El Campanar de Sant Fèlix celebra els 300 anys de col·locació de la primera pedra, el 17 de juny de 1724. Per aquest motiu, el Museu d’Història de Sabadell organitza dues visites guiades a l’edifici. Les visites tindran lloc avui dilluns, 17 de juny, a les 17.30 h i a les 18.30 h. Seran gratuïtes i no cal reserva prèvia, tot i que l’aforament es completarà per ordre d’arribada.
També per celebrar el tricentenari, el mateix dia 17 a les 20 h, Gralles de Vilatrobada organitza el concert Gralles des del Campanar de Sant Feliu, que es farà al mateix campanar. En ell participaran els Gegants i Grallers de Gràcia, els Castellers de Sabadell, les Gralles de Vilatrobada, l‘Escola de Música Tradicional de Sant Cugat i Taraska.
El campanar
L’edifici del campanar, d’estil barroc, té la planta octogonal amb tres cossos. En el basament es troba la capella del Roser i els arcs de reforç, fets després de l’incendi de la Setmana Tràgica. En el pis del mig hi ha el comunidor (una habitació amb finestres als quatre vents on el sacerdot conjurava el mal temps i les adversitats) i on es podrà veure una mostra de les peces de ceràmica trobades a les excavacions fetes durant la rehabilitació de l’edifici. Per acabar, hi ha el pis de les campanes, on hi ha el rellotge, construït l’any 1903 a la casa de Pablo Odobey du Jura, a França.
Actualment, les campanes les activa un rellotge electrònic programable que, amb una antena, registra automàticament els canvis horaris. Aquí, de les tres campanes que hi ha, dues són litúrgiques, la Jacinta i la Dominica, mentre que la tercera, penjada al mig, és la de les hores. Cal destacar-ne la decoració, obra de l’artista Joan Vila Cinca.
Les primeres iniciatives al segle XVII, per donar resposta a la voluntat popular de construir un campanar a l’església parroquial, van quedar aturades per la guerra de Successió. Entre els mesos d’abril i maig del 1724, i amb el vistiplau del bisbat, es van iniciar els preparatius per començar les obres de construcció del campanar de Sant Fèlix.
El dijous, 17 de juny, del 1724 es va fer la col·locació de la primera pedra i la benedicció de l’inici dels treballs de fonamentació, amb l’assistència d’autoritats, clero, vilatans i l’arquitecte del bisbat, el “maestro” Juan Garrido. L’acte va consistir en una solemne processó fins als fonaments, on es van dipositar la primera pedra i una gerra de vidre amb documents i testimonis materials del moment. Les obres van durar fins al 1738.