12
de setembre
de
2017, 08:09
Actualitzat:
8:09h
Aquest dimarts comença un nou curs escolar amb més professors (5.514 més) i alumnes (2.700 més). En total, 1.562.780 alumnes iniciaran les seves classes. Per etapes, el nombre d'alumnes es redueix a Infantil, pel descens de la natalitat, s'estabilitza a la Primària i creix a l'ESO i als estudis postobligatoris, gràcies a l'augment del nombre de joves que s'aconsegueixen treure l'ESO. Els nens que repeteixen curs han baixat per primer cop al 5% i el 88,8% dels joves que fan quart d'ESO es graduen. Per començar el curs escolar amb bon peu, NacióDigital ha demanat consells educatius a tres docents. Alguns d'ells són especialment importants durant aquests primers dies i altres s'han de tenir presents durant tot el curs.
1. Professors: cal donar una bona imatge el primer dia.Ferran Sanz és professor de català i literatura catalana a l'Institut Mediterrània de Castelldefels, on fa classes a alumnes d'ESO i batxillerat. Té clar que el primer dia és molt important per als docents, especialment pels que comencen amb un grup nou. "La primera classe és essencial perquè la imatge que dones és allò que esperaran de tu durant tot el curs", explica. "Has de deixar clar que ho tens tot controlat: demostrant solvència i sent alhora estricte i amable, perquè vegin que poden confiar en tu però que no deixaràs passar ni una", explica Sanz. Transmetre una "imatge de seguretat" és important.
2. Les famílies no marcar el "full de ruta" dels fills. Sanz dona classes a quart d'ESO, un curs que marca la fi d'una etapa. Veu com moltes famílies marquen el "full de ruta" dels seus nens a l'hora d'escollir què estudiaran un cop acabin la Secundària. "Encara trobes molts casos de famílies que pressionen els fills perquè siguin metges com els pares, o perquè facin un batxillerat", detalla. Molts alumnes comencen el batxillerat empesos pel seu entorn però acaben abandonant-lo aviat. Per això, Sanz destaca que "és important que els alumnes decideixin el seu futur perquè potser els surt malament i perden un any, però en tot cas hauran guanyat en experiència i haurà estat una decisió seva".
3. Cal fer un ús responsable dels grups de Whatsapp de pares. Mònica Rubio és psicopedagoga a l'Institut La Pineda de Badalona, on fa classes ordinàries i per a canalla amb necessitats especials. Rubio subratlla la importància d'utilitzar els canals de comunicació de l'escola sense por, i recorda que el tutor continua sent una figura important a la secundària. També ho són els delegats d'aula, que poden servir de corretja de transmissió entre les famílies, l'alumnat i el claustre. "De vegades, circulen queixes respecte als professors a aquests grups de Whatsapp, i tot ve per un rumor que ni tan sols és cert", lamenta Rubio.
4. Si no s'esmorza, no es rendeix. En les xerrades que organitzen per a les famílies amb fills que comencen l'ESO, Rubio insisteix en la importància de cuidar els hàbits alimentaris. "Molts alumnes es lleven amb presses i no esmorzen fins a l'hora del pati", diu. Algun cop, Rubio ha hagut d'aturar les classes, baixar a la cantina i comprar magdalenes pels nens. "Si no tenen sucre al cap, el cervell no rutlla. Han d'esmorzar i fer-ho bé, no ens serveix que mengin un dònut", explica.
5. Desapuntar els fills del futbol no és un bon càstig. Rubio destaca la importància que els nens i les nenes facin exercici. Per això, veu "contraproduent" que les famílies castiguin els fills que treuen males notes esborrant-los de les seves extraescolars esportives.
6. Quan comencen l'ESO, els pares no s'han de desentendre. Mònica Rubio observa cada any que, quan els nens comencen l'etapa secundària, moltes famílies comencen a desvincular-se de l'escola. Perden la relació estreta que hi havia a la primària amb el tutor i deixen d'estar a sobre dels fills. Rubio creu que s'ha de fer un equilibri entre la hiperprotecció i l'abandonament, perquè "l'assumpció de responsabilitats és una cosa progressiva i no els podem dir que s'espavilin de sobte". Això vol dir que se'ls ha d'acompanyar a l'hora d'organitzar-se. "El fet de saber com funciona l'agenda, o com s'ha d'estudiar per un examen són coneixements que s'assoleixen de forma progressiva", apunta.
7. Primer dia a P-3: prohibit transmetre la por dels pares als fills. Sandra Morales és directora de l'escola El Xiprés de Barcelona i té alguns trucs perquè el primer dia a l'escola sigui menys dramàtic, especialment pels nens que comencen P-3 sense haver anat abans a la llar d'infants. Morales creu que els pares no han de transmetre les seves pors als nens, i una manera de fer-ho és amb el llenguatge corporal. Les abraçades no s'han d'eternitzar, el comiat no ha de ser intens i la família ha de traspassar el nen a poc a poc al mestre. Les paraules també poden ajudar a fer-ho tot més fàcil. S'ha d'evitar utilitzar expressions com "si passa alguna cosa" o "si em trobes a faltar" perquè llavors s'està pressuposant que pot passar alguna cosa dolenta. Morales proposa utilitzar frases en positiu. "Vinc en una estona i m'expliques com ha anat i quants amics has fet" és un missatge adient.
8. Mestres: les comunicacions als pares van més enllà de demanar que comprin materials. Morales defensa la importància de col·laborar amb les famílies, fer-les partícips i explicar-los quina metodologia s'utilitza a l'escola, una feina de vegades difícil perquè "no totes les famílies saben quin és el seu paper i hi ha certa intromissió", però que en general serveix per crear vincles de confiança. Morales demana als mestres que utilitzin cada oportunitat que tenen per explicar com van les coses a l'aula. Per exemple, en comptes d'escriure una nota a l'agenda o a la intranet demanant que portin rotllos de paper de vàter, és millor detallar que es faran servir per construir cohets i explicar què n'aprendran d'aquella activitat.
1. Professors: cal donar una bona imatge el primer dia.Ferran Sanz és professor de català i literatura catalana a l'Institut Mediterrània de Castelldefels, on fa classes a alumnes d'ESO i batxillerat. Té clar que el primer dia és molt important per als docents, especialment pels que comencen amb un grup nou. "La primera classe és essencial perquè la imatge que dones és allò que esperaran de tu durant tot el curs", explica. "Has de deixar clar que ho tens tot controlat: demostrant solvència i sent alhora estricte i amable, perquè vegin que poden confiar en tu però que no deixaràs passar ni una", explica Sanz. Transmetre una "imatge de seguretat" és important.
2. Les famílies no marcar el "full de ruta" dels fills. Sanz dona classes a quart d'ESO, un curs que marca la fi d'una etapa. Veu com moltes famílies marquen el "full de ruta" dels seus nens a l'hora d'escollir què estudiaran un cop acabin la Secundària. "Encara trobes molts casos de famílies que pressionen els fills perquè siguin metges com els pares, o perquè facin un batxillerat", detalla. Molts alumnes comencen el batxillerat empesos pel seu entorn però acaben abandonant-lo aviat. Per això, Sanz destaca que "és important que els alumnes decideixin el seu futur perquè potser els surt malament i perden un any, però en tot cas hauran guanyat en experiència i haurà estat una decisió seva".
Una aula del Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic. Foto: Adrià Costa
3. Cal fer un ús responsable dels grups de Whatsapp de pares. Mònica Rubio és psicopedagoga a l'Institut La Pineda de Badalona, on fa classes ordinàries i per a canalla amb necessitats especials. Rubio subratlla la importància d'utilitzar els canals de comunicació de l'escola sense por, i recorda que el tutor continua sent una figura important a la secundària. També ho són els delegats d'aula, que poden servir de corretja de transmissió entre les famílies, l'alumnat i el claustre. "De vegades, circulen queixes respecte als professors a aquests grups de Whatsapp, i tot ve per un rumor que ni tan sols és cert", lamenta Rubio.
4. Si no s'esmorza, no es rendeix. En les xerrades que organitzen per a les famílies amb fills que comencen l'ESO, Rubio insisteix en la importància de cuidar els hàbits alimentaris. "Molts alumnes es lleven amb presses i no esmorzen fins a l'hora del pati", diu. Algun cop, Rubio ha hagut d'aturar les classes, baixar a la cantina i comprar magdalenes pels nens. "Si no tenen sucre al cap, el cervell no rutlla. Han d'esmorzar i fer-ho bé, no ens serveix que mengin un dònut", explica.
5. Desapuntar els fills del futbol no és un bon càstig. Rubio destaca la importància que els nens i les nenes facin exercici. Per això, veu "contraproduent" que les famílies castiguin els fills que treuen males notes esborrant-los de les seves extraescolars esportives.
Cua d'alumnes per entrar a una aula de l'escola les Eres de Vinebre. Foto: ACN / J. Marsal
6. Quan comencen l'ESO, els pares no s'han de desentendre. Mònica Rubio observa cada any que, quan els nens comencen l'etapa secundària, moltes famílies comencen a desvincular-se de l'escola. Perden la relació estreta que hi havia a la primària amb el tutor i deixen d'estar a sobre dels fills. Rubio creu que s'ha de fer un equilibri entre la hiperprotecció i l'abandonament, perquè "l'assumpció de responsabilitats és una cosa progressiva i no els podem dir que s'espavilin de sobte". Això vol dir que se'ls ha d'acompanyar a l'hora d'organitzar-se. "El fet de saber com funciona l'agenda, o com s'ha d'estudiar per un examen són coneixements que s'assoleixen de forma progressiva", apunta.
7. Primer dia a P-3: prohibit transmetre la por dels pares als fills. Sandra Morales és directora de l'escola El Xiprés de Barcelona i té alguns trucs perquè el primer dia a l'escola sigui menys dramàtic, especialment pels nens que comencen P-3 sense haver anat abans a la llar d'infants. Morales creu que els pares no han de transmetre les seves pors als nens, i una manera de fer-ho és amb el llenguatge corporal. Les abraçades no s'han d'eternitzar, el comiat no ha de ser intens i la família ha de traspassar el nen a poc a poc al mestre. Les paraules també poden ajudar a fer-ho tot més fàcil. S'ha d'evitar utilitzar expressions com "si passa alguna cosa" o "si em trobes a faltar" perquè llavors s'està pressuposant que pot passar alguna cosa dolenta. Morales proposa utilitzar frases en positiu. "Vinc en una estona i m'expliques com ha anat i quants amics has fet" és un missatge adient.
Una professora en una escola de Granollers. Foto: Ajuntament de Granollers
8. Mestres: les comunicacions als pares van més enllà de demanar que comprin materials. Morales defensa la importància de col·laborar amb les famílies, fer-les partícips i explicar-los quina metodologia s'utilitza a l'escola, una feina de vegades difícil perquè "no totes les famílies saben quin és el seu paper i hi ha certa intromissió", però que en general serveix per crear vincles de confiança. Morales demana als mestres que utilitzin cada oportunitat que tenen per explicar com van les coses a l'aula. Per exemple, en comptes d'escriure una nota a l'agenda o a la intranet demanant que portin rotllos de paper de vàter, és millor detallar que es faran servir per construir cohets i explicar què n'aprendran d'aquella activitat.