17
de setembre
del
2017
Imma Caboti viu a Washington i és coordinadora de l'ANC als Estats Units. Dimecres va dormir poc: a la mitjanit acabava el termini perquè els catalans a l'estranger votessin. Com a responsable de l'Assemblea, va passar-se el dia –i la nit– resolent els dubtes de desenes de catalans que havien trobat dificultats a l'hora d'exercir el seu dret de vot. "Votar no ha estat fàcil", reconeix, "però tots aquells que han mostrat interès i han seguit les instruccions ho han pogut fer", afegeix.
Caboti ha estat en contacte amb el Departament d'Afers Exteriors que pilota Raül Romeva, que els ajudava a resoldre els dubtes dels electors. El procés, com a mínim a la teoria, era senzill. Tenien dret a vot tots els catalans majors d'edat que s'havien inscrit al Registre de Catalans a l'Exterior abans del 6 de setembre. Tots aquells que estaven censats, van rebre un e-mail l'endemà de la convocatòria del referèndum amb un enllaç personalitzat que els permetia tenir accés a tres documents: un full d'instruccions, un codi QR identificatiu i la papereta de vot.
De l'e-mail a la delegació del Govern: el procés per votar
Alguns catalans han trobat dificultats a l'hora d'identificar-se perquè les dades que hi introduïen havien de ser les mateixes que constaven al Registre de Catalans a l'Exterior, però no sempre recordaven què van posar en aquell moment. Alguns no sabien si s'havien inscrit amb el número del DNI o el passaport, o si havien posat el seu nom amb accent o sense. Tot plegat era un problema perquè només hi havia quatre intents per introduir les dades. A més, en alguns casos, el formulari ja els indicava en el primer intent que havien esgotat totes les oportunitats. Tot i aquests errors, a poc a poc –i amb l'ajuda d'entitats com l'ANC, Catalans al Món o alguns casals– tard o d'hora tots aconseguien votar. La conselleria d'Exteriors va resoldre molts dubtes a través de correu electrònic.
Un cop s'accedeix a l'enllaç i es descarrega la papereta, el pas següent és imprimir-la i votar. Després, la papereta s'ha de posar dins d'un sobre d'unes mides concretes. És aquí on les entitats com l'ANC tornaven a intervenir, indicant a quins llocs es podien trobar els sobres. Finalment, la papereta s'havia d'enviar a la delegació del Govern més propera, que no sempre es troba al mateix país. En el cas d'Erika Casajoana, una consultora en comunicació que viu a Brussel·les, va haver d'enviar la seva papereta a la delegació a França.
Casajoana no va tenir cap problema per votar: 24 hores després que el president Puigdemont signés el decret de convocatòria, la seva papereta ja estava rumb a París. De seguida, va compartir-ho a Facebook i a Twitter, on era l'enveja dels seus amics. Casajoana ja ha votat en altres convocatòries electorals per correu, però destaca que aquest és el primer cop des que viu a Brussel·les que no s'ha pogut organitzar cap debat electoral perquè no hi ha ningú que defensi el "no".
Havien d'estar inscrits al Registre
En el cas de la Carme Armentano, que viu a Locarno (Suïssa) va haver d'enviar el seu vot a la delegació del Govern a Berlín. Armentano i la seva parella van votar amb èxit, però explica que molts coneguts no van poder. El problema? No estaven inscrits al Registre de Catalans a l'Exterior o, el que és pitjor, ni tan sols estaven censats a l'ambaixada espanyola, que és el pas previ per figurar al registre. "Molts no van a l'ambaixada perquè queda molt lluny, i quan hi ha eleccions no voten o es desplacen fins a Catalunya expressament", explica Armentano.
És el que li va passar a Montserrat Noel, una catalana que viu a Suïssa des de fa més de 30 anys i mai s'havia registrat perquè no li interessava la política, fins ara. Diu que ha sentit certa "ràbia" per no poder votar al referèndum, en el qual li hagués encantat participar, i assegura que s'inscriurà aviat per no perdre's cap més convocatòria.
El vot electrònic: l'assignatura pendent
En Xavier Tió viu a Chiang Mai, al nord de Tailàndia, on dirigeix una petita ONG catalana que recolza les minories ètniques del país. Tió va votar el dia el passat 11 de setembre, coincidint amb la Diada, i pensa que el procés va ser massa "complicat". "Suposo que és perquè encara estem en un país en construcció, però espero que la pròxima vegada ho pugui fer amb vot electrònic com correspon a una democràcia avançada", sosté Tió, que va publicar al seu blog les 20 raons que el van empènyer a votar "sí".El mateix pensa en Marc Pujol, un informàtic que viu a Haringey (Anglaterra), que assegura que "és una llàstima que no s'hagués pogut tenir llest el vot electrònic, tal com la Generalitat ha comentat diversos cops". Pujol entén "la controvèrsia que podria generar una tecnologia nova i que no s'ha provat abans, especialment tenint en compte que aquest referèndum havia de tenir una aparença de normalitat absoluta", però continua pensant que l'odissea a l'hora de votar per correu genera "molta frustració" a la comunitat catalana a Londres, on el nombre de catalans registrats al cens del Govern és encara molt reduït.
Caboti ha estat en contacte amb el Departament d'Afers Exteriors que pilota Raül Romeva, que els ajudava a resoldre els dubtes dels electors. El procés, com a mínim a la teoria, era senzill. Tenien dret a vot tots els catalans majors d'edat que s'havien inscrit al Registre de Catalans a l'Exterior abans del 6 de setembre. Tots aquells que estaven censats, van rebre un e-mail l'endemà de la convocatòria del referèndum amb un enllaç personalitzat que els permetia tenir accés a tres documents: un full d'instruccions, un codi QR identificatiu i la papereta de vot.
De l'e-mail a la delegació del Govern: el procés per votar
Alguns catalans han trobat dificultats a l'hora d'identificar-se perquè les dades que hi introduïen havien de ser les mateixes que constaven al Registre de Catalans a l'Exterior, però no sempre recordaven què van posar en aquell moment. Alguns no sabien si s'havien inscrit amb el número del DNI o el passaport, o si havien posat el seu nom amb accent o sense. Tot plegat era un problema perquè només hi havia quatre intents per introduir les dades. A més, en alguns casos, el formulari ja els indicava en el primer intent que havien esgotat totes les oportunitats. Tot i aquests errors, a poc a poc –i amb l'ajuda d'entitats com l'ANC, Catalans al Món o alguns casals– tard o d'hora tots aconseguien votar. La conselleria d'Exteriors va resoldre molts dubtes a través de correu electrònic.
Un cop s'accedeix a l'enllaç i es descarrega la papereta, el pas següent és imprimir-la i votar. Després, la papereta s'ha de posar dins d'un sobre d'unes mides concretes. És aquí on les entitats com l'ANC tornaven a intervenir, indicant a quins llocs es podien trobar els sobres. Finalment, la papereta s'havia d'enviar a la delegació del Govern més propera, que no sempre es troba al mateix país. En el cas d'Erika Casajoana, una consultora en comunicació que viu a Brussel·les, va haver d'enviar la seva papereta a la delegació a França.
Avui #JoJaPucVotar. Moltes gràcies als nostres representants polítics, en especial @ForcadellCarme@KRLS#PresidentMas etc i @marianorajoy. pic.twitter.com/aAQwgrVkhs
— Erika Casajoana (@ecasajoana) 10 de septiembre de 2017
Casajoana no va tenir cap problema per votar: 24 hores després que el president Puigdemont signés el decret de convocatòria, la seva papereta ja estava rumb a París. De seguida, va compartir-ho a Facebook i a Twitter, on era l'enveja dels seus amics. Casajoana ja ha votat en altres convocatòries electorals per correu, però destaca que aquest és el primer cop des que viu a Brussel·les que no s'ha pogut organitzar cap debat electoral perquè no hi ha ningú que defensi el "no".
Havien d'estar inscrits al Registre
En el cas de la Carme Armentano, que viu a Locarno (Suïssa) va haver d'enviar el seu vot a la delegació del Govern a Berlín. Armentano i la seva parella van votar amb èxit, però explica que molts coneguts no van poder. El problema? No estaven inscrits al Registre de Catalans a l'Exterior o, el que és pitjor, ni tan sols estaven censats a l'ambaixada espanyola, que és el pas previ per figurar al registre. "Molts no van a l'ambaixada perquè queda molt lluny, i quan hi ha eleccions no voten o es desplacen fins a Catalunya expressament", explica Armentano.
Per a alguns catalans a l'exterior, el vot electrònic continua sent l'assignatura pendent. Foto: Adrià Costa
És el que li va passar a Montserrat Noel, una catalana que viu a Suïssa des de fa més de 30 anys i mai s'havia registrat perquè no li interessava la política, fins ara. Diu que ha sentit certa "ràbia" per no poder votar al referèndum, en el qual li hagués encantat participar, i assegura que s'inscriurà aviat per no perdre's cap més convocatòria.
El vot electrònic: l'assignatura pendent
En Xavier Tió viu a Chiang Mai, al nord de Tailàndia, on dirigeix una petita ONG catalana que recolza les minories ètniques del país. Tió va votar el dia el passat 11 de setembre, coincidint amb la Diada, i pensa que el procés va ser massa "complicat". "Suposo que és perquè encara estem en un país en construcció, però espero que la pròxima vegada ho pugui fer amb vot electrònic com correspon a una democràcia avançada", sosté Tió, que va publicar al seu blog les 20 raons que el van empènyer a votar "sí".