Aquest dimecres 11 de novembre hi ha convocada una vaga general de 24 hores que reivindica solucions per a la crisi de l'habitatge, l'encariment del cost de la vida, salaris dignes o la reducció de la jornada laboral.
Hi ha previstes mobilitzacions arreu del territori, organitzades i coordinades pels diferents comitès de vaga que, des de mitjans del mes d'octubre, s'estan organitzant per teixir accions i intentant mobilitzar el màxim de treballadors i treballadores. És el cas, per exemple, del Ripollès. El portaveu del Comitè de Vaga, Joan Calero, desgrana els motius i les demandes que giren al voltant de l'aturada, i com aquests afecten, també, a la comarca.
El pròxim 11 de novembre hi ha convocada una vaga general. Quins en són els motius?
Cada vegada és més difícil viure dignament, fins i tot per a les persones que tenim feina. Treballar hauria de permetre tenir una vida estable, accedir a un habitatge, formar una família si es vol, cuidar les persones que tenim a prop i disposar de temps per viure. Però avui això no està garantit. Els salaris no evolucionen al mateix ritme que el cost de la vida i, en molts casos, una part cada vegada més gran del que cobrem se'n va directament a pagar l'habitatge, l'alimentació, l'energia o els desplaçaments.
Al Ripollès vivim aquesta realitat amb unes característiques pròpies: el mercat de l'habitatge està condicionat per les segones residències, els usos turístics i la manca d'oferta de lloguer assequible; tenim dificultats per desplaçar-nos entre municipis perquè el transport públic és insuficient o inexistent; patim la degradació de determinats centres urbans i la manca de polítiques públiques capaces de donar resposta a les necessitats de la població que hi viu tot l'any. També s'acumulen conflictes en àmbits molt diferents: les protestes en defensa de l'Hospital de Campdevànol, les mobilitzacions de l'educació pública, les reivindicacions de la pagesia, les negociacions laborals encallades en diferents sectors o les tensions al voltant del model turístic i del futur de Vallter. No són problemes aïllats ni casualitats, sinó expressions diferents d'una mateixa qüestió: qui decideix les prioritats del territori i a qui beneficia el model econòmic i social que tenim? Convoquem una vaga general per convertir el malestar dispers en una força col·lectiva.
Què reclama la vaga general de l'11-N?
Les reivindicacions parteixen d'una idea molt senzilla: el salari no és només la quantitat que apareix a la nòmina. El que importa és què podem fer amb aquests diners i quina vida ens permeten tenir. Per això diem que l'habitatge també és salari. De poc serveix aconseguir una millora salarial si, al cap de poc, l'augment del lloguer o de les despeses bàsiques se l'acaba menjant. Exigim garantir l'accés a un habitatge digne i això implica rebaixar els preus dels lloguers i establir-hi límits, evitar que la regulació s'esquivi mitjançant contractes de temporada o per habitacions, garantir contractes estables i impedir els desnonaments de persones vulnerables quan no hi hagi una alternativa residencial digna. També cal ampliar el parc públic d'habitatge, recuperar aquells que estan en mans de grans tenidors i posar fre a les compres acumulatives i especulatives.
Reclamem recuperar el poder adquisitiu dels salaris i de les pensions: cal un salari mínim i una pensió mínima que permetin viure dignament, increments salarials reals i clàusules de garantia vinculades a l'IPC perquè no hàgim de començar de zero cada vegada que pugen els preus. Defensem que els augments pactats als convenis siguin efectius i no quedin absorbits per altres conceptes salarials. Reivindiquem la reducció de la jornada, sense reducció de salari, perquè volem repartir millor el treball i guanyar temps de vida. Finalment, reclamem llibertats i drets sindicals reals: les persones treballadores hem de poder organitzar-nos, negociar col·lectivament i protestar sense pressions ni represàlies. I cal posar fi a les pràctiques que persegueixen les persones que agafen una baixa mèdica o que les empenyen a treballar malaltes.
Creu que s'obrirà una via de negociació abans del dia 11 per intentar aturar la convocatòria? Si aquest escenari es donés, quines condicions mínimes exigirien per desconvocar-la? És un escenari difícilment possible en aquests moments. Les manifestacions són necessàries i les mobilitzacions dels darrers anys han demostrat que hi ha molta gent disposada a sortir al carrer. Però també hem comprovat que, massa sovint, les reivindicacions s'escolten, es fan declaracions i després les coses continuen igual. Quan les mobilitzacions no són suficients per aconseguir canvis, cal reforçar la pressió.
La vaga general té una força específica: permet actuar allà on es genera una part fonamental de la riquesa. Sense la feina de la gent treballadora no hi ha producció, serveis ni beneficis. Aturar-la col·lectivament és una manera de fer visible que les condicions de vida no poden continuar deteriorant-se mentre es manté l'activitat econòmica com si no passés res. Adrecem les demandes al Govern de l'Estat, a la Generalitat, als ajuntaments i a les administracions competents, però també a les patronals, als grans tenidors i als agents econòmics que condicionen l'accés als recursos bàsics. No demanem només que s'escolti el malestar: exigim mesures concretes, pressupost, calendari i compromisos que es puguin avaluar.
Les manifestacions són necessàries i les mobilitzacions dels darrers anys han demostrat que hi ha molta gent disposada a sortir al carrer
Alguns sectors diuen que aquesta és una vaga polititzada i electoralista per la seva proximitat a les eleccions espanyoles del pròxim 29 de novembre...
La vaga és política en el sentit més ampli de la paraula: parla de com volem viure, com es reparteix la riquesa, quins serveis volem garantir i quines prioritats han de tenir les institucions. Ara bé, això no vol dir que la vaga sigui una campanya electoral ni que estigui al servei d'un partit. No demanem el vot per ningú ni subordinem les reivindicacions a cap estratègia electoral. La nostra independència és precisament això: poder assenyalar les responsabilitats de qualsevol govern i de qualsevol administració, sigui quin sigui el seu color polític. Que hi hagi una cita electoral pròxima no canvia el fet que els lloguers continuen sent inassumibles, que hi ha serveis públics que necessiten recursos, que els salaris han perdut poder adquisitiu i que molts municipis tenen problemes per retenir la població resident. La vida de la gent no pot quedar ajornada fins que passin les eleccions ni dependre de les promeses dels partits. Les nostres reivindicacions són a favor de les persones que treballen i segueixen perdent poder adquisitiu, que necessiten un habitatge, utilitzen la sanitat i l'educació pública i volen poder continuar vivint als seus pobles. I les adrecem a qui té capacitat i responsabilitat per fer-hi alguna cosa.
Una vaga suposa un desgast important per qui se situa a primera línia. Com treballa el Comitè de Vaga del Ripollès per tirar endavant la convocatòria i aconseguir el màxim d'adhesions?
Evidentment suposa un desgast i ningú vol perdre el jornal d'un dia de feina quan amb prou feina arribem a fi de mes, però això enfronta directament amb la frustració de veure com vivim pendents de si aquest mes podem omplir el dipòsit o encendre la calefacció després de pagar el lloguer o la hipoteca, o de si ens trucaran per aquella prova mèdica que fa mesos que esperem, si serà possible agafar el tren sense perdre la paciència o de no fer-nos mal treballant perquè cobrarem una misèria estant de baixa. Si posem tot això en una balança, crec que la decisió només pot ser sumar-se a la vaga.
El Comitè de Vaga vol ser un espai per connectar persones, centres de treball, col·lectius i municipis que comparteixen una preocupació: les condicions de vida, en aquest cas, al Ripollès. La feina del comitè és informar, explicar els motius de la convocatòria, resoldre dubtes, facilitar que la gent s'organitzi i fer arribar la crida a tots els àmbits de la comarca. Ens interessa parlar amb les treballadores i treballadors, amb el veïnat, les entitats i les persones que, encara que no puguin fer una vaga laboral, comparteixen les reivindicacions i poden donar-hi suport. Cal fer arribar el debat als carrers, als barris i als pobles, perquè l'habitatge, el transport, els serveis públics i el model territorial ens afecten a tots.
La vaga parla de com volem viure, de com es reparteix la riquesa, de quins serveis volem garantir i de quines prioritats han de tenir les institucions
No és el mateix organitzar una vaga en una comarca de muntanya com el Ripollès, que per exemple, a l'àrea metropolitana.
És cert que les característiques geogràfiques del Ripollès plantegen dificultats perquè no som una comarca concentrada en una sola ciutat. Tenim municipis petits, nuclis disseminats, polígons i centres de treball separats per distàncies importants, i una oferta de transport públic que sovint no respon a les necessitats de la població. Aquesta realitat fa més difícil trobar-se, organitzar-se i participar en mobilitzacions, però també és una de les raons per les quals la vaga té sentit aquí.
Creu que hi haurà un seguiment important al Ripollès i a les comarques veïnes?
La participació dependrà de la informació que hagi arribat a cada centre de treball, de la capacitat d'organització, de les condicions laborals de cada persona i també de les dificultats que pot comportar fer vaga en determinats llocs. El que sí que podem dir és que hi ha un malestar evident i que no està limitat a un sector. Les mobilitzacions de la sanitat, l'educació, la pagesia, les negociacions laborals que continuen bloquejades o el debat sobre l'habitatge i el model turístic mostren que hi ha molts àmbits en què la gent reclama canvis. També som conscients que hi ha persones que comparteixen les demandes, però poden tenir por de perdre ingressos, de patir pressions o de quedar assenyalades a la feina. Per això és important explicar que la vaga és un dret de les persones treballadores. El nostre objectiu és que l'11 de novembre sigui una jornada de participació àmplia i que serveixi per fer visible que les reivindicacions no són particulars ni corporatives. A banda dels piquets informatius de primera hora del matí, hi ha convocada una manifestació unitària a les 10:00 hores a l'entrada de Ripoll, davant de l'institut Abat Oliva, que esperem que sigui un punt de trobada comarcal de totes aquestes lluites i malestars.
El Ripollès és un territori molt turístic i amb un gran nombre de segones residències. Com afecta això a la gent treballadora de la comarca i quines mesures concretes reclamen en habitatge?
El problema de l'habitatge al Ripollès és especialment greu perquè no només es tracta que hi hagi pisos cars. També hi ha un problema d'ús del parc existent i de manca d'habitatge disponible per viure-hi de manera permanent. Les dades del cens són molt significatives: entre el 2001 i el 2021, els habitatges principals de la comarca només han crescut un 7,9%. El 2021, el 55,8% del parc eren habitatges principals, mentre que el 44,2% eren habitatges no principals. A més, en 14 dels 19 municipis de la comarca, més de la meitat dels habitatges no es destinaven a residència principal. Això vol dir que, en bona part del Ripollès, el parc residencial està condicionat per usos diferents de la residència habitual i aquesta realitat té conseqüències directes, per exemple, per les joves, que tenen dificultats per emancipar-se, o per les persones que venen a treballar a la comarca i no sempre troben un lloc on viure. Una comarca no pot funcionar amb normalitat si no pot oferir habitatge a les persones que la mantenen viva durant tot l'any.nNo plantegem una oposició simplista entre residents i visitants. El turisme forma part de l'activitat econòmica de molts municipis i hi ha moltes persones que hi treballen, però cal discutir quin model turístic volem, quins límits ha de tenir i quin retorn deixa al territori.
El problema de l'habitatge al Ripollès és especialment greu
A les comarques veïnes com Osona, la vaga general coincideix amb una aturada de cinc dies al sector de les càrnies.
Compartim les reivindicacions del sector de les càrnies, tant per les condicions de les persones que hi treballen com per la degradació ambiental que pateix la Plana i les conseqüències d'aquest model, que un cop més, enriqueix a uns pocs a costa de pagar un preu molt alt per la majoria de la població. La vaga general parteix de la idea que les reivindicacions de cada sector no s'han de viure de manera aïllada. Les condicions laborals, el cost de l'habitatge, els serveis públics i el model econòmic estan relacionats. Quan un conveni no garanteix increments salarials reals, quan una empresa intenta absorbir les pujades pactades o quan les jornades continuen sent excessives, el problema no queda dins d'una única empresa, forma part d'una discussió més àmplia sobre com es reparteix la riquesa que generem. Això ho veiem en les negociacions del metall de Girona, actualment estancades, que continuen plantejant qüestions com els increments salarials efectius, les garanties davant la inflació, la duració de la jornada i el dret a cobrar el 100% de la baixa si tens un accident laboral. També ho veiem en les mobilitzacions de la indústria càrnia d'Osona i d'altres territoris, que reclamen millores. I ho veiem en els conflictes de l'educació, la sanitat, la pagesia i els serveis. Volem trobar punts de suport i que la força col·lectiva serveixi per millorar les condicions de vida del conjunt de la classe treballadora.
L'endemà no podem tornar a la normalitat com si no hagués passat res
Continuarà la mobilització després de la vaga general?
L'endemà no podem tornar a la normalitat com si no hagués passat res. La vaga ha de servir per deixar una organització més forta, més relació entre les persones i els col·lectius que lluiten i més capacitat d'exigir respostes concretes. Això vol dir continuar parlant als centres de treball, reforçar l'organització sindical, mantenir els espais de trobada entre sectors i donar continuïtat a les reivindicacions que ja estan sobre la taula. També vol dir fer seguiment dels compromisos de les administracions i de les empreses i reclamar que les promeses es tradueixin fets.
Al Ripollès necessitem un debat seriós sobre el futur de la comarca. No podem limitar-nos a parlar de turisme, de creixement econòmic o de promoció territorial sense preguntar-nos quines condicions de vida oferim a la població que hi resideix. Cal un pla d'habitatge que augmenti l'oferta de residència habitual, un transport públic que connecti realment els municipis, una sanitat i una educació públiques fortes, una política que permeti mantenir els centres urbans vius i el comerç de proximitat, suport a la pagesia i a l'activitat productiva amb salaris dignes, i un model turístic que respecti el territori i no expulsi la gent que hi viu. Necessitem polítiques sostingudes, recursos i mecanismes perquè la ciutadania pugui participar en les decisions que afecten el seu futur, lluny del populisme que ven fum per intentar dividir a les classes treballadores i generar conflictes ficticis que ens allunyen dels problemes reals.
