L'any 1993, Sant Cugat del Vallès tenia una població de 41.875 habitants. Gairebé 42.000
habitants i 3 equipaments culturals i 1 educatiu de nova creació que començaven a definir la personalitat d'una ciutat que s'ha acabat caracteritzant per tenir una àmplia vida cultural, amb una oferta diversa i per a totes les edats.
Allà on semblava que la ciutat acabava, hi havia un teatre, un cinema, una biblioteca i l'escola municipal de música: un veritable centre cultural, un punt de trobada on es respirava cultura, coneixement i comunitat. El govern d'aleshores va fer una aposta valenta considerant una gran inversió econòmica com una gran inversió per a la ciutat: es va concebre aquest centre cultural de Sant Cugat com a dinamitzador de la vida cultural, treballant de forma conjunta per fer-se un lloc i consolidar se a la ciutat.
Els anys han anat passant, la ciutat ha canviat i l'oferta cultural s'ha ampliat i diversificat: el centre cultural ja no compleix tant la funció de punt de trobada com sí que poden fer centres cívics de barri amb espais polivalents d'una banda i biblioteques i sales de projeccions de l'altra. Potser, el 2020, ha arribat el moment de pensar en una ciutat molt més gran que la del 1993, definir quin model cultural volem a la nostra ciutat, i entendre que el centre cultural creat fa 26 anys no té sentit en l'actualitat: la dissolució de l'organisme autònom municipal centre cultural Sant Cugat encaixa amb la ciutat de més de 90.000 habitants que som ara.
Si ens centrem en el teatre, amb aquests més de 25 anys de trajectòria l'auditori ha aconseguit un gran reconeixement per part d'altres equipaments de característiques similars, ha treballat (amb èxit) per oferir un accés universalitzat a la cultura i ofereix temporada rere temporada una programació de gran qualitat i nivell. Ens trobem davant d'una població exigent en la programació cultural escènica i que, alhora, participa de forma activa en la dinamització cultural local.
Ara és el moment de fer una altra aposta valenta, un pas endavant i aconseguir que el Teatre Auditori de Sant Cugat no sigui només un referent en la programació escènica del país, sinó que ho sigui també en la seva gestió. El Teatre Auditori ha de poder seguir oferint una programació de gran nivell i millorar en la gestió del seu dia a dia, actualitzant-se al context actual dotant-lo de les eines adequades per assolir aquest propòsit.
Cal explorar totes les vies de treball per aconseguir que el teatre local sigui un equipament que els santcugatencs i santcugatenques ens sentim ben nostre i que formi part d'una proposta de programació més àmplia a escala de ciutat. Pensar en l'opció d'incloure espectacles de nous formats, obrir part de la programació a les propostes i decisió de la ciutadania, propiciar actuacions i col·laboracions amb entitats i companyies locals...
Cal fer també una clara aposta per garantir la paritat de gènere al teatre de la ciutat: hem d'aconseguir que, no només les actrius, cantants i ballarines, sinó que les directores, dramaturgues, productores, road managers, tècniques de so, llums i comunicació, programadores, ... També tinguin un paper conegut i reconegut al Teatre Auditori. No vull
caure en tòpics ni en frases gastades, però... "Sense les dones, no hi ha cultura".
Han estat més de 25 anys d'èxits, però no podem caure en l'autocomplaença. Si volem continuar sent un referent cultural del país, i que tothom de Sant Cugat se senti seu aquest equipament, hem d'obrir les portes a noves fórmules per gestionar i dinamitzar la nostra cultura. Es tanca el teló, però es tornarà a alçar amb noves apostes.
habitants i 3 equipaments culturals i 1 educatiu de nova creació que començaven a definir la personalitat d'una ciutat que s'ha acabat caracteritzant per tenir una àmplia vida cultural, amb una oferta diversa i per a totes les edats.
Allà on semblava que la ciutat acabava, hi havia un teatre, un cinema, una biblioteca i l'escola municipal de música: un veritable centre cultural, un punt de trobada on es respirava cultura, coneixement i comunitat. El govern d'aleshores va fer una aposta valenta considerant una gran inversió econòmica com una gran inversió per a la ciutat: es va concebre aquest centre cultural de Sant Cugat com a dinamitzador de la vida cultural, treballant de forma conjunta per fer-se un lloc i consolidar se a la ciutat.
Els anys han anat passant, la ciutat ha canviat i l'oferta cultural s'ha ampliat i diversificat: el centre cultural ja no compleix tant la funció de punt de trobada com sí que poden fer centres cívics de barri amb espais polivalents d'una banda i biblioteques i sales de projeccions de l'altra. Potser, el 2020, ha arribat el moment de pensar en una ciutat molt més gran que la del 1993, definir quin model cultural volem a la nostra ciutat, i entendre que el centre cultural creat fa 26 anys no té sentit en l'actualitat: la dissolució de l'organisme autònom municipal centre cultural Sant Cugat encaixa amb la ciutat de més de 90.000 habitants que som ara.
Si ens centrem en el teatre, amb aquests més de 25 anys de trajectòria l'auditori ha aconseguit un gran reconeixement per part d'altres equipaments de característiques similars, ha treballat (amb èxit) per oferir un accés universalitzat a la cultura i ofereix temporada rere temporada una programació de gran qualitat i nivell. Ens trobem davant d'una població exigent en la programació cultural escènica i que, alhora, participa de forma activa en la dinamització cultural local.
Ara és el moment de fer una altra aposta valenta, un pas endavant i aconseguir que el Teatre Auditori de Sant Cugat no sigui només un referent en la programació escènica del país, sinó que ho sigui també en la seva gestió. El Teatre Auditori ha de poder seguir oferint una programació de gran nivell i millorar en la gestió del seu dia a dia, actualitzant-se al context actual dotant-lo de les eines adequades per assolir aquest propòsit.
Cal explorar totes les vies de treball per aconseguir que el teatre local sigui un equipament que els santcugatencs i santcugatenques ens sentim ben nostre i que formi part d'una proposta de programació més àmplia a escala de ciutat. Pensar en l'opció d'incloure espectacles de nous formats, obrir part de la programació a les propostes i decisió de la ciutadania, propiciar actuacions i col·laboracions amb entitats i companyies locals...
Cal fer també una clara aposta per garantir la paritat de gènere al teatre de la ciutat: hem d'aconseguir que, no només les actrius, cantants i ballarines, sinó que les directores, dramaturgues, productores, road managers, tècniques de so, llums i comunicació, programadores, ... També tinguin un paper conegut i reconegut al Teatre Auditori. No vull
caure en tòpics ni en frases gastades, però... "Sense les dones, no hi ha cultura".
Han estat més de 25 anys d'èxits, però no podem caure en l'autocomplaença. Si volem continuar sent un referent cultural del país, i que tothom de Sant Cugat se senti seu aquest equipament, hem d'obrir les portes a noves fórmules per gestionar i dinamitzar la nostra cultura. Es tanca el teló, però es tornarà a alçar amb noves apostes.