Arnau Julià, hores abans de disputar l'Emmona. Foto: Arnau Urgell- És el gran nom de l'Emmona. Això suposa una pressió extra?
- Els dies abans de la prova no hi ha tensió. Però quan arribes aquí sí que es comença a notar. La gent et pregunta molt com estàs, tothom et diu “A guanyar, a guanyar...” i al final si que et sents més pressionat. Jo normalment intento treure-me-la de sobre perquè sé la gent que ve, que n'hi ha de molt bons i que és molt difícil. Però amb tants comentaris és inevitable sentir-me pressionat.
- Fa dos anys va guanyar. Quasi tot el recorregut anava segon o tercer fins que el líder es va retirar i ja va tenir el camí lliure fins a la victòria. Com planteja la cursa sabent que el recorregut és similar però encara més llarg.
- Cert, encara són més quilòmetres i el desnivell encara puja creix una mica. Em plantejo una cursa sortint una mica “tranquilet” i veure com em trobo. És una prova molt llarga i per tant cal anar amb peus de plom fins a Núria. Allà serà el moment per veure com estic i si puc anar a totes i arribar el màxim endavant aquí.
- La setmana passada va renunciar a córrer a la Cerdanya. Crec que havia tingut algun tipus de virus. Ja està bé?
- És un bé que costa de precisar. Hi ha dies que entreno i acabo molt content mentre que altres estic més cansat del compte. Està sent una incògnita el dia següent com em trobaré i, per tant, intento ser una mica reservat per veure com estaré en el moment de començar a córrer. Esperem que demà sigui el dia bo i fem una bona cursa.
