El futur de Ca n'Ametller: l'última gran pastilla urbanitzable de Sant Cugat

"¿Com s'han de definir els criteris per planificar el desenvolupament de ca n'Ametller, l'últim gran sector pendent d'urbanitzar a Sant Cugat?". Sota aquesta premissa, l'Ajuntament ha engegat un procés de reflexió i participació ciutadana per definir el futur d'aquesta pròxima trama urbana tenint en compte les emergències climàtica i habitacional a les quals s'enfronta la ciutat. 

Actualment ca n'Ametller és una de les poques pastilles pendents d'urbanitzar tal com marca el Pla General Metropolità (PGM) i els propietaris dels terrenys ja fa temps que pressionen al consistori perquè els doni els permisos necessaris per començar a construir-hi. No obstant això, el govern local ha preferit trepitjar el fre i iniciar una diagnosi de la mà d'una trentena de professionals de la ciutat com a representants de diferents àmbits de la societat santcugatenca. Un treball de reflexió que anirà acompanyat d'un procés participatiu al llarg d'aquesta mateixa tardor perquè la ciutadania també pugui dir la seva. 

Aquest estudi, amb el suport dels serveis urbanístics de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i de l'agència pública Barcelona Regional, concebrà la visió del sector format per can Mates oest, can Fontanals i can Cabassa. Un espai considerat "estratègic" en l'àmbit metropolità per disposar de l'alta connectivitat amb transport públic -línies de FGC i Renfe- i altres equipaments de referència a l'abast. 
 
Un nou ecobarri

"És l'hora de definir com acabem la ciutat i de posar les bases del Sant Cugat 2030", ha apuntat l'alcaldessa Mireia Ingla. "Aquest procés ha de ser un referent d'aquest urbanisme a escala humana i que posi les persones al centre", ha reivindicat aquest matí en una roda de premsa a l'Ajuntament. Durant l'acte de presentació, la republicana ha fet referència a la voluntat d'"anar socialitzant cada etapa" del procés com a exercici de transparència política que neix amb la voluntat de fer partícip a tothom. 

En aquest sentit, apunta que les necessitats del Sant Cugat del futur passen per potenciar el transport públic, abraçant un model d'urbanisme humà marcat per la sostenibilitat -ecobarri- i l'oferta d'habitatge assequible. Ingla remarca la voluntat d'aconseguir consensos socials per donar resposta a les febleses de la ciutat.

En la mateixa línia, la tinència d'alcaldia de Desenvolupament Urbà, Francesc Duch, ha reivindicat aquest "moment clau" per replantejar el model de ciutat després del creixement exponencial que ha experimentat el municipi des dels anys 80. Un escenari que servirà com a "punt d'arrancada" per urbanitzar tots aquells terrenys resolent necessitats i els reptes de futur d'una forma global i no amb construccions aïllades. A més, ha indicat que l'objectiu és aconseguir incrementar el parc d'habitatge públic el màxim possible "partint d'un 50% mínim" de totes les noves construccions residencials.

Per la seva banda, el regidor de Participació i Barris, Marco Simarro, ha exposat la importància "cabdal" que suposa que la planificació compti amb els consensos de la ciutadania. "Hem de ser capaços de crear barris cohesionats, amb respecte als criteris mediambientals i que incrementin el parc d'habitatge públic", ha afirmat el cupaire malgrat afirmar que la capacitat de decisió del poble es veurà acotada a les limitacions derivades del terreny.

Problemes i calendari

"Aquesta ha estat l'última pastilla a urbanitzar perquè és la més difícil", ha reconegut un dels tècnics en referència a les infraestructures ja existents que suposen certs impediments. D'aquestes, principalment seran problemàtiques la proximitat amb l'autopista o les línies ferroviàries de FGC i Renfe que obligaran a fer complir franges de seguretat que mossegaran part de les hectàrees urbanitzables. El consistori estudiarà la possibilitat de cobrir aquestes vies o soterrar-les malgrat ser conscients que és una inversió molt costosa.

Així doncs, el tripartit dona llum verda al procés participatiu per obtenir una profunda diagnosi sobre el sector amb la voluntat de "no eternitzar" el procés i tenir enllestida una aprovació inicial al llarg del 2023. Ara, s'obrirà el procés a la ciutadania perquè del 6 al 20 d'octubre pugui fer aportacions i es complementarà amb consells de ciutat, taules de participació i debats amb experts en urbanisme i propietaris. Aquestes sessions seran presencials i caldrà inscripció prèvia per poder participar-hi. 

La tinència Duch relata que, ara per ara, la relació amb els promotors ha estat "correcta i cordial", tot i la seva evident demanda a la celeritat per avançar tràmits. A preguntes de la premsa, el republicà ha admès que aquest pla de treball és el "projecte estrella" de la seva regidoria.