13
de març
de
2010, 12:14
Armand de Fluvià mostra la seva proposta d'escut per Ribes de Freser. Foto: Arnau Urgell
L'heraldista assessor de la Generalitat, Armanda de Fluvià, va explicar que el 1990 va fer una proposta d'escut pel Consell Comarcal del Ripollès i encara n'espera resposta. Cinc municipis més no tenen un escut que compleixi amb les normes de l'heràldica catalana: Molló -pendent des de 1983-; Ribes de Freser -pendent des de 1994- i Sant Joan de les Abadesses -té un escut rodó quan els catalans són caironats-.
Per altra banda, ni Camprodon ni Llanars han fet mai han fet cas als requeriments del Departament de Governació i no han iniciat cap procediment per oficialitzar-lo. Precisament el departament ha dut a Ripoll una exposició sobre l'oficialització dels símbols locals i que es podrà visitar a la Biblioteca Lambert Mata fins al 27 de març.
Una ciència i un art
L'heràldica, que Fluvià va definir com una ciència i un art a la vegada, defineix que els escuts catalans són caironats -un quadrat que reposa al terra per un sol vèrtex- i amb una corona que determina si es tracta d'una comarca, una ciutat, una vila o un poble. A més, la corona recull si el municipi ha estat cap d'un comtat, una baronia o un marquesat.
Fluvià, que va fer una autèntica classe magistral d'heràldica per no iniciats, va explicar que “no entenia” el cas de Campdevànol. “Tenien un escut oficialitzat i van decidir fer un referèndum per utilitzar-ne un que no compleix amb les lleis de l'heràldica”. “No es pot fer un referèndum d'un tema tècnic, és com si a nivell popular es decidís com s'ha de construir un pont” va afegir. A més, es va mostrar convençut que perdrien el contenciós que tenen interposat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. “Si el TSJC els dóna la raó, jo plego d'heraldista” va reblar.
Bassaganya “s'avergonyeix” de no tenir l'escut de Sant Joan oficialitzat
“Aquesta exposició neix d'una circumstància personal” va afirmar el director general d'Administració Local. I és que ha admès “estar avergonyit” per no tenir l'escut de Sant Joan oficialitzat després de set anys com a alcalde. “Per ignorància vaig intentar defensar davant de l'Armand de Fluvià que el nostre escut era rodó” va explicar Bassaganya. “Ara no m'atreviria a discutir-ho” va afegir.
Per la seva banda l'alcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà, es va comprometre a finalitzar el procediment per oficialitzar la bandera. Un símbol que es va aprovar inicialment el 1990 però que va quedar en un calaix. A banda, queden nou municipis sense bandera: tots els que no tenen escut així com Campdevànol, Gombrèn, Pardines i Planoles.
La xerrada sobre heràldica va omplir la sala Anglada de la biblioteca ripollesa. Foto: Arnau Urgell
Llista d'escuts no oficialitzats
Camprodon
Llanars
Molló
Ribes de Freser
Sant Joan de les Abadesses
Consell Comarcal del Ripollès
Llista de banderes no oficialitzades
Campdevànol
Camprodon
Gombrèn
Llanars
Molló
Pardines
Planoles
Ribes de Freser
Sant Joan de les Abadesses
Ripoll (en tramitació)
L'heraldista assessor de la Generalitat, Armanda de Fluvià, va explicar que el 1990 va fer una proposta d'escut pel Consell Comarcal del Ripollès i encara n'espera resposta. Cinc municipis més no tenen un escut que compleixi amb les normes de l'heràldica catalana: Molló -pendent des de 1983-; Ribes de Freser -pendent des de 1994- i Sant Joan de les Abadesses -té un escut rodó quan els catalans són caironats-.
Per altra banda, ni Camprodon ni Llanars han fet mai han fet cas als requeriments del Departament de Governació i no han iniciat cap procediment per oficialitzar-lo. Precisament el departament ha dut a Ripoll una exposició sobre l'oficialització dels símbols locals i que es podrà visitar a la Biblioteca Lambert Mata fins al 27 de març.
Una ciència i un art
L'heràldica, que Fluvià va definir com una ciència i un art a la vegada, defineix que els escuts catalans són caironats -un quadrat que reposa al terra per un sol vèrtex- i amb una corona que determina si es tracta d'una comarca, una ciutat, una vila o un poble. A més, la corona recull si el municipi ha estat cap d'un comtat, una baronia o un marquesat.
Fluvià, que va fer una autèntica classe magistral d'heràldica per no iniciats, va explicar que “no entenia” el cas de Campdevànol. “Tenien un escut oficialitzat i van decidir fer un referèndum per utilitzar-ne un que no compleix amb les lleis de l'heràldica”. “No es pot fer un referèndum d'un tema tècnic, és com si a nivell popular es decidís com s'ha de construir un pont” va afegir. A més, es va mostrar convençut que perdrien el contenciós que tenen interposat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. “Si el TSJC els dóna la raó, jo plego d'heraldista” va reblar.
Bassaganya “s'avergonyeix” de no tenir l'escut de Sant Joan oficialitzat
“Aquesta exposició neix d'una circumstància personal” va afirmar el director general d'Administració Local. I és que ha admès “estar avergonyit” per no tenir l'escut de Sant Joan oficialitzat després de set anys com a alcalde. “Per ignorància vaig intentar defensar davant de l'Armand de Fluvià que el nostre escut era rodó” va explicar Bassaganya. “Ara no m'atreviria a discutir-ho” va afegir.
Per la seva banda l'alcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà, es va comprometre a finalitzar el procediment per oficialitzar la bandera. Un símbol que es va aprovar inicialment el 1990 però que va quedar en un calaix. A banda, queden nou municipis sense bandera: tots els que no tenen escut així com Campdevànol, Gombrèn, Pardines i Planoles.
La xerrada sobre heràldica va omplir la sala Anglada de la biblioteca ripollesa. Foto: Arnau Urgell
Llista d'escuts no oficialitzats
Camprodon
Llanars
Molló
Ribes de Freser
Sant Joan de les Abadesses
Consell Comarcal del Ripollès
Llista de banderes no oficialitzades
Campdevànol
Camprodon
Gombrèn
Llanars
Molló
Pardines
Planoles
Ribes de Freser
Sant Joan de les Abadesses
Ripoll (en tramitació)