31
de gener
de
2019, 07:00
Actualitzat:
10:29h
Sobre les seves mans, però particularment en la seva imaginació, va recaure l'encàrrec de la Federació d'Associacions Veïnals de Sabadell (FAVS): fer el còmic per resumir els 50 anys del moviment veïnal a la ciutat. Gerard Garcia (Sant Quirze del Vallès, 2001) ha il·lustrat aquesta vinyeta, en la qual ha treballat durant "dos cursos", ja que el benjamí artista està acabant el Batxillerat Artístic a l'Institut Jaume Viladoms. "El projecte més gran que he fet mai", confessa, però no és fruit de la casualitat, "des de petit deia que volia ser dibuixant". Ara tot just enceta el seu camí.
- Com la FAVS el troba per encarregar-li aquesta feina?
- Vaig fer uns tríptics per a la Federació d'Associacions de Veïns de Sant Quirze del Vallès i d’aquí ve el lligam. Imagino que la FAVS va veure els meus dibuixos i els van agradar. El més graciós és com vaig començar aquesta col·laboració amb Sant Quirze: era a classe, cursava 4t e la ESO, i va entrar una professora a l’aula i va dir: “Gerard Garcia?!”. Resulta que era membre de l’entitat veïnal, però no ho sabia, i em va explicar que buscaven algú per dibuixar els tríptics.
- Una bona anècdota per si en el futur es fa un nom en aquest món.
- Sí, la veritat és que a classe era el típic que es distreia dibuixant i això segurament s'ho haurien dit entre els professors, perquè es veu que al claustre es fer el comentari que buscaven algun dibuixant.
- Una de les il·lustracions del còmic és una rèplica del Quart Estat de Giuseppe Pellizza, però amb el seu estil propi.
- Vaig agafar estèticament la idea de l'original. És a dir, les tres persones del davant més destacades i tota la resta del fons. Soc dels que odia copiar i dibuixo tirant de la meva imaginació. Per exemple, les cares ja les tenia pensades i només vaig haver de canviar la vestimenta.
- Què és el que més li ha costat?
- Les vinyetes en les quals hi apareixen moltes persones, per una qüestió de temps. També la portada, però perquè es van anar canviant cosetes. Primer, només hi havia un noi i la Torre de l’Aigua, després es va afegir una noia i la diferència entre el que podria ser el Rodal i la ciutat, l’urbe. En definitiva, petites coses.- La idea del còmic, amb un aire més juvenil, era atraure el jovent al moviment veïnal. Si no l'hagués il·lustrat, li faria una ullada o el llegiria?
- Abans de tot, i em sap molt de greu, però haig de reconèixer que no m’agrada llegir. Òbviament, soc dels que pensa que una imatge val més que mil paraules i podria dir que la majoria dels que fem Batxillerat Artístic ho defensa, ens agrada més la il·lustració que la lletra. Però està bé, els dibuixos estan en consonància amb el text i és interessant el que s'explica.
- Què és el que li ha semblat interessant?
- Tot el tema de com van sorgir les necessitats veïnals per aconseguir equipaments per a l’atenció sanitària i la instal·lació de parcs. Tot s'ha fet bàsicament a través de la protesta. T’assabentes de moltes coses i prens consciència de les lluites del passat per aconseguir el que tenim en l'actualitat, perquè feien moltes mobilitzacions i les condicions en què ho feien, perquè eren dolentes. I això que partia amb un coneixement previ molt bàsic, però ha estat arran de participar en aquest projecte que he après. La veritat que ha estat un aprenentatge.
- En una època que vivim amb múltiples temptacions tecnològiques. Quant de temps pot passar mentre dibuixa?
- Quan era petit em castigaven sense dibuixar, em deien: “No dibuixis!”. Ara bé, evidentment, també jugo amb videojocs, però quan pinto em puc estar hores sense adonar-me del temps que ha passat. La cosa està que dibuixo amb tableta gràfica i com que comporta una preparació de cables i esperar que s’engegui, tot això em frena. Però si m’hi poso, em puc estar hores.
- A la comarca i a Sabadell hi ha artistes de renom, però es pot triomfar en aquest món o un ha de marxar a l'estranger per aconseguir-ho?
- Va per zones, a països asiàtics hi ha molt més negoci i també als Estats Units amb Marvel i DC. Aquí, has de ser molt bo i tenir un cert nivell. Crec que s'ha de ser original, la creativitat és molt important i després traduir-la en un dibuix. Soc molt fan del One Piece, un dels còmics de Manga més venuts del món. M’encanta des de petit. És totalment el contrari del Manga, que acostuma a fer personatges amb els ulls grans i One Piece, no. Són cossos grans, petits, caps minúsculs, tot plegat, molt exagerat.
- A més del còmic dels 50 anys de la FAVS, té altres treballs guardats en un calaix o en ment?
- Tinc esborranys fets i sí, estan desats en un calaix. Funciono de la següent manera, tinc una idea i m’hi poso durant, per dir alguna data, una setmana i ho guardo. I així amb una altra ocurrència i podria tenir, crec, sis còmics d’una sèrie completament nova. Tinc moltes històries al cap i personatges i, segurament, podria treure dues mostres que podrien evolucionar en un còmic que es publiqués i potser així podria guanyar un premi.
- Com la FAVS el troba per encarregar-li aquesta feina?
- Vaig fer uns tríptics per a la Federació d'Associacions de Veïns de Sant Quirze del Vallès i d’aquí ve el lligam. Imagino que la FAVS va veure els meus dibuixos i els van agradar. El més graciós és com vaig començar aquesta col·laboració amb Sant Quirze: era a classe, cursava 4t e la ESO, i va entrar una professora a l’aula i va dir: “Gerard Garcia?!”. Resulta que era membre de l’entitat veïnal, però no ho sabia, i em va explicar que buscaven algú per dibuixar els tríptics.
- Una bona anècdota per si en el futur es fa un nom en aquest món.
- Sí, la veritat és que a classe era el típic que es distreia dibuixant i això segurament s'ho haurien dit entre els professors, perquè es veu que al claustre es fer el comentari que buscaven algun dibuixant.
- Una de les il·lustracions del còmic és una rèplica del Quart Estat de Giuseppe Pellizza, però amb el seu estil propi.
- Vaig agafar estèticament la idea de l'original. És a dir, les tres persones del davant més destacades i tota la resta del fons. Soc dels que odia copiar i dibuixo tirant de la meva imaginació. Per exemple, les cares ja les tenia pensades i només vaig haver de canviar la vestimenta.
El dibuix de Gerard Garcia inspirat en la creació de Giuseppe Pellizza Foto: FAVS Sabadell
- Què és el que més li ha costat?
- Les vinyetes en les quals hi apareixen moltes persones, per una qüestió de temps. També la portada, però perquè es van anar canviant cosetes. Primer, només hi havia un noi i la Torre de l’Aigua, després es va afegir una noia i la diferència entre el que podria ser el Rodal i la ciutat, l’urbe. En definitiva, petites coses.
- Abans de tot, i em sap molt de greu, però haig de reconèixer que no m’agrada llegir. Òbviament, soc dels que pensa que una imatge val més que mil paraules i podria dir que la majoria dels que fem Batxillerat Artístic ho defensa, ens agrada més la il·lustració que la lletra. Però està bé, els dibuixos estan en consonància amb el text i és interessant el que s'explica.
- Què és el que li ha semblat interessant?
- Tot el tema de com van sorgir les necessitats veïnals per aconseguir equipaments per a l’atenció sanitària i la instal·lació de parcs. Tot s'ha fet bàsicament a través de la protesta. T’assabentes de moltes coses i prens consciència de les lluites del passat per aconseguir el que tenim en l'actualitat, perquè feien moltes mobilitzacions i les condicions en què ho feien, perquè eren dolentes. I això que partia amb un coneixement previ molt bàsic, però ha estat arran de participar en aquest projecte que he après. La veritat que ha estat un aprenentatge.
El jove artista amb el seu treball entre mans Foto: Albert Hernàndez
- En una època que vivim amb múltiples temptacions tecnològiques. Quant de temps pot passar mentre dibuixa?
- Quan era petit em castigaven sense dibuixar, em deien: “No dibuixis!”. Ara bé, evidentment, també jugo amb videojocs, però quan pinto em puc estar hores sense adonar-me del temps que ha passat. La cosa està que dibuixo amb tableta gràfica i com que comporta una preparació de cables i esperar que s’engegui, tot això em frena. Però si m’hi poso, em puc estar hores.
- A la comarca i a Sabadell hi ha artistes de renom, però es pot triomfar en aquest món o un ha de marxar a l'estranger per aconseguir-ho?
- Va per zones, a països asiàtics hi ha molt més negoci i també als Estats Units amb Marvel i DC. Aquí, has de ser molt bo i tenir un cert nivell. Crec que s'ha de ser original, la creativitat és molt important i després traduir-la en un dibuix. Soc molt fan del One Piece, un dels còmics de Manga més venuts del món. M’encanta des de petit. És totalment el contrari del Manga, que acostuma a fer personatges amb els ulls grans i One Piece, no. Són cossos grans, petits, caps minúsculs, tot plegat, molt exagerat.
- A més del còmic dels 50 anys de la FAVS, té altres treballs guardats en un calaix o en ment?
- Tinc esborranys fets i sí, estan desats en un calaix. Funciono de la següent manera, tinc una idea i m’hi poso durant, per dir alguna data, una setmana i ho guardo. I així amb una altra ocurrència i podria tenir, crec, sis còmics d’una sèrie completament nova. Tinc moltes històries al cap i personatges i, segurament, podria treure dues mostres que podrien evolucionar en un còmic que es publiqués i potser així podria guanyar un premi.