31
de maig
de
2022, 10:34
Actualitzat:
11:26h
"Sap greu que un producte bo com aquest hagi quedat abandonat, quan es podria aprofitar perfectament", explica Martí Vila, ramader de Can Picola d'Ogassa. Cada primavera-estiu esquilen les ovelles per al seu benestar i obtenen la llana. "Antigament, el cost per extreure-la era ridícul i es feien diners de la venda de llana i ara és al revés, el cost de treure-la és més alt que el que s'obté en la venda i no hi ha sortida", remarca.
A escala comarcal, les dotze explotacions que formen part de l'Associació de Pastors del Ripollès van acumular un total de 7 tones de llana ripollesa entre el 2020 i 2021 i enguany calculen recollir unes 4 tones. El seu president, Miquel Casas, explica que el mercat "ja estava malament, perquè el preu s'havia devaluat molt" i que la pandèmia ho va acabar de rematar. Va ser en aquell moment que van veure la necessitat de buscar una solució amb urgència i van pensar en els tallers per a escoles mentre seguien buscant empreses interessades. Un cop van netejar la llana, van quedar-se amb un volum de 3,5 tones, dels quals uns 600 kg s'han destinat a tallers i la resta es va poder vendre a una empresa d'Alacant.
L'estoc dels dos últims anys es va poder col·locar, però ara tornaran a tenir la llana de l'esquilada d'aquesta primavera. "I seguim sense trobar compradors, caldria estendre-ho a tot Catalunya per reduir els costos de transport", es lamenta el ramader. Abans de la pandèmia, hi havia empreses al Vallès que en compraven, però han diversificat el negoci i ja no en volen. Vila calcula que acumularan uns 1.000 kg de llana a la seva explotació -més d'un quilo per animal-, que després caldrà netejar per poder-la vendre.
.jpg)
L'escola, una sortida
Una quarantena d'alumnes de l'escola Tomàs Raguer de Ripoll han participat aquest maig en un dels tallers a l'explotació de Can Picola. Després de parlar amb el pastor i veure el ramat, han après la tècnica d'enfeltrar llana amb l'ajuda d'aigua i sabó i el fregadís de les mans. Els alumnes han fet flors decoratives i també joies. "M'he fet un anell i un collaret i m'ha agradat molt", explica la Nati, una de les alumnes participants, que ha quedat "impressionada" de veure tants xais petits amb les seves mares.
Elisabet Clota, tècnica de l'Associació Leader Ripollès-Ges Bisaura, assenyala que el taller és una forma de donar "visibilitat" a la problemàtica de la llana i posar en valor el sector primari. "En un futur s'hauria de tornar a revaloritzar com a recurs i no pas com a residu perquè fos un ingrés més per al cicle productiu del ramader", remarca. El taller, a més, forma dones de la zona per impartir els cursos, amb l'ajuda d'una tallerista experta. Des que han començat el taller aquest curs, algunes escoles ja han comprat llana directament a l'associació de pastors i esperen que la demanda vagi en augment. Mentrestant, però, segueixen buscant empreses interessades en aquest producte.
.jpg)
"Creien que un antic picamatalassos era una raqueta"
Les mestres coincideixen també en la importància d'aquest taller per ensenyar-los a distingir un xai d'una cabra, però també estris ja en desús. "Els vam ensenyar un pica-matalassos antic i ens deien que eren raquetes; es perden els noms i les eines però val la pena recuperar-ho també", afirma la Paquita, una de les mestres del centre. Creu que aquest és un taller molt didàctic on els alumnes aprenen moltes coses del seu entorn.
Per la seva banda, la gerent de l'Associació Líder Ges- Bisaura, Àngels Guiteras, subratlla la importància d'aquests tallers. Amb el programa Ens Mengem Les Valls, es vol posar en valor el sector primari i els productes de proximitat així com la contribució a la prevenció d'incendis, entre d'altres. El programa està finançat pel Departament d'Acció Climàtica, juntament amb el Consell Comarcal del Ripollès i ajuntaments de la Vall del Ges. Aquest curs està previst que 11 escoles del Ripollès i 3 més de la Vall del Ges hi participin, arribant a uns 1.700 estudiants. El taller de la llana és una de les activitats programades.
A escala comarcal, les dotze explotacions que formen part de l'Associació de Pastors del Ripollès van acumular un total de 7 tones de llana ripollesa entre el 2020 i 2021 i enguany calculen recollir unes 4 tones. El seu president, Miquel Casas, explica que el mercat "ja estava malament, perquè el preu s'havia devaluat molt" i que la pandèmia ho va acabar de rematar. Va ser en aquell moment que van veure la necessitat de buscar una solució amb urgència i van pensar en els tallers per a escoles mentre seguien buscant empreses interessades. Un cop van netejar la llana, van quedar-se amb un volum de 3,5 tones, dels quals uns 600 kg s'han destinat a tallers i la resta es va poder vendre a una empresa d'Alacant.
L'estoc dels dos últims anys es va poder col·locar, però ara tornaran a tenir la llana de l'esquilada d'aquesta primavera. "I seguim sense trobar compradors, caldria estendre-ho a tot Catalunya per reduir els costos de transport", es lamenta el ramader. Abans de la pandèmia, hi havia empreses al Vallès que en compraven, però han diversificat el negoci i ja no en volen. Vila calcula que acumularan uns 1.000 kg de llana a la seva explotació -més d'un quilo per animal-, que després caldrà netejar per poder-la vendre.
Un ramat d'ovelles d'una de les explotacions del Ripollès Foto: ACN
L'escola, una sortida
Una quarantena d'alumnes de l'escola Tomàs Raguer de Ripoll han participat aquest maig en un dels tallers a l'explotació de Can Picola. Després de parlar amb el pastor i veure el ramat, han après la tècnica d'enfeltrar llana amb l'ajuda d'aigua i sabó i el fregadís de les mans. Els alumnes han fet flors decoratives i també joies. "M'he fet un anell i un collaret i m'ha agradat molt", explica la Nati, una de les alumnes participants, que ha quedat "impressionada" de veure tants xais petits amb les seves mares.
Elisabet Clota, tècnica de l'Associació Leader Ripollès-Ges Bisaura, assenyala que el taller és una forma de donar "visibilitat" a la problemàtica de la llana i posar en valor el sector primari. "En un futur s'hauria de tornar a revaloritzar com a recurs i no pas com a residu perquè fos un ingrés més per al cicle productiu del ramader", remarca. El taller, a més, forma dones de la zona per impartir els cursos, amb l'ajuda d'una tallerista experta. Des que han començat el taller aquest curs, algunes escoles ja han comprat llana directament a l'associació de pastors i esperen que la demanda vagi en augment. Mentrestant, però, segueixen buscant empreses interessades en aquest producte.
Imatge del taller que s'imparteix a escoles Foto: ACN
"Creien que un antic picamatalassos era una raqueta"
Les mestres coincideixen també en la importància d'aquest taller per ensenyar-los a distingir un xai d'una cabra, però també estris ja en desús. "Els vam ensenyar un pica-matalassos antic i ens deien que eren raquetes; es perden els noms i les eines però val la pena recuperar-ho també", afirma la Paquita, una de les mestres del centre. Creu que aquest és un taller molt didàctic on els alumnes aprenen moltes coses del seu entorn.
Per la seva banda, la gerent de l'Associació Líder Ges- Bisaura, Àngels Guiteras, subratlla la importància d'aquests tallers. Amb el programa Ens Mengem Les Valls, es vol posar en valor el sector primari i els productes de proximitat així com la contribució a la prevenció d'incendis, entre d'altres. El programa està finançat pel Departament d'Acció Climàtica, juntament amb el Consell Comarcal del Ripollès i ajuntaments de la Vall del Ges. Aquest curs està previst que 11 escoles del Ripollès i 3 més de la Vall del Ges hi participin, arribant a uns 1.700 estudiants. El taller de la llana és una de les activitats programades.