
La ripollesa Aina Arxé amb tan sols quinze anys s'ha proclamat campiona d'Europa d'hoquei patins amb el Club Patí Voltregà. Tot i que no va debutar en aquesta competició si que juga habitualment a l'OK Lliga, l'elit de l'hoquei estatal. Això sí, combina les seves aparicions al primer equip amb el filial, el sub16 femení i l'infantil masculí. Va començar jugar a l'HC Ripoll amb només cinc anys i ara fa tres anys va fer el salt al club osonenc, un dels punters del país i del continent.
- El maig de 2012 guanya els títols aleví català i estatal i al cap d'un any s'adjudica la Copa d'Europa amb el primer equip. Com s'explica aquesta evolució tan ràpida?
- Treballant molt a cada entrenament al final sempre tens un premi. Això sí, de moment combino l'equip d'OK Lliga amb el filial, el sub16 i els nois de l'infantil.
- Suposo que encara però la seva participació ha estat molt petita...
- Sí, malgrat que no he jugat a la competició europea –tot i estar-hi inscrita- sí que vaig tenint minuts en alguns partits de casa a l'OK Lliga on som líders. En canvi, quan em toca jugar amb l'infantil o amb el sub16 sempre sóc titular i amb el filial de Primera Nacional (la segona divisió) també habitualment.
- L'any vinent farà el salt definitiu al primer equip?
- Bé, això ho ha de decidir l'entrenador. Això sí, encara s'ha de treballar molt per arribar-hi.
- Es veu fent carrera amb el Voltregà, un dels equips punters de l'hoquei a nivell europeu?
- Jo no vull pas marxar i m'agradaria estar molts anys aquí. Treballaré al màxim per fer-ho possible.
- Encara ara juga en un equip base amb els nois. Com es porta això?
- Molt bé. Des de petita, quan estava amb l'HC Ripoll, he jugat amb nens. En el cas del Voltregà m'hi porto bé i els triomfs de l'any passat encara ens van unir més. Ara bé, és bastant diferent que amb les noies.
- Per què?
- Quan passes de jugar de nois amb noies notes molt el canvi. El joc és més lent, en general som menys competitives... tot i que quan arribes a l'OK Lliga si bades una mica et passen per sobre.
- De fet, poder jugar amb els nens va ser un camí que va obrir la Carla Giudici, la capitana del Voltregà que enguany es retira. És un referent?
- Sí, la Carla Giudici i el seu pare van obrir un camí que estem seguint moltes jugadores. Per mi tant ella com la resta de companyes són un referent i estic molt orgullosa d'haver-hi compartit alguns partits. És una autèntica pena que es retiri.
- Veu possible igualar el seu palmarès amb tres Copes d'Europa?
- Buf, la Carla és molt bona i és pràcticament impossible igualar el què ha fet. Ha guanyat tres Copes d'Europa, quatre Copes de la Reina i sis lligues (sumant Campionats d'Espanya i OK Lliga).
- Que l'esport femení sigui més visible és missió impossible?
- És difícil. Però es lluita molt, s'està avançant i quan guanyem una Copa d'Europa i apareixem a bona part dels mitjans ens en sentim molt orgullosos. Això sí, cal treballar més.
- Per acabar. Va començar a l'HC Ripoll, segueix l'evolució de l'equip? Creu que es mereix estar més amunt?
- Ho intento seguir ja que el meu tiet, en Jordi Arxé, juga al primer equip. Estaria molt bé que pogués jugar a una categoria superior i recuperar aquell ambient que hi havia anys enrere.