A la vida actuem seguint els nostres criteris i principis, però hi ha molts moments, més dels que ens pensem, que triem per eliminació, per criteri pràctic o per l’opció menys allunyada del nostre pensament o necessitats, ja que no sempre ens ofereixen o hi ha el que volem exactament.
Som un país on l’emprenedoria és el resultat d’una societat diversa, activa i ambiciosa on la creació de microempreses i pimes és la base del nostre sistema econòmic i que ens permet ser àgils, competitius i avançar encara que tinguem una ma lligada a l’esquena per l’espoli fiscal/colonial.
El panorama de l’oferta política al nostre país reflexa clarament aquest esperit “d’emprenedors” i especialment a la banda progressista de la balança. Les opcions dins aquest espai són diverses, i competeixen per obtenir representació a les diferents institucions, no aconseguint-ho en moltes ocasions.
Aquesta diversitat és molt positiva perquè reflecteix una societat plural i diversa, però en el moment de concórrer a unes eleccions i assolir representants, les normes d’assignació penalitzen notablement les opcions minoritàries per influir en les administracions.
El principal objectiu de totes les formacions polítiques és aconseguir el poder o uns resultats per influenciar als òrgans de les diferents institucions, això els permetrà dur a terme les actuacions que prèviament han decidit que són la seva identitat.
La normes que tenim per repartir el resultat del sufragi universal dels ciutadans expressat a les urnes i que permeten triar els seus representants, presenta algunes ineficiències, però estarem d’acord que algun criteri s’ha de fixar. Si els partits no accedeixen a tenir representació, el sistema elimina els vots dels seus electors. Aquí apareix l’anomenat vot útil, que algú et representi encara que no coincideixis plenament i així evitar que postulats molt allunyats accedeixin a gestionar les institucions.
En moltes democràcies fan servir el mètode de la segona volta que permet obtenir una majoria en unes eleccions per eliminació d’opcions i candidats minoritaris. Amb aquest model les diferents formacions polítiques negocien per tal d’incloure punts del seu programa dins l’opció finalista més propera a la seva ideologia.
A Valldoreix hi ha suficients vots progressistes per assolir majories de govern, seria interessant plantejar l’elecció dels vocals a l’EMD com si es tractés d’una segona volta per tal que el sistema no expulsi uns vots que poden ajudar moltíssim a què l’opció compartida dels partits progressistes assoleixi imposar-se a l’opció de dreta neoliberal.
Som un país on l’emprenedoria és el resultat d’una societat diversa, activa i ambiciosa on la creació de microempreses i pimes és la base del nostre sistema econòmic i que ens permet ser àgils, competitius i avançar encara que tinguem una ma lligada a l’esquena per l’espoli fiscal/colonial.
El panorama de l’oferta política al nostre país reflexa clarament aquest esperit “d’emprenedors” i especialment a la banda progressista de la balança. Les opcions dins aquest espai són diverses, i competeixen per obtenir representació a les diferents institucions, no aconseguint-ho en moltes ocasions.
Aquesta diversitat és molt positiva perquè reflecteix una societat plural i diversa, però en el moment de concórrer a unes eleccions i assolir representants, les normes d’assignació penalitzen notablement les opcions minoritàries per influir en les administracions.
El principal objectiu de totes les formacions polítiques és aconseguir el poder o uns resultats per influenciar als òrgans de les diferents institucions, això els permetrà dur a terme les actuacions que prèviament han decidit que són la seva identitat.
La normes que tenim per repartir el resultat del sufragi universal dels ciutadans expressat a les urnes i que permeten triar els seus representants, presenta algunes ineficiències, però estarem d’acord que algun criteri s’ha de fixar. Si els partits no accedeixen a tenir representació, el sistema elimina els vots dels seus electors. Aquí apareix l’anomenat vot útil, que algú et representi encara que no coincideixis plenament i així evitar que postulats molt allunyats accedeixin a gestionar les institucions.
En moltes democràcies fan servir el mètode de la segona volta que permet obtenir una majoria en unes eleccions per eliminació d’opcions i candidats minoritaris. Amb aquest model les diferents formacions polítiques negocien per tal d’incloure punts del seu programa dins l’opció finalista més propera a la seva ideologia.
A Valldoreix hi ha suficients vots progressistes per assolir majories de govern, seria interessant plantejar l’elecció dels vocals a l’EMD com si es tractés d’una segona volta per tal que el sistema no expulsi uns vots que poden ajudar moltíssim a què l’opció compartida dels partits progressistes assoleixi imposar-se a l’opció de dreta neoliberal.