01
de setembre
del
2011
La temporada boletaire serà pitjor que la de l'any passat. Foto: Adrià Costa El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) augura una campanya de bolets inferior a la de l'any passat. Tot i això, s'espera que la campanya del 2011 sigui superior a la mitjana dels darrers setze anys. Comarques com el Ripollès tindran una producció de bolets comestibles i no comestibles de 60 a 80 quilograms per hectàrea.
Es tracta d'una xifra “lleugerament inferior” a la campanya de l'any passat, quan es van assolir els 110 quilos per hectàrea. El CTFC ha fet aquesta previsió a partir dels models matemàtics de producció de bolets desenvolupats a partir del mostreig micològic de parcel·les distribuïdes pels boscos catalans i de la informació meteorològica recollida en cadascuna d'aquestes parcel·les en els darrers setze anys.
Amb tot, pel que fa a la predicció de la producció a nivell d'espècie, el CTFC explica que és més difícil de fer, ja que els requeriments de cada espècie són més específics. En el cas dels rovellons, la variable que més influeix és les precipitacions dels mesos de setembre i octubre. Per tant, la producció dependrà principalment de si plou o no durant aquests mesos. Tenint en compte les prediccions climàtiques, aquesta temporada es preveu una producció de 2 a 4 quilos de rovellons per hectàrea.
Les pluges són el principal aliat
Una tardor plujosa i una mica més fresca que la mitjana dels darrers anys auguren una temporada “lleugerament millor” que la mitjana dels 16 anys. Tot i això, el CTFC alerta que les altes temperatures i el vent de les darreres setmanes poden paralitzar o endarrerir la fructificació.
En aquest sentit la manca de pluges a l'agost –més enllà dels primers i darreres dies- ha suposat una aturada després d'una autèntica pretemporada boletaire. Les precipitacions del mes de juliol va permetre trobar amb facilitat rovellons, ceps i rossinyols entre altres. Ara, l'evolució de temps els propers dies marcarà la temporada.
Malgrat les prediccions, el CTFC assegura que la temporada d'enguany s'haurà de valorar quan s'acabi i es pugui comparar la producció amb les temporades anteriors. Cal tenir present que la producció i la diversitat de bolets silvestres està estretament relacionada amb els factors ambientals que han passat durant els mesos anteriors, propers a l'inici de la campanya (principalment agost i setembre) i als mesos de plena producció (octubre i novembre).
La producció pot veure's reduïda o posposada si l'estiu i la tardor són molt secs, i també es pot modificar el moment i la localització de la fructificació dels fongs. Al contrari, si hi ha tempestes freqüents durant l'estiu i precipitacions constants durant la tardor que poden avançar i afavorir la fructificació dels bolets. No obstant això, hi ha molts més factors que condicionen la fructificació, com la humitat, el vent o la temperatura, entre d'altres.
Cal considerar que les estimacions de les produccions que s'indiquen són mitjanes calculades de manera que s'ha tingut en compte la variabilitat de la producció de bolets que hi ha entre els diferents tipus de boscos, i la disponibilitat d'aigua que hi haurà durant la campanya de bolets (setembre, octubre i novembre), de manera que la predicció està condicionada a què es compleixin les prediccions climàtiques a llarg termini, obtingudes del National Centers for Environmental Prediction.
La doble cara dels rovellons
La febre boletaire és un dels principals atractius turístics de la tardor però la regulació d'accés al bosc sembla cada vegada més necessària. De fet, el debat de com gestionar-ho és un dels temes recurrents a cada temporada com mostra aquest reportatge.
Precisament l'allau de boletaires és un dels elements que ha portat a l'Ajuntament de Molló a tancar una pista forestal del seu terme. Des de principis d'agost no es permet el pas –excepte veïns- des de Fabert fins a la collada de Prats de Molló. La mesura, que ja planificava el consistori mollonenc, l'havia demanat els Agents Rurals.
Un altre element crític és la dels boletaires perduts. L'any passat se'n van perdre 15 i van morir-ne quatre més. De nou, va ser la comarca amb més rescats (al conjunt del Principat n'hi va haver 71).