Des d'ara i fins el 2022, l'Ajuntament de Sabadell vol implantar el pla d'acció local per a la millora de la qualitat de l'aire (PAMQA) per reduir un 16% les emissions contaminants. Per tal d'aconseguir-ho comptarà amb 20 milions d'euros, traduïdes en 36 accions, bàsicament enfocades a reduir l'ús del vehicle privat en favor del transport públic, a més d'incrementar el desplaçament a peu o amb bicicleta. Una iniciativa que era una assignatura pendent des de l'any 2001.
 
Gairebé tres quartes parts del pressupost (7,3 milions d'euros) aniran a parar a la via pública, amb la transformació de places i carrers que afavoreixi una major protagonisme per a la ciutadania i els ciclistes. Així com la implantació de camins escolars fins a centres educatius. Una xifra semblant, set milions d'euros, es destinaran a l'adquisició de 27 autobusos híbrids, cinc dels quals ja es van licitar la seva compra.  
 
De totes maneres, la batalla de Sabadell segueix sent el turisme. "És el responsable del 78% de les emissions d'òxids de nitrogen i del 90% de les partícules en suspensió", ha afirmat el tinent d'alcalde de Territori i Sostenibilitat, Maties Serracant, en la presentació d'aquest pla. Mentre que la xarxa d’autobusos contribueix amb un 3,0% de NOx i un 1,4% de PM10 del total. Altres dades significatives són que el sector domèstic–comercial ho fa amb un 11,2% de NOx i 3,8% de PM10 del total de les emissions; la indústria un 0,5% de NOx, i els serveis municipals amb 0,6% i un 0,2%, respectivament.
 
Aire de poca qualitat
 
Sabadell supera el màxims establerts d’òxids de nitrogen (NOx) i de partícules en suspensió (PM10 i PM2,5), cosa que provoca que el 30% de la població respiri aire de poca qualitat. La seva evolució presenta uns nivells màxims al límit de 40 micrograms / m3 de PM10, així com superacions fins a 2015 dels nivells màxims establerts de NOx. D’acord amb la normativa vigent, en casos com aquest les ciutats de més de 100.000 habitants han d’elaborar un PAMQA.
 
El redactat d'aquest pla ha comptat amb la participació tècnica de membres de la Diputació de Barcelona, l'Agència d'Ecologia Urbana i el Departament de Territori i Sostenibilitat, que ha vingut acompanyat d'una diagnosi "amb un nivell de detall molt important". Una informació que ha estat possible, gràcies als més de 160 punts repartits per la població i que ha facilitat la tasca duta a terme per ISGlobal.