​Municipals del 28-M: què hi ha en joc a Sabadell?

El pròxim 28 de maig la població de Sabadell està cridada a les urnes, ja sigui per renovar la confiança en l'actual alcaldessa, Marta Farrés, o per optar pel canvi. Encara que tant una com altra possibilitat passen, molt probablement, per acords i això, en l'àmbit local, obre moltes possibilitats. Uns comicis que tenen, com a tret característic, el retorn de cares conegudes a les llistes dels partits.
 

Qui és l'alcaldessa de Sabadell i com aspira a ser reelegida?

Farrés va ressuscitar el PSC, després d'aconseguir el suport de la militància per abanderar el partit als comicis de 2019 -també va intentar ser-ho per als de 2015-. Els socialistes tornaven a governar, passat l'impàs del mandat 2015-2019. I ho feien gràcies a un acord d'investidura amb la candidata de Podem, Marta Morell.

L'alcaldessa, però, no era la primera vegada que entrava al govern municipal. Durant l'etapa de Manuel Bustos va ocupar diferents regidories. Però, el juny de 2019 ho feia com a alcaldessa, i en un ambient marcat per les conseqüències del referèndum de l'1-O, i que es va evidenciar amb la retirada de la pancarta dels presos polítics. De fet, el ple d'investidura va haver-hi incidents a la plaça Sant Roc com a protesta pel seu nomenament.En aquesta nova aventura, Farrés ha hagut d'afrontar una pandèmia mundial, que va esclatar només nou mesos després de recollir la vara. La Covid va condicionar la resta del mandat i que es va corregir, en part, amb l'eliminació temporal de la llei Montoro -comptar amb el superàvit i els romanents a les arques municipals en comptes de cedir-los a l'Estat-. Dos anys després, el febrer de 2022, un nou contratemps: la invasió de Rússia a Ucraïna. Una guerra que va disparar els preus, des del cistell de la compra fins als materials de la construcció, passant per la benzina, entre d'altres.
 
Fets inesperats que han servit (de vegades) d'excusa o d'argument per justificar la manca d'inversió -una mitjana d'execució al voltant del 25% entre 2017 i 2021-. En canvi, ha desencallat projectes enquistats durant dècades a la ciutat com la transformació del Passeig, la unió dels aparcaments del Centre (Doctor Robert i Passeig) i el Portal Sud.

Sigui com sigui, Farrés ha viscut un mandat plàcid, tenint en compte que els pressupostos, la gran assignatura de tots els governs, han tirat endavant. I això ha estat pel pacte, i la fidelitat, de Junts. Primer amb la seva líder Lourdes Ciuró i després, amb el seu successor, Lluís Matas. "Som una Modern Family, dos mares i un pare... Living a part together"", va ironitzar Matas en la presentació en públic dels comptes de 2022. Encara que, a poques setmanes de posar punt i final al mandat, va esclatar una crisi interna, amb la fulminaciódel tercer tinent d'alcaldessa, Jesús Rodríguez. Ella el va acusar "d'amencaces i coacció" i ho va posar en mans de la justícia, mentre que Rodríguez va defensar la seva innocència i deixant entreveure possibles irregularitats "en la revisió d'uns expedients".
 

Quins són els principals aspirants a rellevar Farrés?

D'acord amb els comicis de fa quatre anys, ERC seria l'opció que pot o hauria de ser l'alternativa. De fet, el seu líder, i alcaldable, Gabriel Fernàndez, s'ha manifestat en aquesta línia en diverses intervencions als mitjans de comunicació: una pugna entre ell i Farrés.

Per darrera, es postularien, la candidatura de la Crida per Sabadell, amb Nani Valero al capdavant, tot i que des de fa anys que els cupaires mantenen uns resultats molt semblants. Una dinàmica que també duu Junts (sota els diferents noms amb els quals ha concursat), però ara amb l'outsider Lluís Matas. I, per últim, el candidat dels comuns, Joan Mena. Però és una incògnita com es traduirà el seu retorn a la ciutat i que ho hagi fet reunificant aquest espai, després de l'expulsió de Marta Morell de Podem.

Quins seran els grans debats en la campanya a Sabadell?

Els grans temes que marcaran les polítiques d'uns i altres, més enllà dels temes recurrents de cada comtessa electoral com són la brutícia i la seguretat, són l'habitatge i les infraestructures, amb les diferents derivades que en surten. Del primer tema, en aquest mandat s'han finalitzat projectes de lloguer social endegats pel quadripartit i s'han posat les bases per arribar a més de 500 i que estiguin tots acabats el 2025.   

A més, també hi ha d'altres iniciatives i maneres d'ampliar el parc públic, amb un acord amb la Sareb i el dret de tempteig i retracte. Una de les derivades de l'habitatge han estat les anomenades "ocupacions conflictives", una política sobre la qual el govern municipal ha posat l'accent, amb l'anunci de la intenció de comprar tres blocs per expulsar els inquilins i que serveixin per a lloguer o emergència habitacional.
 
Farrés, a més, ha impulsat la creació de l'Associació de l'Arc Metropolità -integrat inicialment per municipis com Mataró, Rubí, Terrassa, Martorell, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Granollers i Mollet-, des d'on ha reivindicat ajudes per fer front aquest fenomen. Cal tenir en compte, i amb dades del Departament d'Interior, que les denúncies per ocupació d'habitatge a Sabadell el 2019 van ser 277; el 2020, 223 i el 2021, 238.

En infraestructures, la Ronda Nordha entrat en campanya. De fet, els socialistes han recuperat el projecte, gràcies a esdevenir claus en l'aprovació dels pressupostos catalans. Un projecte que enfronta detractors i favorables amb arguments en pro del medi ambient, tot i que amb diferències. Mentre els primers defensen que és per evitar vehicles per la Gran Via i, per tant, obri la porta a la seva pacificació; els altres retreuen invertir en més ciment i autopistes en un context d'emergència climàtica i en un entorn natural. 

En aquest sentit, el SurfCity, la polèmica piscina d'onades, també genera debat. Forma part de la derivada d'aquesta carpeta, igual que l'aposta pel transport públic i polítiques que evitin l'ús del vehicle privat com una zona de baixes emissions, que per ara no té data concreta d'aplicació. 
 

Quines són les principals novetats respecte de les últimes eleccions?

Un dels elements més cridaners d'aquesta cita electoral és la tornada de cares conegudes entre els diferents partits. Per exemple, Joan Garcia lidera novament la candidatura de Cs -va ser l'alcaldable de 2015-;Joan Mena -va ser regidor entre 2007 i 2015- la dels comuns, que s'ha reconfigurat i ha recuperat l'entesa amb Guanyem i Podem; ERC ha rescatat l'exconvergent Sílvia Renom de número 2 i els socialistes han fitxat l'exportaveu dels taronja Adrián Hernández, setmanes després d'abandonar la formació i deixar l'acta de regidor. A més, també hi ha exregidors com Ramon Vidal -Salut en el mandat 2015-2019-, que ha recalat a les files republicanes, els extitulars d'Educació Magda Balaguer i Fermí Vallbé a la candidatura de Mena i Ramon Burgués amb el PSC, entre d'altres.
 

Quins pactes hi poden haver després del 28-M?

Sobre el paper, i amb l'experiència d'aquests últims quatre anys, el més plausible seria repetir PSC i Junts, encara que els tres regidors juntaires no s'han integrat al govern municipal. Tot i així, és possible que no sumin i, per tant, calgui un altre suport. En aquest cas, no trobarien la Crida ni ERC ni Sabadell en Comù Podem, com tampoc Cs i el PP, en el supòsit que els populars tornessin a obtenir representació.

En canvi, populars i taronja podrien unir-se a una proposta socialista o també es podria replicar la fórmula del govern espanyol. L'alternativa a una nova alcaldia socialista passaria per una coalició entre republicans, cupaires i comuns, en funció dels resultats electorals.