Eren les sis de la tarda i tot estava a punt a la plaça del Mercat. No quedava ni un seient lliure i presidien “l'envelat natural” en Patllari Casals i l'Agustina Turien, l'avi i l'àvia més grans de Ribes. A l'espera de l'arribada dels Lluïsos de Taradell van fer acte de presència la xaranga los Labradores. En prou feines van arribar a la plaça i va començar a descarregar un intens xàfec que va obligar a refugiar-se a tothom ja que els arbres no tapaven prou la pluja. El Ballet de Déu en aquesta ocasió s'hauria de ballar al teatre.

El Ballet de Déu és un exponent més de les danses del Ripollès. Es va perdre el 1930 i ara fa 25 anys l'Esbart l'Espiga d'Or de Barcelona la va recuperar. Tanmateix no va ser fins el 1998 que l'Esbart Eudald Coma la va tornar a dansar a Ribes. Des d'aleshores ha esdevingut un dels actes centrals de Festa Major.

Malgrat el “càstig” de Sant Pere, per onzè any consecutiu el Ballet de Déu no va faltar a la cita i va emocionar a les desenes de ribetans que es van acumular (literalment) al teatre. Els regidors del PSC no van assistir-hi però no es va notar massa ja que no hi cabia ni una agulla i la temperatura ambiental era altíssima. Això no va impedir ni fer l'homenatge a l'home i a la dona més gran de la població -l'Agustina en té 96 i en Patllari 97- ni que els balladors es deixessin la pell tal i com ho haguessin fet a la plaça del Mercat.

Quan va acabar la dansa a fora continuava plovent molt fort. Sota la pluja la Ribatana jugava el primer partit de pretemporada contra el Campdevànol, En canvi l'aigua va deixar per una altra ocasió la cercavila amb els Lluïsos per anar al pavelló al concert de tarda. També la xaranga estava resguarda en algun bar. Però com va dir el conductor de l'acte, la pluja a Festa Major és un ingredient més, i això “ja ho tenim assumit”. Els actes no s'aturen i continuen fins dilluns. I després, fins a l'any vinent.