06
de novembre
de
2020, 09:15
Actualitzat:
9:52h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre la incidència del coronavirus, el risc de rebrot, la velocitat de propagació i la seva evolució setmanal, els contagis detectats, els PCR i tests d'antígens fets o, en el cas de les comarques, les hospitalitzacions o les defuncions, tot amb dades d'entre el 26 d'octubre i l'1 de novembre. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
L'evolució de la segona onada a Catalunya és molt favorable, per bé que encara lluny de deixar de ser greu. El primer repte, la caiguda de la velocitat de propagació per sota d'1, ja s'ha assolit i ara caldrà abaixar-la el màxim possible i mantenir-la en aquests nivells el tant de temps com es pugui. Aquesta magnitud, que es mesura amb la Rt, calcula la mitjana de persones que infecta cada persona infectada. Per això, si és menor a 1, el nombre de contagis remet.
I per sota d'aquest valor s'ha situat a Sabadell, que es troba a 0,94, amb una rebaixa de 0,22 en els últims dies d'octubre. Una dinàmica que ja s'intuïa, ja que malgrat la crescuda del risc de rebrot el valor de la propagació es mantenia i mica en mica ha anat reduint-se. Això s'ha traduït amb la rebaixa del risc de rebrot, que també continua la desescalada, amb 694 punts, quan fa uns dies estava per sobre de 800.
La reducció a la capital vallesana ho ha fet amb la línia general que ha experimentat Catalunya, és a dir, menys de 0,5 punts. En un àmbit més local, al Vallès Occidental, on Castellar ha obtingut els millors registres (0,51).
Al conjunt del país, s'ha reduït en una setmana i mitja d'1,64 a 0,95 (xifra provisional que pot créixer algunes dècimes pels retards en les notificacions) i, tal com s'observa en el mapa inicial, la majoria de comarques i municipis de més de 20.000 habitants ja es troben també per sota d'1, entre les quals les comarques més poblades, com el Barcelonès (0,96), el Vallès Occidental (0,96), el Maresme (0,92) o el Vallès Oriental (0,86), mentre que el Baix Llobregat es troba clavat en l'1.
En concret, 12 comarques se situen ja amb una Rt per sota de 0,9, en especial l'Alta Ribagorça (0,43), l'Alt Urgell (0,65), el Baix Ebre (0,7), les Garrigues (0,8) o el Moianès (0,8). 15 més es troben entre el 0,9 i l'1, mentre que 14 encara superen aquesta marca, essent la Rt especialment elevada a la Ribera d'Ebre (1,93), per davant de la Noguera (1,33), la Cerdanya (1,3), el Solsonès (1,28) o la Segarra (1,28).
Això no treu que totes les comarques encara es troben amb risc de rebrot alt, amb un índex EPG per sobre de 100, excepte l'Alta Ribagorça (50), i estan molt disparades Osona (1.301) o la Segarra (1.270). Caldrà mantenir la Rt baixa perquè vagi caient aquest risc i, de fet, en els darrers tres dies, la velocitat de propagació ha disminuït a 30 comarques, sobretot al Priorat (-0,85), l'Alt Camp (-0,83), el Berguedà (-0,68) i la Terra Alta (-0,6).
En canvi, cinc mantenen la Rt quasi inalterable i en set comarques encara creix, com a la Ribera d'Ebre (+0,4), la Cerdanya (+0,34), l'Alta Ribagorça (+0,29) o l'Aran (+0,26). Cal tenir en compte, però, que aquest increment pot no deure's estrictament a un empitjorament de la pandèmia, sinó a que, a causa de cribratges massius, aflorin molts positius fins ara no detectats, com ocorre, per exemple, al Bages.
A nivell de municipis més poblats (representats als mapes superiors i a les taules inferiors, on també hi ha alguns de més petits però d'especial rellevància per haver-hi tingut lloc brots especialment virulents), la situació està més equilibrada. Tot i això, comptant els de més de 20.000 habitants, en 34 la Rt és inferior a 1, en un és exactament 1 i en 27 més, encara supera aquest llistó. És força baixa a Tortosa (0,6), Sant Joan Despí (0,76), Igualada (0,77), Salou (0,77), Sant Feliu de Guíxols (0,77), Badalona (0,78) o Salt (0,79), mentre que segueix elevada a Olesa de Montserrat (1,62), Manresa (1,39), Castelldefels (1,31) o Palafrugell (1,24).
En tot cas, en una clara majoria de casos, aquesta velocitat de propagació ha caigut els darrers dies. Ho ha fet en 44 municipis grans, mentre que en 11 quasi no ha variat i només en 7 ha crescut. On més s'ha reduït és a Valls (-0,8), Igualada (-0,77), Vilanova i la Geltrú (-0,58) i Castellar del Vallès (-0,51), mentre que s'incrementa sobretot a Manresa (+0,24) -potser pels cribratges d'aquesta setmana-, Sant Vicenç dels Horts (+0,24), Castelldefels (+0,18), Martorell (+0,18) o Cambrils (+0,17). En cap d'aquests casos, però, el risc de rebrot baixa de 200 encara, essent molt elevat a Palafrugell (2.278), Vic (1.738) o Figueres (1.467).
L'evolució de la segona onada a Catalunya és molt favorable, per bé que encara lluny de deixar de ser greu. El primer repte, la caiguda de la velocitat de propagació per sota d'1, ja s'ha assolit i ara caldrà abaixar-la el màxim possible i mantenir-la en aquests nivells el tant de temps com es pugui. Aquesta magnitud, que es mesura amb la Rt, calcula la mitjana de persones que infecta cada persona infectada. Per això, si és menor a 1, el nombre de contagis remet.
I per sota d'aquest valor s'ha situat a Sabadell, que es troba a 0,94, amb una rebaixa de 0,22 en els últims dies d'octubre. Una dinàmica que ja s'intuïa, ja que malgrat la crescuda del risc de rebrot el valor de la propagació es mantenia i mica en mica ha anat reduint-se. Això s'ha traduït amb la rebaixa del risc de rebrot, que també continua la desescalada, amb 694 punts, quan fa uns dies estava per sobre de 800.
La reducció a la capital vallesana ho ha fet amb la línia general que ha experimentat Catalunya, és a dir, menys de 0,5 punts. En un àmbit més local, al Vallès Occidental, on Castellar ha obtingut els millors registres (0,51).
Al conjunt del país, s'ha reduït en una setmana i mitja d'1,64 a 0,95 (xifra provisional que pot créixer algunes dècimes pels retards en les notificacions) i, tal com s'observa en el mapa inicial, la majoria de comarques i municipis de més de 20.000 habitants ja es troben també per sota d'1, entre les quals les comarques més poblades, com el Barcelonès (0,96), el Vallès Occidental (0,96), el Maresme (0,92) o el Vallès Oriental (0,86), mentre que el Baix Llobregat es troba clavat en l'1.
En concret, 12 comarques se situen ja amb una Rt per sota de 0,9, en especial l'Alta Ribagorça (0,43), l'Alt Urgell (0,65), el Baix Ebre (0,7), les Garrigues (0,8) o el Moianès (0,8). 15 més es troben entre el 0,9 i l'1, mentre que 14 encara superen aquesta marca, essent la Rt especialment elevada a la Ribera d'Ebre (1,93), per davant de la Noguera (1,33), la Cerdanya (1,3), el Solsonès (1,28) o la Segarra (1,28).
Això no treu que totes les comarques encara es troben amb risc de rebrot alt, amb un índex EPG per sobre de 100, excepte l'Alta Ribagorça (50), i estan molt disparades Osona (1.301) o la Segarra (1.270). Caldrà mantenir la Rt baixa perquè vagi caient aquest risc i, de fet, en els darrers tres dies, la velocitat de propagació ha disminuït a 30 comarques, sobretot al Priorat (-0,85), l'Alt Camp (-0,83), el Berguedà (-0,68) i la Terra Alta (-0,6).
En canvi, cinc mantenen la Rt quasi inalterable i en set comarques encara creix, com a la Ribera d'Ebre (+0,4), la Cerdanya (+0,34), l'Alta Ribagorça (+0,29) o l'Aran (+0,26). Cal tenir en compte, però, que aquest increment pot no deure's estrictament a un empitjorament de la pandèmia, sinó a que, a causa de cribratges massius, aflorin molts positius fins ara no detectats, com ocorre, per exemple, al Bages.
A nivell de municipis més poblats (representats als mapes superiors i a les taules inferiors, on també hi ha alguns de més petits però d'especial rellevància per haver-hi tingut lloc brots especialment virulents), la situació està més equilibrada. Tot i això, comptant els de més de 20.000 habitants, en 34 la Rt és inferior a 1, en un és exactament 1 i en 27 més, encara supera aquest llistó. És força baixa a Tortosa (0,6), Sant Joan Despí (0,76), Igualada (0,77), Salou (0,77), Sant Feliu de Guíxols (0,77), Badalona (0,78) o Salt (0,79), mentre que segueix elevada a Olesa de Montserrat (1,62), Manresa (1,39), Castelldefels (1,31) o Palafrugell (1,24).
En tot cas, en una clara majoria de casos, aquesta velocitat de propagació ha caigut els darrers dies. Ho ha fet en 44 municipis grans, mentre que en 11 quasi no ha variat i només en 7 ha crescut. On més s'ha reduït és a Valls (-0,8), Igualada (-0,77), Vilanova i la Geltrú (-0,58) i Castellar del Vallès (-0,51), mentre que s'incrementa sobretot a Manresa (+0,24) -potser pels cribratges d'aquesta setmana-, Sant Vicenç dels Horts (+0,24), Castelldefels (+0,18), Martorell (+0,18) o Cambrils (+0,17). En cap d'aquests casos, però, el risc de rebrot baixa de 200 encara, essent molt elevat a Palafrugell (2.278), Vic (1.738) o Figueres (1.467).