22
d'abril
de
2012
La Rosa Planell Grau i en Miquel Pujol Mur ens expliquen la seva visita a les restes del castell de Puigmal, situades al paratge de Puigbó, al terme de Gombrèn, als límits entre les comarques del Ripollès i de l'alt Berguedà. Prop de l’església enrunada de Sant Martí de Puigbó, s’albiren les restes d’una torre de guaita, i ens hi vam apropar a veure què era.
Actualment talen els arbres de tot l’entorn i això deixa entreveure les diferents parts de l’edificació. Damunt del turó sobre el marge esquerra de la riera de Puigbó es troben les restes d’una fortificació, amb una torre mig aixecada, restes de murs i dependències. L’estat de les restes del conjunt de Puigbòófa que hàgim de parlar més d’un jaciment arqueològic que no pas d’un edifici en ruïnes. Antigament era el castell i torre de Puigmal.
Adossada al mur del castell en runes, hi han les restes de la primitiva església –suposem també que dedicada a Sant Martí-. A l’any 1140 existia amb el nom de Sant Martí de Puigmal que canvia pel de Puigbò al segle XIII. Segons el diccionari Alcover Moll “mal” podia ser un nom provinent d’arrel romana amb el significat de pedra o muntanya, que de forma totalment descriptiva podem traduir per puig de la muntanya.
S’ha conservat documentació de venda d’una terra que hi hagué l’any 905 a la anomenat “territori Transmonta”, que segurament aleshores era del comtat de Cerdanya “al terme de la vila de “Pago Mala”, segurament Pugo Malo”. Aquest indret a l’Atlas Històric de Catalunya han cregut que devia correspondre al lloc de Puigbó que a l’alta Edat Mitjana era anomenat Puigmal. La terra havia estat adquirida per aprisió i es transmetia per compravenda entre dos matrimonis.
L’abat de Ripoll, Ramon de la Farres a mitjans del segle XIV (any 1363) compra el castell de Puigbó, el de la Rosa de Barberans i el de la Guàrdia de Ripoll al rei Pere III el Cerimoniós per 6000 lliures. Encara al segle XVII Puigbó era part de l’abadiat de Ripoll. Al segle XIII els semblava que el sufix “mal” tenia implicacions negatives, el temps dissortadament els ha acabat donant la raó.
Runes de Sant Martí de Puigbó. Foto: Rosa Planell Grau
Actualment talen els arbres de tot l’entorn i això deixa entreveure les diferents parts de l’edificació. Damunt del turó sobre el marge esquerra de la riera de Puigbó es troben les restes d’una fortificació, amb una torre mig aixecada, restes de murs i dependències. L’estat de les restes del conjunt de Puigbòófa que hàgim de parlar més d’un jaciment arqueològic que no pas d’un edifici en ruïnes. Antigament era el castell i torre de Puigmal.
Adossada al mur del castell en runes, hi han les restes de la primitiva església –suposem també que dedicada a Sant Martí-. A l’any 1140 existia amb el nom de Sant Martí de Puigmal que canvia pel de Puigbò al segle XIII. Segons el diccionari Alcover Moll “mal” podia ser un nom provinent d’arrel romana amb el significat de pedra o muntanya, que de forma totalment descriptiva podem traduir per puig de la muntanya.
S’ha conservat documentació de venda d’una terra que hi hagué l’any 905 a la anomenat “territori Transmonta”, que segurament aleshores era del comtat de Cerdanya “al terme de la vila de “Pago Mala”, segurament Pugo Malo”. Aquest indret a l’Atlas Històric de Catalunya han cregut que devia correspondre al lloc de Puigbó que a l’alta Edat Mitjana era anomenat Puigmal. La terra havia estat adquirida per aprisió i es transmetia per compravenda entre dos matrimonis.
L’abat de Ripoll, Ramon de la Farres a mitjans del segle XIV (any 1363) compra el castell de Puigbó, el de la Rosa de Barberans i el de la Guàrdia de Ripoll al rei Pere III el Cerimoniós per 6000 lliures. Encara al segle XVII Puigbó era part de l’abadiat de Ripoll. Al segle XIII els semblava que el sufix “mal” tenia implicacions negatives, el temps dissortadament els ha acabat donant la raó.
Runes de Sant Martí de Puigbó. Foto: Rosa Planell Grau