18
de maig
de
2017, 19:18
Actualitzat:
21:09h
L'anhelat i reclamat soterrament de la línea ferroviària de França al pas per Montcada i Reixac començarà el primer trimestre de 2020. Així ho ha anunciat aquest dijous, i força emocionada, l'alcaldessa de la localitat, Laura Campos. Una obra que comportarà una inversió d'uns 300 milions d'euros per a unes actuacions que tindran una durada al voltant de 38 mesos.
El primer pas serà elaborar dos estudis informatius amb la declaració d'impacte mediambiental pertinent i després es redactarà el projecte constructiu, per tal de licitar les obres a finals de 2019. "Per això no es podran començar abans. Tot i que la voluntat és que s'iniciïn el més aviat possible", ha assenyalat el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, que ha participat en la nova reunió político-técnica celebrada a la població, juntament amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, la tinent d'alcalde de Barcelona, Janet Sanz, i el president d'Adif, Juan Bravo, entre d'altres.
El projecte soterrará per complet el municipi, tres kilòmetres, des de el punt verd de Vallbona (Barcelona) i fins a la sortida de les pilones de la C-33, ja a La Llagosta. A més, s'afegirà una tercera via, proposada per la Generalitat, com ha dit Rull, que donarà "mes seguretat i efectivitat" al servei de Rodalies. Encara que això ho haurà d'avalar un estudi, però de la Serna ha destacat l'entesa entre totes les parts d'aquesta aposta que "donarà coixí per desenvolupaments futurs". La idea és que aquesta tercera via pugui enllaçar amb la capital catalana, aSant Andreu Comtal, i millorar els itineraris.
En el record el conveni de 2007
Campos, però, ha avisat que "Montcada seguirà molt de prop tots i cadascun dels moviments" amb l'objectiu que el soterrament esdevingui "una realitat", perquè el municipi i les víctimes s'ho mereixen, ha recordat emocionada novament. I és que l'alcaldessa ha demanat que no passi el mateix que el 2007, amb un altre gran acte en el qual s'anunciava el projecte. Rull ha rememorat que en aquella ocasió "es va brindar" i s'ha dirigit al ministre per assegurar-li que "el dia històric serà quan es posi la primera pedra. Voldrà dir que no hi ha marxa enrere". Per això ha demanat que no hi hagi "decalatge" entre la promesa i l'execució.
En aquest sentit, de la Serna ha refermat el seu compromís, "a mi em costa molt adquirir compromisos". A més, ha tirat d'ironia, "ens trauran els colors si no ho fem", en referència a que hi haurà una comissió de seguiment que trimestralment es trobarà per seguir l'evolució dels treballs. I en aquesta línia de responsabilitat, el titular de Foment ha enviat un encàrrec a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau: "Amb ella, em vaig jugar un cafè que a l'estiu es reprendrien les obres a la Sagrera...i queda poc més d'un mes".
Canvi radical al municipi
L'alcaldessa de Montcada ha apel·lat a la "unió" per aquesta demanda veïnal que durant tres dècades s'ha traduït en nombroses protestes, talls de vies i sobretot 169 víctimes. Campos ha determinat que "s'ha acabat l'alta servitud de la localitat a Barcelona i a la regió metropolitana". Espera que el soterrament pugui "cosir" la vila i porti "profunds canvis socials i urbanístics".
El primer pas serà elaborar dos estudis informatius amb la declaració d'impacte mediambiental pertinent i després es redactarà el projecte constructiu, per tal de licitar les obres a finals de 2019. "Per això no es podran començar abans. Tot i que la voluntat és que s'iniciïn el més aviat possible", ha assenyalat el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, que ha participat en la nova reunió político-técnica celebrada a la població, juntament amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, la tinent d'alcalde de Barcelona, Janet Sanz, i el president d'Adif, Juan Bravo, entre d'altres.
El projecte soterrará per complet el municipi, tres kilòmetres, des de el punt verd de Vallbona (Barcelona) i fins a la sortida de les pilones de la C-33, ja a La Llagosta. A més, s'afegirà una tercera via, proposada per la Generalitat, com ha dit Rull, que donarà "mes seguretat i efectivitat" al servei de Rodalies. Encara que això ho haurà d'avalar un estudi, però de la Serna ha destacat l'entesa entre totes les parts d'aquesta aposta que "donarà coixí per desenvolupaments futurs". La idea és que aquesta tercera via pugui enllaçar amb la capital catalana, aSant Andreu Comtal, i millorar els itineraris.
Part de l'equip de govern municipal de Montcada i Reixac, eufòrics després de l'anunci del soterrament Foto: Albert Hernàndez
En el record el conveni de 2007
Campos, però, ha avisat que "Montcada seguirà molt de prop tots i cadascun dels moviments" amb l'objectiu que el soterrament esdevingui "una realitat", perquè el municipi i les víctimes s'ho mereixen, ha recordat emocionada novament. I és que l'alcaldessa ha demanat que no passi el mateix que el 2007, amb un altre gran acte en el qual s'anunciava el projecte. Rull ha rememorat que en aquella ocasió "es va brindar" i s'ha dirigit al ministre per assegurar-li que "el dia històric serà quan es posi la primera pedra. Voldrà dir que no hi ha marxa enrere". Per això ha demanat que no hi hagi "decalatge" entre la promesa i l'execució.
En aquest sentit, de la Serna ha refermat el seu compromís, "a mi em costa molt adquirir compromisos". A més, ha tirat d'ironia, "ens trauran els colors si no ho fem", en referència a que hi haurà una comissió de seguiment que trimestralment es trobarà per seguir l'evolució dels treballs. I en aquesta línia de responsabilitat, el titular de Foment ha enviat un encàrrec a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau: "Amb ella, em vaig jugar un cafè que a l'estiu es reprendrien les obres a la Sagrera...i queda poc més d'un mes".
Canvi radical al municipi
L'alcaldessa de Montcada ha apel·lat a la "unió" per aquesta demanda veïnal que durant tres dècades s'ha traduït en nombroses protestes, talls de vies i sobretot 169 víctimes. Campos ha determinat que "s'ha acabat l'alta servitud de la localitat a Barcelona i a la regió metropolitana". Espera que el soterrament pugui "cosir" la vila i porti "profunds canvis socials i urbanístics".