24
de gener
de
2016, 16:15
Actualitzat:
16:20h
Primera jornada de participació ciutadana per a la recuperació del bosc de Can Deu, a Sabadell, zona especialment castigada per el fort temporal de vent del desembre de 2014. Promoguda per la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, les tasques se centren en les zones que donen accés al bosc i on la regeneració natural és més difícil. L'objectiu és poder plantar un miler d'exemplars de pi blanc, alzina i pi pinyer per cada hectàrea. Un gran repte si es té en compte que uns 45.000 arbres –entre el 75% i el 80% del total segons estimacions d'agents rurals i enginyers forestals,- van quedar destrossats o greument malmesos. L'activitat es repetirà els pròxims dies 31 de gener i el 14 i 21 de febrer.
Aquesta iniciativa ha comptat amb un intens treball previ de desembosc i neteja. La delimitació de la zona, la preparació dels clots i preparar el reg d'establiment és a càrrec de l'entitat Espai Natura, que també proporciona les eines i les plantes. Allà hi treballa en Marc de Balanzó, qui recorda que després de tres hores fortíssimes ratxes de vent el matí del 9 de desembre de 2014 i "on sentíem cruixir al nostre voltant les branques i els arbres com queien", es van quedar aïllats a la masia on s'ubica la seu de l'entitat.
"Vam aconseguir sortir a peu, però els 500 metres de camí asfaltat que separen la masia del barri estava tallat per més d'una vintena d'arbres caiguts", afegeix. "A més, també s'havien desplomat pals de cables del telèfon i d'electricitat i saltaven espurnes, i havíem d'anar esquivant els obstacles i fent saltirons cosa que feia que la situació fos perillosa", indica. Van fer falta tres dies per aconseguir reobrir el camí i poder treure els cotxes dels treballadors que havien quedat dins el recinte.
L'acció per a la regeneració de Can Deu, coordinada per la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 amb el suport del Grup BBVA, també està oberta a la ciutadania en general. Molts ciutadans que s'han acostat aquest diumenge solen anar pel paratge; un gran descampat que abans era un bosc on es podia passejar, fer esport –clubs esportius feien part de la preparació física allà-, i gaudir de la natura. "Se'm va trencar el cor quan vaig veure com va quedar tot", recorda Mari Carmen Prieto. "Estava disposada a portar jo mateixa arbres i plantar-los allà. Però que organitzin aquesta jornada m'ha semblat una molt bona idea", subratlla.
La reforestació es concentra en els quatre punts d'accés al bosc, allà on la presència humana ha fet que el sòl estigui més compactat i no hi hagi brotat cap nou plançó: Sant Julià d'Altura, Sant Vicenç de Verders, aparcament de la carretera Sabadell/Matadepera i el sector de Vallehermoso, zona en què s'ha treballat aquest diumenge. A cadascuna d'aquestes àrees es dedicarà una jornada concreta i es preveu que a cada àrea hi puguin participar entre quatre i cinc entitats de la ciutat.
.jpg)
Més enllà de la plantada popular
A banda de la regeneració d'aquest espai verd, un altre dels objectius d'aquestes jornades és implicar més a la societat en la conservació de la forest. Per això, es convida que els voluntaris es comprometin a fer un seguiment dels arbres que hagin plantat i en tinguin cura els primers anys per assegurar en la mida del possible l'èxit de la reforestació. "No només busquem la col·laboració puntual, plantar uns plançons i ja està", indica Joan Carles Sunyer, director de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859. "Volem una implicació, que els participants mimin el bosc, el cuidin i el facin seu", apunta. Iniciatives com lligar un llaç amb un desig als plançons ajuden a establir un "vincle més sentimental" a l'arbre que es planta.
A la major part del bosc on s'ha actuat s'optarà per deixar actuar la regeneració natural. Per aquest motiu caldrà fer un seguiment del desenvolupament dels nous plançons. En aquest sentit, es crearan tres àrees on es marcaran 50 exemplars de les espècies arbòries presents a cada zona delimitada, i dues vegades l'any caldrà fer un seguiment d'aquests exemplars tot omplint un model de fitxa amb les dades actualitzades dels mateixos.
Però el més bàsic per a la Fundació Antiga Caixa Sabadell és que, donat que el procés de regeneració del bosc és fràgil i lent, els usuaris del bosc que siguin respectuosos amb l'entorn natural que els envolten. Per aquest motiu, recomana amb més ímpetu que mai que es facin servir únicament els camins i pistes existents i que no faci malbé la vegetació, així com evitar per tots els mitjans abocar cap tipus de brossa o deixalles.
Pel que fa al futur del bosc, Marc de Balanzó, d'Espai Natura, he estat ben clar. "Nosaltres no veurem Can Deu tal com estava. Potser sí els més petits que han participat avui, però nosaltres no ho veurem", afirma. "La regeneració d'un bosc és lenta i requereix temps i cura", recorda.
Tot i així, ha llençat un missatge d'esperança: "el futur d'aquest bosc està més garantit amb les feines que estem fent ", assegura. El motiu, que s'estan plantant arbres variats i que eren les espècies autòctones de la zona, com alzines i roures. "A Can Deu es van plantar després vinyes, i quan es van abandonar va convertir-se això en una pineda que ara s'ha vist amb el vendaval que no ha aguantat", ha assenyalat de Balanzó. "Una plantació mixta s'adaptarà molt millor al medi i resistirà canvis sobtats com sequeres, plagues o ratxes fortes de vent", conclou.
Forest Protectora única a Catalunya
L'Espai Natura Fundació Sabadell 1859, amb una extensió de 86 hectàrees -76 de bosc i 10 de la finca-, comprèn el Bosc de Can Deu, que va ser adquirit per Caixa Sabadell l'any 1964 per protegir-lo de l'especulació urbanística, transformant-lo en un Centre d'Activitats Ambientals. L'any 1992 va ser declarat Forest Protectora i actualment n'és la propietària i gestora la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, hereva de l'antiga Obra Social de Caixa Sabadell.
Per tal de garantir el seu ús forestal, l'any 1988 Caixa Sabadell va demanar la declaració del bosc com a Forest Protectora, que es va atorgar el 1992, salvant-la així de l'especulació immobiliària. El bosc de Can Deu és l'únic cas de titularitat privada declarat Forest Protectora a tota Catalunya. Finalment, des del 2007 la gestió del bosc està regulada per un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal aprovat per la Generalitat i que té vigència fins l'any 2017.
Aquesta iniciativa ha comptat amb un intens treball previ de desembosc i neteja. La delimitació de la zona, la preparació dels clots i preparar el reg d'establiment és a càrrec de l'entitat Espai Natura, que també proporciona les eines i les plantes. Allà hi treballa en Marc de Balanzó, qui recorda que després de tres hores fortíssimes ratxes de vent el matí del 9 de desembre de 2014 i "on sentíem cruixir al nostre voltant les branques i els arbres com queien", es van quedar aïllats a la masia on s'ubica la seu de l'entitat.
"Vam aconseguir sortir a peu, però els 500 metres de camí asfaltat que separen la masia del barri estava tallat per més d'una vintena d'arbres caiguts", afegeix. "A més, també s'havien desplomat pals de cables del telèfon i d'electricitat i saltaven espurnes, i havíem d'anar esquivant els obstacles i fent saltirons cosa que feia que la situació fos perillosa", indica. Van fer falta tres dies per aconseguir reobrir el camí i poder treure els cotxes dels treballadors que havien quedat dins el recinte.
L'acció per a la regeneració de Can Deu, coordinada per la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 amb el suport del Grup BBVA, també està oberta a la ciutadania en general. Molts ciutadans que s'han acostat aquest diumenge solen anar pel paratge; un gran descampat que abans era un bosc on es podia passejar, fer esport –clubs esportius feien part de la preparació física allà-, i gaudir de la natura. "Se'm va trencar el cor quan vaig veure com va quedar tot", recorda Mari Carmen Prieto. "Estava disposada a portar jo mateixa arbres i plantar-los allà. Però que organitzin aquesta jornada m'ha semblat una molt bona idea", subratlla.
La reforestació es concentra en els quatre punts d'accés al bosc, allà on la presència humana ha fet que el sòl estigui més compactat i no hi hagi brotat cap nou plançó: Sant Julià d'Altura, Sant Vicenç de Verders, aparcament de la carretera Sabadell/Matadepera i el sector de Vallehermoso, zona en què s'ha treballat aquest diumenge. A cadascuna d'aquestes àrees es dedicarà una jornada concreta i es preveu que a cada àrea hi puguin participar entre quatre i cinc entitats de la ciutat.
Voluntaris en la jornada de reforestació. Foto: Júlia Pérez
Més enllà de la plantada popular
A banda de la regeneració d'aquest espai verd, un altre dels objectius d'aquestes jornades és implicar més a la societat en la conservació de la forest. Per això, es convida que els voluntaris es comprometin a fer un seguiment dels arbres que hagin plantat i en tinguin cura els primers anys per assegurar en la mida del possible l'èxit de la reforestació. "No només busquem la col·laboració puntual, plantar uns plançons i ja està", indica Joan Carles Sunyer, director de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859. "Volem una implicació, que els participants mimin el bosc, el cuidin i el facin seu", apunta. Iniciatives com lligar un llaç amb un desig als plançons ajuden a establir un "vincle més sentimental" a l'arbre que es planta.
A la major part del bosc on s'ha actuat s'optarà per deixar actuar la regeneració natural. Per aquest motiu caldrà fer un seguiment del desenvolupament dels nous plançons. En aquest sentit, es crearan tres àrees on es marcaran 50 exemplars de les espècies arbòries presents a cada zona delimitada, i dues vegades l'any caldrà fer un seguiment d'aquests exemplars tot omplint un model de fitxa amb les dades actualitzades dels mateixos.
Però el més bàsic per a la Fundació Antiga Caixa Sabadell és que, donat que el procés de regeneració del bosc és fràgil i lent, els usuaris del bosc que siguin respectuosos amb l'entorn natural que els envolten. Per aquest motiu, recomana amb més ímpetu que mai que es facin servir únicament els camins i pistes existents i que no faci malbé la vegetació, així com evitar per tots els mitjans abocar cap tipus de brossa o deixalles.
Pel que fa al futur del bosc, Marc de Balanzó, d'Espai Natura, he estat ben clar. "Nosaltres no veurem Can Deu tal com estava. Potser sí els més petits que han participat avui, però nosaltres no ho veurem", afirma. "La regeneració d'un bosc és lenta i requereix temps i cura", recorda.
Tot i així, ha llençat un missatge d'esperança: "el futur d'aquest bosc està més garantit amb les feines que estem fent ", assegura. El motiu, que s'estan plantant arbres variats i que eren les espècies autòctones de la zona, com alzines i roures. "A Can Deu es van plantar després vinyes, i quan es van abandonar va convertir-se això en una pineda que ara s'ha vist amb el vendaval que no ha aguantat", ha assenyalat de Balanzó. "Una plantació mixta s'adaptarà molt millor al medi i resistirà canvis sobtats com sequeres, plagues o ratxes fortes de vent", conclou.
Forest Protectora única a Catalunya
L'Espai Natura Fundació Sabadell 1859, amb una extensió de 86 hectàrees -76 de bosc i 10 de la finca-, comprèn el Bosc de Can Deu, que va ser adquirit per Caixa Sabadell l'any 1964 per protegir-lo de l'especulació urbanística, transformant-lo en un Centre d'Activitats Ambientals. L'any 1992 va ser declarat Forest Protectora i actualment n'és la propietària i gestora la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, hereva de l'antiga Obra Social de Caixa Sabadell.
Per tal de garantir el seu ús forestal, l'any 1988 Caixa Sabadell va demanar la declaració del bosc com a Forest Protectora, que es va atorgar el 1992, salvant-la així de l'especulació immobiliària. El bosc de Can Deu és l'únic cas de titularitat privada declarat Forest Protectora a tota Catalunya. Finalment, des del 2007 la gestió del bosc està regulada per un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal aprovat per la Generalitat i que té vigència fins l'any 2017.