analitza el moment que viu el moviment independentista Foto: Hugo Fernández
Òmnium ha fet de pont entre ERC i Junts els últims anys. Ho continuen fent? Mantenen reunions? Hi ha marge per la unitat d'acció?
Muriel Casals deia que Òmnium serà l'últim pont del país quan ja no quedin ponts. El 2022 ja estàvem en aquesta situació. Allà on els agents polítics no parlen i no arriben a acords, Òmnium no ha deixat de parlar amb tothom ni una setmana. Les reunions es continuen fent, com sempre. La nostra responsabilitat és ajudar a travar confiances que estan malmeses. Ho hem fet el 2022, el 2023 i aquests mesos de 2024.
"Imputar Oleguer Serra a la causa de Tsunami és imputar Òmnium"
Oleguer Serra, membre de la junta, està implicat en Tsunami. Quin paper va tenir Òmnium en les protestes contra la sentència?
Òmnium va participar en les mobilitzacions, vam convocar concentracions perquè no podíem quedar-nos parats davant la sentència aberrant del Suprem. No ens n'amaguem. Ens preocupa que Oleguer Serra sigui un dels investigats en la causa de García Castellón. Va ser director general de l'entitat amb Jordi Cuixart i actualment és directiu amb responsabilitats importants. Imputar Oleguer Serra a la causa de Tsunami és una imputació a Òmnium.
Temen nous empresonaments?
Ens preocupen enormement els moviments de l'Audiència Nacional. García Castellón és un jutge absolutament embogit, que construeix una causa insòlita, a partir de milers de pàgines dels informes de la Guàrdia Civil, sense filtres. El jutge s'està enfrontant a tots els criteris dins del poder judicial, fins i tot rebent plantofades importants de Suïssa. És molt imprevisible què pot fer. Podria emetre les citacions que va anunciar, que no s'han produït. És insòlit. Si investigues 11 persones per terrorisme, les hauries de citar, no? Perquè puguin defensar-se. És absolutament imprevisible què pot fer, perquè ha sortit de tota lògica. Des d'Òmnium estem preparats pel que pugui passar, per tots els escenaris.
"Estem preparats per tots els escenaris, també si el jutge ordena empresonaments preventius en la causa de Tsunami"
Un dels escenaris és que el jutge ordeni presó preventiva per als investigats?
Un dels escenaris és aquest. Se n'obren molts. La causa no s'aguanta per enlloc. Hi ha hagut desmentiments a totes bandes. L'última, la tinent fiscal del Suprem. També el govern suís, relators de Nacions Unides, Amnistia Internacional... Ara bé, estem acostumats que hi hagi jutges que tirin endavant iniciatives que no s'aguanten per enlloc. Contemplem tots els escenaris: des de l'arxivament de la causa, passant per detencions preventives o entrades a la seu de l'entitat.
La llei d'amnistia cobreix la causa de Tsunami?
És molt difícil de respondre. La negociació encara està oberta. Nosaltres hem demanat que la llei compleixi dos criteris: que s'apliqui a totes les persones represaliades per exercir drets fonamentals i que es garanteixi l'aplicació de la llei. Les últimes correccions de la llei van per aquí. El blindatge del 100% no hi serà mai. És una discussió tècnica i jurídica, no tan política. Políticament, tothom està d'acord, també el PSOE, que l'amnistia ha d'afectar tothom.
"L'amnisita ha d'afectar totes les persones represaliades i s'ha de garantir l'aplicació de la llei"
És adequat anar adaptant la llei en funció del que digui un jutge?
No seria normal en un estat de dret que no impugni els principis d'un sistema democràtic. A les democràcies occidentals, quan el poder executiu i legislatiu estan fent una llei d'amnistia, el poder judicial no intervé. Ara estem veient que una part del poder judicial estan actuant com un partit polític, com si fossin membres del poder legislatiu. Això és insòlit. És inimaginable en qualsevol democràcia europea que un jutge surti a opinar sobre una llei que s'està tramitant. Els jutges no tenen legitimitat emanada de la sobirania popular. Ara, en la discussió legislativa sobre la llei d'amnistia hi estan en contra PP, Vox i la cúpula judicial.
Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural Foto: Hugo Fernández
El PSOE diu que la llei ja no es pot tocar i Junts que cal modificar-la. És evident que la llei està en risc. Cal aprovar la llei encara que generi dubtes sobre el seu abast o més val deixar-la caure?
Òmnium no és un partit polític i no estem en les negociacions. La llei ha de protegir tots els represaliats per exercir drets fonamentals i que impedeixi l'arbitrarietat dels jutges a l'hora d'aplicar-la. Aquestes són les dues exigències marc. A partir d'aquí, els partits han d'entrar en totes les qüestions tècniques i jurídiques. Sempre hi haurà el mal menor, però com a Òmnium posem la màxima exigència. Estem en la fase final de la discussió i els partits fan bé d'exigir que la llei d'amnistia no deixi ningú fora. Som els primers interessats que hi hagi una amnistia, però també que compleixi els dos requisits. Per nosaltres també és rellevant que el conflicte ja no està entre Junts i ERC amb el PSOE, sinó que està en el cor de l'estat espanyol. El poder judicial s'està enfrontant al poder legislatiu i executiu. I una part del poder judicial s'està enfrontant contra una altra part del poder judicial. Seria poc intel·ligent no aprofitar que hem traspassat el conflicte al cor de l'Estat, perquè és un escenari que no ens podíem imaginar fa uns anys.
"L'amnistia ha posat una bomba de rellotgeria al cor de l'Estat"
Això és un argument per votar que sí a la llei?
És un argument per votar que sí i per pressionar tant com es pugui perquè la llei afecti tots els represaliats. L'amnistia ha posat una bomba de rellotgeria al cor de l'Estat. Era inimaginable que els poders de l'Estat s'enfrontessin entre ells per l'amnistia, que al final és el reconeixement que tot el que va passar a Catalunya no és delicte. Qui més conscient és del poder i la càrrega política de l'amnistia són els qui des del poder judicial hi estan en contra, perquè és un desmentiment de totes les sentències i els processos oberts.
Sigui com sigui, s'haurà de prendre una decisió. La llei tal com està ara tindrà efecte sobre les causes purament de l'1-O. Òmnium entendria que l'independentisme, o Junts concretament, vetés la llei?
És imprescindible que l'amnistia protegeixi gent que ara està perseguida ni més ni menys que per terrorisme per haver exercit drets fonamentals. El que va passar la tardor de 2019 va ser exercici del dret de protesta, el més fonamental dels drets fonamentals, perquè permet defensar els altres. Hi ha prou elements per desmuntar aquesta causa, que no és terrorisme.
Es pot incloure el delicte de terrorisme a l'amnistia? O això pot posar en risc la constitucionalitat de la llei?
És una discussió molt tècnica. Hi ha posicions jurídiques que sostenen una cosa o l'altre. Els mateixos serveis jurídics d'Òmnium estan dividits. Nosaltres impugnem el principi: no hi ha terrorisme, és una aberració jurídica, qualificar els fets d'una cosa que no és. Cal aturar aquesta bogeria de causa. Aquest és nostre objectiu principal, no esmenar-la i donar-la per bona. Exercir el dret de protesta no és terrorisme mai.
"És imprescindible que l'amnistia protegeixi la gent que ara està perseguida per terrorisme"
Si l'amnistia no acaba amb tota la repressió, serien favorables a altres mesures? Indults, reforma del codi penal, ampliar la llei?
Pot passar que la llei d'amnistia sigui aprovada i que els jutges no l'apliquin correctament. És un escenari que contemplem. No té una aplicació tan immediata com els indults. Aquesta és una batalla i sabem que amb una amnistia no es resoldran totes les causes obertes. Vetllarem perquè s'apliqui a cada causa. Una altra batalla és que la repressió no s'aturarà amb l'amnistia. La inèrcia de la cúpula judicial farà que continuï aplicant la repressió davant l'exercici de drets. Òmnium hi serà de cara.
Xavier Antich fa balanç del primer tram del seu mandat com a president d’Òmnium Foto: Hugo Fernández
I com s'hi hauria de fer front?
Els indults no ens semblarien una bona solució, perquè és un perdó paternalista i individual. Si la repressió continua, ens hi trobarà de cara. Hem après que la lluita antirepressiva forma part d'un moviment d'emancipació nacional. A Catalunya semblava que parlar de la repressió era fer el ploramiques, però no és així. És tenir cura de les persones que, per treballar per exercir drets fonamentals, estan perseguides. Això ens enforteix com a moviment. Qui treballa pel moviment i el país ha de tenir el moviment i el país al costat.
Òmnium ha fet campanyes en defensa de la llengua a l'escola. Com es resol el problema de català a l'escola? Té sentit el model d'immersió o cal evolucionar-lo?
El problema del català a l'escola és un dels aspectes que afecta la situació de la llengua. Sempre hem dit que és impropi d'un sistema democràtic que els tribunals determinin la llengua a l'escola. Hem fet causa de litigi estratègic el cas de Turó del Drac, però de moment hem tingut poca fortuna perquè els tribunals van tirant endavant. Ho considerem un atac il·legítim, injustificable i que s'ha d'aturar jurídicament i políticament. Sempre hem defensat el model d'escola catalana. El model d'escola catalana s'ha d'adaptar als nous temps, però sempre des dels principis del mateix model, que compta amb quasi un 90% de suport al Parlament. Avui dia no hi ha consens superior que el consens al voltant de la llengua.
La situació del català no afecta només a l'escola. Òmnium tenim una cartografia de la situació de la llengua, tant en l'àmbit de l'escola i el lleure, el món audiovisual, l'empresa i el treball, i la nova realitat sociolingüística. En aquest mapa, veiem on pateix la llengua i perquè en baixa l'ús social. L'escola és molt important, però ho és tant o més el temps de lleure. Hem posat en marxa un conveni amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, que afecta 750.000 esportistes federats, un àmbit que fins ara ningú se n'havia ocupat.
"Amb el català, hi ha hagut una certa dessídia durant dècades en els diferents departaments d'Ensenyament"
Fins a quin punt la Generalitat ha d'exigir que mestres i la resta de funcionaris de l'amnisistarció utilitzin el català?
Durant dècades, els organismes responsables del sistema educatiu a Catalunya no han fet bé ni de manera curosa la seva funció. Ho veiem quan les dades d'ús al català són les que són. Això no passa en sis mesos o pocs anys. És fruit d'una certa desídia durant dècades de diferents departaments d'Ensenyament. La societat civil, els partits i l'administració han d'intervenir en els seus àmbits respectius. El Departament d'Ensenyament té una responsabilitat prioritària a l'hora de fer complir el marc legislatiu per a l'escola.
Això té a veure també amb l'exigència a l'hora de parlar la llengua? Plataforma per la Llengua denunciava que es fan exàmens fake per acreditar el C1 de català a la sanitat.
Relaxar l'exigència afectaria el model de llengua en el sistema educatiu. Per nosaltres, gran part del problema té a veure amb el fet que s'apliqui la normativa. Si la normativa diu que l'escolarització ha de ser en català excepte a l'assignatura de llengua castellana i anglesa, això s'ha de vetllar. Durant dècades, això no s'ha fet. Avui, en tots els centres, els percentatges de docència que es fan en català són inferiors als previstos per la llei. Això és responsabilitat de l'administració i s'ha de complir. L'exigència ha d'estar en l'aplicació normativa, perquè aquesta és la font del problema.