En aquest sentit, la consellera de Territori, Ester Capella i Farré, ha anunciat que
pròximament es licitarà la redacció de l’estudi informatiu per construir el nou túnel. D'aquesta manera, es reduiria en 15 minuts el temps de viatge entre la capital catalana i Terrassa o Sabadell i multiplicaria la capacitat passant de 60 a 150 milions de viatges anuals.
El que ara es vol tirar endavant prové d'un estudi inicial que l’any 2019, va encarregar el Departament de Territori per analitzar la viabilitat de possibles alternatives de millora de la capacitat i connectivitat dels Ferrocarrils al Vallès. El projecte facilitaria la integració urbana de l’estació de Sant Cugat i permetria impulsar nous intercanviadors al centre de Barcelona per facilitar l’enllaç entre diferents operadors de transport.
La línia del Vallès, ha recordat Capella, "constitueix un eix fonamental en la mobilitat metropolitana i és clau per assolir una mobilitat sostenible entre el Vallès i Barcelona". Amb tot, la consellera ha recordat que aquesta línia té més de 100 anys i que va ser dissenyada "amb criteris i necessitats allunyades de les actuals". Amb l'entrada dels 15 nous trens, el traçat actual ja ha assolit la màxima capacitat que pot absorbir, amb 32 trens per hora.
Per on passarà el túnel?
De l'estudi inicial impulsat al 2019, se n'ha desprès que les dues alternatives més viables és que el túnel arribi fins a Lesseps i el trajecte des del Vallès continuï cap a Plaça Catalunya o bé cap a Arc del Triomf. En aquest sentit, l'estudi previ assenyala que són les tenen més opcions per absorbir les increments de demanda i tenen un menor cost i un major retorn socioeconòmic que l'opció fins a Plaça Catalunya.A banda, es plantejava una opció en principi descartada que preveu un traçat des de la UAB fins al Bogatell passant per Mundet, però ja deixa clar que "aporta resultats inferiors en nombre de beneficiats interurbans" i no descongestionaria el túnel actual.
En total, es van arribar a posar sobre la taula nou alternatives a través dels corredors d'Horta i Vallvidera des del punt de vista de l'avaluació de costos, l'estalvi de temps, la descongestió de la línia actual, l'impacte en el sistema actual de transport i la inducció de la demanda i el canvi modal, entre d'altres.
