24
de setembre
del
2021
Al voltant de 2.500 estudiants del Vallès Occidentals'han quedat sense plaça a Formació Professional (FP), en graus mitjà i superior. Per això, el Consell Comarcal del Vallès Occidental convocarà pròximament la Mesa de la Formació per tal de poder analitzar la situació. Tal com ha estimat, a Terrassa hi ha 832 sol·licituds per resoldre, i a Sabadell, 1.527.
A Rubí, el 19 de juliol hi havia 125 alumnes que no havien pogut entrar a cap plaça de FP, tal com va denunciar el regidor d'Educació, Víctor García, en la roda de premsa d'inici del curs escolar.
En aquest inici de curs, el regidor d’Infància i Educació ha tornat a denunciar la manca d’oferta de formació professional a Rubí i arreu de Catalunya. Segons ha explicat, a data 19 de juliol, hi havia 125 alumnes a la ciutat que no havien pogut entrar a cap plaça de formació professional. Tot i que no es tracta d’una xifra definitiva, el regidor alerta que seguiran sent molts els joves que no podran cursar la formació que havien triat en primera opció
Ignasi Giménez, president del Consell Comarcal, explica que des del Vallès s'ha apostat "sempre" per la formació professional i, concretament, la formació professional dual. "Fa temps que demanem estar a la taula de planificació del Departament d'Educació perquè volem garantir que l'alumnat tingui l'opció de cursar els graus que volen", ha manifestat, i ha assegurat que cal "ajustar l'oferta a la demanda empresarial i industrial de la nostra comarca".
És per això que el Consell demana que es tingui en compte "les peculiaritats del territori, la demanda formativa i el mapa d'oferta existent" a l'hora de dur a terme una millor planificació a mig i llarg termini dels grups, especialitats i ofertes al Vallès Occidental, i així evitar que es produeixi una situació com l'actual, amb "milers de joves sense saber com afrontar els seus estudis", ha lamentat.
Augment de la ràtio
El Departament, per la seva banda, indica que s'ha augmentat la ràtio un 10% i s'han obert 13 nous grups a la comarca - un d'ells, a Rubí - i també pretén oferir formació a distància a prop de 4.000 alumnes a tot Catalunya. Aquesta solució, però, no convenç Giménez, que explica que "en la formació a distància el risc d'absentisme i d'abandonament dels estudis és molt més gran" que en la presencial, a més de tenir en compte la bretxa digital: "no podem crear més desigualtats", sentencia el president del Consell Comarcal.
Segons el Consell Comarcal, la connexió i interrelació del teixit productiu i del conjunt de centres formatius és un aspecte estratègic per poder desplegar innovacions i canvis en el sistema de formació, i també per donar respostes concretes a les necessitats del teixit productiu i les apostes sectorials del territori. Així, considera que calen noves formes de cooperació, col·laboració i participació publicoprivada, com ha exemplificat el desplegament de la formació dual.
La Mesa de Formació pel Treball, activada en el marc del Pla de Reactivació Socioeconòmica, està formada per representants dels serveis de formació i ocupació dels ajuntaments, els consells de l'FP de Rubí, de Terrassa i de la Conca del Ripoll i Riera de Caldes (CRIRC), agents socials i econòmics, l'EURECAT, la UAB i també el SOC i el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
A Rubí, el 19 de juliol hi havia 125 alumnes que no havien pogut entrar a cap plaça de FP, tal com va denunciar el regidor d'Educació, Víctor García, en la roda de premsa d'inici del curs escolar.
En aquest inici de curs, el regidor d’Infància i Educació ha tornat a denunciar la manca d’oferta de formació professional a Rubí i arreu de Catalunya. Segons ha explicat, a data 19 de juliol, hi havia 125 alumnes a la ciutat que no havien pogut entrar a cap plaça de formació professional. Tot i que no es tracta d’una xifra definitiva, el regidor alerta que seguiran sent molts els joves que no podran cursar la formació que havien triat en primera opció
Ignasi Giménez, president del Consell Comarcal, explica que des del Vallès s'ha apostat "sempre" per la formació professional i, concretament, la formació professional dual. "Fa temps que demanem estar a la taula de planificació del Departament d'Educació perquè volem garantir que l'alumnat tingui l'opció de cursar els graus que volen", ha manifestat, i ha assegurat que cal "ajustar l'oferta a la demanda empresarial i industrial de la nostra comarca".
És per això que el Consell demana que es tingui en compte "les peculiaritats del territori, la demanda formativa i el mapa d'oferta existent" a l'hora de dur a terme una millor planificació a mig i llarg termini dels grups, especialitats i ofertes al Vallès Occidental, i així evitar que es produeixi una situació com l'actual, amb "milers de joves sense saber com afrontar els seus estudis", ha lamentat.
Augment de la ràtio
El Departament, per la seva banda, indica que s'ha augmentat la ràtio un 10% i s'han obert 13 nous grups a la comarca - un d'ells, a Rubí - i també pretén oferir formació a distància a prop de 4.000 alumnes a tot Catalunya. Aquesta solució, però, no convenç Giménez, que explica que "en la formació a distància el risc d'absentisme i d'abandonament dels estudis és molt més gran" que en la presencial, a més de tenir en compte la bretxa digital: "no podem crear més desigualtats", sentencia el president del Consell Comarcal.
Segons el Consell Comarcal, la connexió i interrelació del teixit productiu i del conjunt de centres formatius és un aspecte estratègic per poder desplegar innovacions i canvis en el sistema de formació, i també per donar respostes concretes a les necessitats del teixit productiu i les apostes sectorials del territori. Així, considera que calen noves formes de cooperació, col·laboració i participació publicoprivada, com ha exemplificat el desplegament de la formació dual.
La Mesa de Formació pel Treball, activada en el marc del Pla de Reactivació Socioeconòmica, està formada per representants dels serveis de formació i ocupació dels ajuntaments, els consells de l'FP de Rubí, de Terrassa i de la Conca del Ripoll i Riera de Caldes (CRIRC), agents socials i econòmics, l'EURECAT, la UAB i també el SOC i el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.