El govern de Campdevànol creix amb 2 nous «regidors»

Dolors Costa (CiU) i Jaume Garcia (ERC) esdevenen col·laboradors adjunts de l'equip de govern. El PSC titlla la proposta d'“antidemocràtica i il·legal”

Arnau Urgell
02 de juliol del 2011
L'equip de govern de Campdevànol tindrà dos adjunts.
L'equip de govern de Campdevànol tindrà dos adjunts. | Arnau Urgell
L'equip de govern de Campdevànol tindrà dos adjunts. Foto: Arnau Urgell

L'equip de govern de Campdevànol, format per CiU i ERC, creixerà amb la incorporació de dos col·laboradors adjunts. Es tracta de Dolors Costa, número sis de la llista convergent, i Jaume Garcia, número dos dels republicans. El ple de cartipàs va aprovar-ne el nomenament amb el vot contrari del PSC que va qualificar la proposta d'“antidemocràtica i il·legal”.

Dolors Cota i Jaume Garcia són des d'aquest dijous col·laboradors adjunts de l'equip de govern. Tot i que oficialment no són regidors –ja que no van ser escollits en les eleccions- sí que podran participar a les reunions del govern municipal i assistir si s'escau –sense vot- a les juntes. L'alcalde Joan Manso va aclarir que en cap cas es remuneraria la seva tasca i que desenvoluparien tasques de suport. “Els sis regidors seran els únics responsables de les feines que se'ls hi pugui encomanar” va afegir.

El PSC en qüestiona la legalitat

La proposta no va ser gens ben rebuda pel PSC, a l'oposició. La seva portaveu Núria López la va titllar d'“antidemocràtica i il·legal”. En aquest sentit va argumentar que no és democràtic ja que no són persones escollides pel poble i que no era legal ja que a les juntes de govern no hi poden participar persones que no siguin regidores. Per tot plegat López va anunciar que “estudiarien si es podien prendre mesures” contra l'acord i va suggerir que potser l'alcalde es preparava per la futurible “baixa d'algun dels seus regidors”.

Joan Manso va defensar la proposta tot recordant que gaudia d'un informe de secretaria favorable i que en altres ajuntaments ja existeix aquesta figura. A més, va recordar que no eren desconegudes per la ciutadania ja que havien format part d'unes llistes referendades a les eleccions.