13
de desembre
de
2022, 07:35
Les instal·lacions solars fotovoltaiques per a l'autoconsum a Catalunya s'han multiplicat per 22 en el darrers tres anys, fins a superar les 50.000, evidenciant així un boom d'aquesta forma d'obtenció d'energia. Concretament, del 2020 al 2022 se'n van implantar 48.676 instal·lacions, malgrat que tan sols se n'havien construït 2.247 en els 18 anys anteriors. No obstant, les dades també mostren una distribució territorial molt desigual d'aquests espais a nivell comarcal i municipal.
Evolució del número d'instal·lacions fotovoltaiques per a l'autoconsum a Catalunya
Les dades, recollides pel Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat, apunten a una societat que cada vegada més aposta per les energies renovables. Des de l'Institut Català de l'Energia, associen principalment aquestes instal·lacions a particulars, dels quals diuen que són els principals causants que aquests espais "s'hagin disparat per tres durant els últims nou mesos". Aquest fenomen, confirmen, s'ha anat produint des del 2020 i ha crescut progressivament durant els anys 2021 i 2022.
Malgrat aquestes xifres, existeix cert descompensament entre els diferents territoris pel que fa a l'aposta per aquesta font d'energia. Si es posa la lupa sobre les comarques catalanes, territoris com el Barcelonès o l'Aran es troben a la cua del número d'instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum per cada 10.000 habitants, amb 6,1 i 9,7, respectivament. El contrapunt l'ofereixen comarques com Moianès o Solsonès, amb 181,4 i 161,9 instal·lacions per cada 10.000 habitants, respectivament.
Quines comarques compten amb més estacions fotovoltaiques per al autoconsum? I a quines hi ha més potència mitjana?
Quan es parla de potència, comarques com l'Alta Ribagorça i, ara sí, l'Aran, lideren el rànquing amb 28,6 i 17,7 kW de potència mitjana cada 10.000 habitants. No obstant, hi ha alguns casos puntuals en els quals l'existència d'instal·lacions molt potents disparen o acaparen el gruix de la potència generada del territori. El cas d'Aran exemplifica a la perfecció les diferències que es poden produir entre número d'instal·lacions i potència generada: malgrat tenir només 10 instal·lacions a tota la comarca, les altes potències d'algunes d'elles fan pujar la mitjana de manera abrupta.
Efectivament, l'existència d'instal·lacions amb potències molt elevades pot portar a establir mitjanes de producció energètica que no acaben de ser del tot fidels en relació a la seva implantació real. Aquest fet s'observa al rànquing de comarques, però, sobretot, al de municipis, en què algunes grans instal·lacions puntuals tenen potències que no quadren amb les d'un particular i, per tant, podrien estar nodrint d'energia a empreses. A la localitat de Sallent (el Bages) s'ubica la instal·lació fotovoltaica d'autoconsum amb més potència de Catalunya (3.520 kW). El top3 el completen dues instal·lacions al Far d'Empordà (2.750 kW) i al Prat de Llobregat (2.220 kW). Aquestes xifres s'allunyen molt de la potència mitjana a Catalunya, que és de 8 kW.
Quins municipis compten amb més estacions fotovoltaiques per a l'autoconsum? I a quines hi ha més potència mitjana?
D'altra banda, tal i com passa amb les comarques, el mapa anterior evidencia les diferències entre els municipis catalans a l'hora de decantar-se per l'energia solar en termes d'autoconsum. Localitats com Viladasens (887,8 instal·lacions per cada 10.000 habitants), Viladamat (764,3) o Orís (619,4) lideren el rànquinq i es troben molt lluny de municipis com l'Hospitalet de Llobregat (1,8 instal·lacions per cada 10.000 habitants) o Barcelona (6,2), els quals se situen a la cua. La capital, a més, presenta la potència mitjana per cada 10.000 habitants més baixa de tot Catalunya: 0,1 kW.
La rendibilitat econòmica de les estacions amb excedents ve de la mà de l'aplicació del mecanisme de compensació simplificada. Aquest mètode estableix que l'energia generada per la instal·lació i no utilitzada de forma instantània es registra en un comptador per tal de calcular el seu valor econòmic. Aquest valor econòmic es descompta directament de la factura elèctrica de la companyia de forma mensual i no acumulable.
Evolució del número d'instal·lacions fotovoltaiques per a l'autoconsum a Catalunya
Les dades, recollides pel Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat, apunten a una societat que cada vegada més aposta per les energies renovables. Des de l'Institut Català de l'Energia, associen principalment aquestes instal·lacions a particulars, dels quals diuen que són els principals causants que aquests espais "s'hagin disparat per tres durant els últims nou mesos". Aquest fenomen, confirmen, s'ha anat produint des del 2020 i ha crescut progressivament durant els anys 2021 i 2022.
Malgrat aquestes xifres, existeix cert descompensament entre els diferents territoris pel que fa a l'aposta per aquesta font d'energia. Si es posa la lupa sobre les comarques catalanes, territoris com el Barcelonès o l'Aran es troben a la cua del número d'instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum per cada 10.000 habitants, amb 6,1 i 9,7, respectivament. El contrapunt l'ofereixen comarques com Moianès o Solsonès, amb 181,4 i 161,9 instal·lacions per cada 10.000 habitants, respectivament.
Quines comarques compten amb més estacions fotovoltaiques per al autoconsum? I a quines hi ha més potència mitjana?
Quan es parla de potència, comarques com l'Alta Ribagorça i, ara sí, l'Aran, lideren el rànquing amb 28,6 i 17,7 kW de potència mitjana cada 10.000 habitants. No obstant, hi ha alguns casos puntuals en els quals l'existència d'instal·lacions molt potents disparen o acaparen el gruix de la potència generada del territori. El cas d'Aran exemplifica a la perfecció les diferències que es poden produir entre número d'instal·lacions i potència generada: malgrat tenir només 10 instal·lacions a tota la comarca, les altes potències d'algunes d'elles fan pujar la mitjana de manera abrupta.
Efectivament, l'existència d'instal·lacions amb potències molt elevades pot portar a establir mitjanes de producció energètica que no acaben de ser del tot fidels en relació a la seva implantació real. Aquest fet s'observa al rànquing de comarques, però, sobretot, al de municipis, en què algunes grans instal·lacions puntuals tenen potències que no quadren amb les d'un particular i, per tant, podrien estar nodrint d'energia a empreses. A la localitat de Sallent (el Bages) s'ubica la instal·lació fotovoltaica d'autoconsum amb més potència de Catalunya (3.520 kW). El top3 el completen dues instal·lacions al Far d'Empordà (2.750 kW) i al Prat de Llobregat (2.220 kW). Aquestes xifres s'allunyen molt de la potència mitjana a Catalunya, que és de 8 kW.
Quins municipis compten amb més estacions fotovoltaiques per a l'autoconsum? I a quines hi ha més potència mitjana?
D'altra banda, tal i com passa amb les comarques, el mapa anterior evidencia les diferències entre els municipis catalans a l'hora de decantar-se per l'energia solar en termes d'autoconsum. Localitats com Viladasens (887,8 instal·lacions per cada 10.000 habitants), Viladamat (764,3) o Orís (619,4) lideren el rànquinq i es troben molt lluny de municipis com l'Hospitalet de Llobregat (1,8 instal·lacions per cada 10.000 habitants) o Barcelona (6,2), els quals se situen a la cua. La capital, a més, presenta la potència mitjana per cada 10.000 habitants més baixa de tot Catalunya: 0,1 kW.
Una pràctica molt rendible
Les dades del Departament d'Acció Climàtica també evidencien l'excedent energètic que generen aquestes plaques. És a dir, energia que es produeix però que no és utilitzada de forma instantània pel particular o empresa que manté la instal·lació. La rendibilitat en aquests termes resulta innegable: el 97,8% de les instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum a Catalunya generen excedents.La rendibilitat econòmica de les estacions amb excedents ve de la mà de l'aplicació del mecanisme de compensació simplificada. Aquest mètode estableix que l'energia generada per la instal·lació i no utilitzada de forma instantània es registra en un comptador per tal de calcular el seu valor econòmic. Aquest valor econòmic es descompta directament de la factura elèctrica de la companyia de forma mensual i no acumulable.