Elisabeth Joyce, una jove historiadora irlandesa, arriba a Barcelona el novembre de 1905 tot just per assistir a l'assalt de 200 militars armats amb destrals a la impremta del setmanari Cu-cut i a la redacció del diari La veu de Catalunya. Elisabeth presencia espantada els fets i la tempesta política que es desencadena enfrontant a l'exèrcit amb els partits catalanistes.
Els militars de tot Espanya es solidaritzen amb els oficials assaltants, excepte un que planta cara de manera decidida als seus companys. És el tintent coronel en cap de la Comandància d'Enginyers de Lleida. El seu nom és Francesc Macià i Llussà.
Elisabeth farà tot el que pugui per conèixer a Macià, interessada per la seva actitud i fermesa davant la complexa situació política i social. Aconseguirà entrar en el seu cercle més íntim, coneixerà a Eugènia, la seva dona i serà una espectadora d'excepció dels successos que portaran a la proclamació de la República al 1931.
