26
d'octubre
de
2020, 09:00
Actualitzat:
10:21h
L'EMD de Valldoreix ha aprovat estudiar si existeixen motius per considerar incorrecta l'inscripció de la Parròquia de Sant Cebrià a favor dels terrenys limítrofs d'aproximadament 3.000 metres quadrats que afecten la parcel·la del davant del temple, la plaçeta de l'entrada del recinte eclesiàstic i una zona perimetral del mateix.
En cas que no es pugui acreditar la propietat per qualsevol títol legítim que no sigui l'autocertificació, s'impulsaran totes les accions necessàries per posar fi a la validesa i els efectes de la inscripció registral; així com emprendre accions per assolir la titularitat pública de la propietat.
La moció, que ha comptat amb els vots a favor de totes les formacions polítiques de la Junta de Veïns de Valldoreix exceptuant el vot contrari de Cs, també rebutja les immatriculacions de finques o d'altres béns immobles en favor de l'Església catòlica avalades per la Llei Hipotecària "franquista" decretada l'any 1946.
En qualsevol cas, l'EMD aposta per una resolució extrajudicial del conflicte mitjançant l'Oficina de Mediació sobre Immatriculacions. En aquest sentit, es demana a la Parròquia de Sant Cebrià que, en cas que no pugui acreditar-ne la propietat per qualsevol títol legítim, facilitar la recuperació dels béns immobles a les administracions públiques.
En els terrenys, en cas que fossin adquirits per l'EMD, es podria estudiar construir habitatges de protecció oficial, ja que l'espai està qualificat de sòl urbà urbanitzable. Primer però, s'haurà d'investigar sobre l'acreditació propietària dels béns per part de la parròquia.
Una llei polèmica
El procés d'immatriculació és el registre d'un bé immoble per primera vegada sota el nom d'un propietari. L'origen de la polèmica, que ha viscut episodis arreu del país, es remunta a la Llei Hipotecària de l'any 1946, aprovada durant el franquisme. Aquesta normativa, que s'ha mantingut vigent fins al desembre del 2015, permetia a l'Església immatricular béns malgrat que no en tingués cap títol que n'acredités la propietat. Cal recordar que qualsevol bé immoble sense propietari pertany a l'administració pública.
A partir de les dades obtingudes per un treball d'investigació de la Conselleria de Justícia de la Generalitat publicat el mes de juliol d'enguany, s'ha pogut saber que l'Església ha inscrit 3.722 finques al seu nom sense cap títol que acrediti la seva propietat, tal com consta en el conjunt dels registres de la propietat de Catalunya, entre el 1946 i el 2015.
La majoria de finques són de construccions dedicades al culte (50%), com ara temples, ermites, cementiris, capelles, conjunts eclesiàstics i santuaris, així com de terrenys (41%), sobretot rústics.
En cas que no es pugui acreditar la propietat per qualsevol títol legítim que no sigui l'autocertificació, s'impulsaran totes les accions necessàries per posar fi a la validesa i els efectes de la inscripció registral; així com emprendre accions per assolir la titularitat pública de la propietat.
La moció, que ha comptat amb els vots a favor de totes les formacions polítiques de la Junta de Veïns de Valldoreix exceptuant el vot contrari de Cs, també rebutja les immatriculacions de finques o d'altres béns immobles en favor de l'Església catòlica avalades per la Llei Hipotecària "franquista" decretada l'any 1946.
En qualsevol cas, l'EMD aposta per una resolució extrajudicial del conflicte mitjançant l'Oficina de Mediació sobre Immatriculacions. En aquest sentit, es demana a la Parròquia de Sant Cebrià que, en cas que no pugui acreditar-ne la propietat per qualsevol títol legítim, facilitar la recuperació dels béns immobles a les administracions públiques.
En els terrenys, en cas que fossin adquirits per l'EMD, es podria estudiar construir habitatges de protecció oficial, ja que l'espai està qualificat de sòl urbà urbanitzable. Primer però, s'haurà d'investigar sobre l'acreditació propietària dels béns per part de la parròquia.
Una llei polèmica
El procés d'immatriculació és el registre d'un bé immoble per primera vegada sota el nom d'un propietari. L'origen de la polèmica, que ha viscut episodis arreu del país, es remunta a la Llei Hipotecària de l'any 1946, aprovada durant el franquisme. Aquesta normativa, que s'ha mantingut vigent fins al desembre del 2015, permetia a l'Església immatricular béns malgrat que no en tingués cap títol que n'acredités la propietat. Cal recordar que qualsevol bé immoble sense propietari pertany a l'administració pública.
A partir de les dades obtingudes per un treball d'investigació de la Conselleria de Justícia de la Generalitat publicat el mes de juliol d'enguany, s'ha pogut saber que l'Església ha inscrit 3.722 finques al seu nom sense cap títol que acrediti la seva propietat, tal com consta en el conjunt dels registres de la propietat de Catalunya, entre el 1946 i el 2015.
La majoria de finques són de construccions dedicades al culte (50%), com ara temples, ermites, cementiris, capelles, conjunts eclesiàstics i santuaris, així com de terrenys (41%), sobretot rústics.