23
de juny
de
2022, 15:04
Actualitzat:
15:05h
"Això és una sagnia i cal aturar aquesta hemorràgia". Amb aquesta contundència s'ha pronunciat aquest matí la CUP en una roda de premsa després del polèmic desnonament viscut aquest dimarts contra les llogateres en risc de vulnerabilitat del carrer Indústria-que també se suma al d'Oceà Glacial ja farà un parell de setmanes- i que s'emmarca en una "angoixant" tendència a l'alça amb més de cinc desnonaments setmanals a Sant Cugat.
I és que, segons els cupaires, aquests dos últims casos més visibilitzats gràcies al suport del Sindicat de Llogateres suposen tan sols la "punta de l'iceberg" de molts altres veïns que també es veuen expulsats de la ciutat. Una marxa forçosa en un municipi amb un preu de l'habitatge "absolutament desorbitat i inhumà" s'executa amb la participació d'uns cossos de seguretat que estan emprenent, afirmen, "tècniques il·legals i una força desproporcionada".
"Dimarts vam poder tornar a veure a agents de l'ARRO, que no estaven precisament controlats, traient a famílies de casa seva. Quan direm prou?", ha denunciat la tinenta d'alcaldia de Bon Govern, Lourdes Llorente -qui també va ser arrossegada, empesa i lesionada per la policia-. Una controvertida actuació, per la qual demanaran explicacions, que va iniciar-se abans de l'arribada de la comitiva judicial, va expulsar la premsa de l'entorn i va provocar una desena de ferits lleus. En la mateixa línia, també han carregat contra el cost econòmic d'aquest ampli dispositiu policial i han insistit que els diners públics s'haurien d'utilitzar d'una "millor manera".
Tot i això, Llorente no ha deixat de reivindicar el "gran paper" del Sindicat de Llogateres que aconsegueix arribar allà on l'administració no pot i acompanyen de manera personalitzada els afectats abans, durant i després de les ordres de desnonament. "La seva tossuderia és una brúixola que fa que no perdem el nord i que no acabem normalitzant aquestes situacions", han sentenciat criticant també la trentena d'identificacions que van patir els activistes amb la voluntat velada de "desactivar la capacitat de resposta popular per protegir l'habitatge". Tots ells, però, ja estan sent assessorats per l'equip jurídic d'Alerta Solidària, l'organització de l'esquerra independentista que es conjura en la lluita contra la repressió.
.jpeg)
Les limitacions de l'Ajuntament
Per la seva banda, el portaveu i tinent d'alcaldia de Drets Socials de la CUP, Marco Simarro, ha recongut que l'Ajuntament és la primera administració a la qual acudeixen els ciutadans, però "la que menys eines té". "En un país on no es garanteix el dret de l'habitatge a favor de l'especulació immobiliària en un mercat completament irregular, temem que això vagi a més".
Per aquest motiu, Simarro ha exigit al Govern de la Generalitat que desplegui "polítiques efectives que emparin a les classes populars" i es doti als consistoris dels "recursos necessaris" per poder fer front a aquesta realitat cada vegada més "aguditzada i generalitzada".
Per tot plegat, i en clau local, els cupaires han assegurat que "replantejaran les accions que volem prendre com a govern interpel·lant a tots els agents involucrats per evitar que això continuï passant". En aquest sentit, també estudiaran la possibilitat de desplegar sancions contra els grans propietaris amb pisos buits a Sant Cugat per "corresponsabilitzar-los". Una visió que, confien, comparteixen amb els seus companys de govern (ERC i PSC) i la resta de formacions del plenari.
Finalment, el diputat de la CUP al Parlament de Catalunya, Xavier Pellicer, ha denunciat que el Govern "no compleixi ni faci complir" les seves pròpies lleis posant-se, de facto, "al costat dels forts i en contra dels febles". "Aquesta situació no es pot abordar des del sentit comú mentre hi hagi pisos buits i persones sense un habitatge digne", ha brandat Pellicer posant en evidència aquesta "contradicció flagrant" i criticant que continuïn arribant sancions contra la gent que ho intenta evitar emparades en la Llei Mordassa.
I és que, segons els cupaires, aquests dos últims casos més visibilitzats gràcies al suport del Sindicat de Llogateres suposen tan sols la "punta de l'iceberg" de molts altres veïns que també es veuen expulsats de la ciutat. Una marxa forçosa en un municipi amb un preu de l'habitatge "absolutament desorbitat i inhumà" s'executa amb la participació d'uns cossos de seguretat que estan emprenent, afirmen, "tècniques il·legals i una força desproporcionada".
"Dimarts vam poder tornar a veure a agents de l'ARRO, que no estaven precisament controlats, traient a famílies de casa seva. Quan direm prou?", ha denunciat la tinenta d'alcaldia de Bon Govern, Lourdes Llorente -qui també va ser arrossegada, empesa i lesionada per la policia-. Una controvertida actuació, per la qual demanaran explicacions, que va iniciar-se abans de l'arribada de la comitiva judicial, va expulsar la premsa de l'entorn i va provocar una desena de ferits lleus. En la mateixa línia, també han carregat contra el cost econòmic d'aquest ampli dispositiu policial i han insistit que els diners públics s'haurien d'utilitzar d'una "millor manera".
Tot i això, Llorente no ha deixat de reivindicar el "gran paper" del Sindicat de Llogateres que aconsegueix arribar allà on l'administració no pot i acompanyen de manera personalitzada els afectats abans, durant i després de les ordres de desnonament. "La seva tossuderia és una brúixola que fa que no perdem el nord i que no acabem normalitzant aquestes situacions", han sentenciat criticant també la trentena d'identificacions que van patir els activistes amb la voluntat velada de "desactivar la capacitat de resposta popular per protegir l'habitatge". Tots ells, però, ja estan sent assessorats per l'equip jurídic d'Alerta Solidària, l'organització de l'esquerra independentista que es conjura en la lluita contra la repressió.
Les imatges del desnonament del carrer Indústria Foto: Sergi Baixas
Les limitacions de l'Ajuntament
Per la seva banda, el portaveu i tinent d'alcaldia de Drets Socials de la CUP, Marco Simarro, ha recongut que l'Ajuntament és la primera administració a la qual acudeixen els ciutadans, però "la que menys eines té". "En un país on no es garanteix el dret de l'habitatge a favor de l'especulació immobiliària en un mercat completament irregular, temem que això vagi a més".
Per aquest motiu, Simarro ha exigit al Govern de la Generalitat que desplegui "polítiques efectives que emparin a les classes populars" i es doti als consistoris dels "recursos necessaris" per poder fer front a aquesta realitat cada vegada més "aguditzada i generalitzada".
Per tot plegat, i en clau local, els cupaires han assegurat que "replantejaran les accions que volem prendre com a govern interpel·lant a tots els agents involucrats per evitar que això continuï passant". En aquest sentit, també estudiaran la possibilitat de desplegar sancions contra els grans propietaris amb pisos buits a Sant Cugat per "corresponsabilitzar-los". Una visió que, confien, comparteixen amb els seus companys de govern (ERC i PSC) i la resta de formacions del plenari.
Finalment, el diputat de la CUP al Parlament de Catalunya, Xavier Pellicer, ha denunciat que el Govern "no compleixi ni faci complir" les seves pròpies lleis posant-se, de facto, "al costat dels forts i en contra dels febles". "Aquesta situació no es pot abordar des del sentit comú mentre hi hagi pisos buits i persones sense un habitatge digne", ha brandat Pellicer posant en evidència aquesta "contradicció flagrant" i criticant que continuïn arribant sancions contra la gent que ho intenta evitar emparades en la Llei Mordassa.