Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, per les terres del Ripollès, en aquesta ocasió la nostra destinació era el poble de Planoles, topònim clarament descriptiu; diminutiu curiosament de de Planès, que està avui integrat dins del municipi.

Volíem recollir imatges de l'església parroquial dedicada a Sant Vicenç de Planoles, de l’edifici esmentat l’any 1.114, no en queda gaire cosa. Inicialment era una esglesiola d'una nau, amb un absis ornat amb arcuacions de tipus llombard i arcs torals a l'interior, que al segle XVIII es va ampliar amb una segona nau, part de la qual correspon a un antic atri de l'església romànica.

A la torre campanar hi ha una placa amb la data de 1869. Aleshores en aquestes valls l’extracció de ferro portava molts diners. La torre campanar de planta quadrada complia més la funció de conferir seguretat i fortalesa per la seva estructura robusta i compacta, que la de representar –com els campanars romànics- l’eix ascensional que s’adreça a Déu.

Una restauració moderna va posar en relleu l'estructura i rusticitat de la primitiva nau romànica, com també quatre arcs de l'antic atri, enclavats en el parament del mur de migdia o de la segona nau.

Em cridava l’atenció –malgrat no estar inclòs en el catàleg d’arbres i arbredes de Catalunya- un grèvol que creix a l’ombra de l’església.

L’advocació de Sant Vicenç Màrtir, molt estesa al País València, és inusual en aquestes terres, repoblades majoritàriament per persones procedents dels Comtats Francs.

Secció Racons del Ripollès

Crònica de l'excursió al bloc Conèixer Catalunya

[googlemaps]http://maps.google.es/maps/ms?msid=202826986106990285684.00047403bb90087382c7a&msa=0&ll=42.333169,2.068176&spn=0.089971,0.264187[/googlemaps]