La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha dut en persona les restes del soldat republicà Anton Casanovas Castany, que va lluitar al front de l'Ebre i va desaparèixer el 1938, quan tenia 30 anys, a la seva família. Ho ha fet en un acte, celebrat aquest dissabte, al cementiri municipal de Sabadell.

"Me'n vaig d'aquest món amb satisfacció perquè em faltava fer això", ha afirmat la filla Dolors, que ha rebut les restes del seu pare molt emocionada. Casanovas va ser localitzat a Miravet, a la Ribera d'Ebre, i els familiars es van inscriure al Cens de persones desaparegudes el 2004 i va ser Dolors qui va donar la mostra d'ADN que ha permès identificar-lo.

No ha estat l'únic retorn de la jornada, Ciuró també ha fet el mateix amb les restes de Josep Sans Cabot, també mort a l'Ebre, i que ha lliurat als seus descendents, a Sant Andreu de Llavaneres. Ambdós van ser reconeguts al juliol, juntament amb dos militars més, gràcies al Programa d'identificació genètica de la Generalitat. Des de la posada en marxa de la iniciativa -el 2016- s'han pogut identificar 16 persones i ha estat possible per l'encreuament de les bases de dades dels perfils genètics dels familiars i dels de les restes recuperades a les intervencions arqueològiques.

Actualment, el Govern té 2.600 mostres de familiars de desapareguts, encara queden identificar molts dels cossos recuperats en els darrers anys. Ciuró ja ha anunciat un increment de fins als 4,8 milions d'euros la partida pressupostària destinada a les polítiques de memòria històrica -víctimes de la Guerra Civil i del franquisme-, cosa que suposa un creixement del 21% respecte al 2020.