31
de desembre
de
2011
Sant Martí de Fornells de la Muntanya. Foto: Antonio Mora i Vergés
Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés vorejant el Rigard de tornada de Toses, cap del municipi. Ens vam aturar a Fornells de la Muntanya; el topònim, una forma plural i diminutiva de forn, ens descriu sens dubte l’indret en una època de gran activitat en aquestes terres, quan es duia a terme l’extracció i àdhuc algunes tasques relacionades amb la industria del ferro.
Teníem el temps just per arribar-nos fins a l’església dedicada a sant Martí, que s’aixeca al costat del fossar; sembla que és romànica d'origen, i com tantes altres va ser "engrandida", hi ha constància documental que al segle XVIII l'absis va ser suprimit. Únicament es conserva una petita nau de l’església primitiva. Ens expliquen –el temple està tancat- que darrere del presbiteri hi ha la sagristia, adossada sota el campanar d'espadanya. L'interior i la part de l'exterior és arrebossat.
L’església està dedicada a Sant Martí, i és sufragània de Sant Victor de Dòrria. La manca de sacerdots ha provocat que aquestes distincions "tècniques": parroquial, sufragània,... no tinguin avui massa sentit.
Feta la feina vam reposar forces a Can Casanova. No vam tenir ocasió de visitar el Museu del Pastor, obra de Joaquim Gassó i Creuhet, que acull una col·lecció d'eines del camp i del món de la pastura. Ens expliquen que hi ha una complerta col·lecció d’estris relacionats amb aquesta tasca; tant els que es feien servir per a tractar directament el bestiar, com els que es refereixen a l'entorn del pastor en la seva via quotidiana. Sortim en direcció a Dòrria, i ens cal superar una grossa torrentera, que s'escola per damunt del poblet, i que recull les aigües dels cims de Dòrria i de la serra de Gorroblanc.
Sant Martí de Fornells de la Muntanya. Foto: Antonio Mora i Vergés
Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés vorejant el Rigard de tornada de Toses, cap del municipi. Ens vam aturar a Fornells de la Muntanya; el topònim, una forma plural i diminutiva de forn, ens descriu sens dubte l’indret en una època de gran activitat en aquestes terres, quan es duia a terme l’extracció i àdhuc algunes tasques relacionades amb la industria del ferro.
Teníem el temps just per arribar-nos fins a l’església dedicada a sant Martí, que s’aixeca al costat del fossar; sembla que és romànica d'origen, i com tantes altres va ser "engrandida", hi ha constància documental que al segle XVIII l'absis va ser suprimit. Únicament es conserva una petita nau de l’església primitiva. Ens expliquen –el temple està tancat- que darrere del presbiteri hi ha la sagristia, adossada sota el campanar d'espadanya. L'interior i la part de l'exterior és arrebossat.
L’església està dedicada a Sant Martí, i és sufragània de Sant Victor de Dòrria. La manca de sacerdots ha provocat que aquestes distincions "tècniques": parroquial, sufragània,... no tinguin avui massa sentit.
Feta la feina vam reposar forces a Can Casanova. No vam tenir ocasió de visitar el Museu del Pastor, obra de Joaquim Gassó i Creuhet, que acull una col·lecció d'eines del camp i del món de la pastura. Ens expliquen que hi ha una complerta col·lecció d’estris relacionats amb aquesta tasca; tant els que es feien servir per a tractar directament el bestiar, com els que es refereixen a l'entorn del pastor en la seva via quotidiana. Sortim en direcció a Dòrria, i ens cal superar una grossa torrentera, que s'escola per damunt del poblet, i que recull les aigües dels cims de Dòrria i de la serra de Gorroblanc.
Sant Martí de Fornells de la Muntanya. Foto: Antonio Mora i Vergés
Secció Racons del Ripollès
Crònica de l'excursió al bloc Conèixer Catalunya