18
de setembre
de
2017, 14:31
Actualitzat:
20
de setembre,
13:20h
El nou Pla d'Acció de Drogues 2017-2020 incorpora per primer cop les addicions tecnològiques, com el joc patològic o la dependència excessiva de les pantalles. La mesura arriba arran de l'alerta de les escoles i l'Ajuntament de Barcelona xifra en més d'un 4% el percentatge d'alumnes de Secundària que fan un ús problemàtic d'internet. Es tracta de joves que deixen de fer allò que estan fent només per connectar-se, que pensen que la vida sense internet és "trista i avorrida" i se senten amoïnats si no estan connectats.
Per respondre a aquesta nova tendència, el pla preveu que el Servei d'Orientació sobre Drogues (SOD) tracti també els pacients amb ús problemàtic del mòbil. El SOD s'encarrega de l'atenció psicoeducativa i fa intervencions motivacionals de caràcter breu, que serien útils per aquells amb un trastorn més lleu. Els joves amb addiccions més greus seran derivats al CAS Horta-Guinardó, on iniciaran un procés terapèutic de llarga durada.
El Pla d'Acció de Drogues 2017-2020 és el novè de la història de la ciutat. En una roda de premsa, la regidora de Drets Socials Laia Ortiz, la comissionada de Salut Gemma Tarafa, la directora de l'Observatori de Salut Pública de Barcelona, Maribel Pasarín, i el psiquiatre especialitzat en addiccions Miquel Casas han presentat aquest dilluns el nou projecte.
Casas ha explicat que la situació fa 30 anys era "desastrosa i dramàtica". "La sida feia estralls, es culpabilitzava l'individu dient que era un viciós i es prohibia l'accés a la metadona a les embarassades i les persones amb trastorns psicòtics", ha resumit Casas, que creu que en el pla de Barcelona, referent europeu, "cristal·litza" tot el que se sap de les addiccions.
Les xeringues al carrer es redueixen tot i el repunt al Raval
El nombre de xeringues recollides al carrer ha passat de les 14.000 mensuals de 2004 a les prop de 2.000 el 2016. Aquesta davallada general contrasta amb el repunt que s'ha produït al Raval durant els mesos de juny i juliol, coincidint amb l'auge dels narcopisos. Maribel Pasarín, de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, ha apuntat que l'increment del consum de droga al Raval es deu, entre altres motius, al desplaçament de traficants que hi ha hagut provinents de La Mina.
La comissionada de Salut, Gemma Tarafa, ha recordat que les mesures que l'ajuntament ha posat en marxa per pal·liar la situació: la sala de consum supervisat de Baluard ha ampliat el seu horari i s'ha doblat el nombre d'educadors que identifiquen les persones drogodependents al carrer i els acompanyen fins a aquesta narcosala. Tot i els esforços, el nombre d'usuaris del CAS Baluard no s'ha incrementat durant l'estiu, sinó que s'ha reduït.
Més de 65.000 barcelonins pateixen alcoholisme
L'alcohol continua sent de llarg la primera droga en demandes de tractament. Amb el 45% dels casos registrats, supera de llarg la cocaïna (17%) i l'heroïna (16%). El 5% dels homes i el 4% de les dones a la ciutat fan un consum de risc d'aquesta substància i es calcula que 65.000 de barcelonins tenen problemes amb aquesta substància.
L'ajuntament vol ampliar el percentatge d'escoles que participen en programes de prevenció d'addiccions a l'alcohol –al voltant d'un 25%– i pretén intervenir en la publicitat indirecta. El govern local preveu impedir la publicitat de begudes alcohòliques a esdeveniments i centres esportius. Ortiz ha assenyalat que es tracta de reduir el "volum de senyals" que rep la població, especialment la més jove.
El Pla d'Acció de Drogues continua parant atenció a les addiccions als fàrmacs legals. La feina feta fins ara ha resultat eficaç i el nombre d'envasos prescrits de benzodiazepines ha baixat dels 2 milions d'unitats a 1,7 entre els anys 2014 i 2016. Tanmateix, un 16% de les dones i un 8% dels homes d'entre 15 i 64 anys han consumit tranquil·litzants o somnífers l'últim any.
Els adolescents fumen menys, però tenen sexe sense condó
El Pla també aporta dades interessants pel que fa als hàbits dels adolescents. Si el 2004 i el 2008 el 20% d'alumnes de 4t d'ESO fumaven, aquest percentatge ha baixat ara al 13%. En canvi, hi ha altres xifres més preocupants: el 30% dels estudiants de 4t d'ESO i el 50% de 2n de batxillerat declaren haver tingut relacions sexuals sota els efectes de l'alcohol o altres drogues. D'aquests, entre el 70 i el 89% no han utilitzat preservatiu.
Una altra de les novetats del Pla és el tractament del nou fenomen del "chemsex", és a dir, el sexe sota els efectes de les metamfetamines. Aquesta pràctica, cada cop més popular entre la comunitat gai a ciutats com Londres, comença a arrelar a Barcelona però molt més tímidament. L'any passat, es van identificar 193 casos a Barcelona, a través d'entitats com el BCN Checkpoint i no pels centres d'atenció primària.
"No són viciosos, sinó malalts": la lluita contra l'estigma
La lluita contra l'estigma és una altra prioritat del Pla. Lucía Rodilla ha explicat que a ella mateixa li va costar deixar de veure el seu fill com un "viciós" i començar-lo a tractar com una persona malalta. Gràcies a l'atenció rebuda al CAS de Sants, Rodilla va deixar enrere el "sentiment de culpabilitat" inicial, quan creia que havia fet alguna cosa malament com a mare, gràcies a l'"acompanyament" rebut al centre, on assisteix a un grup d'ajuda mútua amb altres pares.
Des de fa tres anys, i després d'onze de tractament, el seu fill no consumeix cap substància. Rodilla denuncia l'estigma que marca les persones drogodependents i denuncia la discriminació que ha patit, com el distanciament de la família o l'allunyament dels veïns, que ni tan sols volien agafar l'ascensor amb ella quan anava amb el seu fill. Després d'anys de patiment, l'addicció està sota control: "Tenim una gran convivència i veus com a poc a poc va sortint la seva essència", ha explicat Rodilla.
Per respondre a aquesta nova tendència, el pla preveu que el Servei d'Orientació sobre Drogues (SOD) tracti també els pacients amb ús problemàtic del mòbil. El SOD s'encarrega de l'atenció psicoeducativa i fa intervencions motivacionals de caràcter breu, que serien útils per aquells amb un trastorn més lleu. Els joves amb addiccions més greus seran derivats al CAS Horta-Guinardó, on iniciaran un procés terapèutic de llarga durada.
Presentem el Pla d’acció de drogues 2017-2020, per abordar la prevenció del consum, el tractament i la reinserció de forma integral. pic.twitter.com/B8CxFXlTyl
— Ajuntament de BCN (@bcn_ajuntament) 18 de septiembre de 2017
El Pla d'Acció de Drogues 2017-2020 és el novè de la història de la ciutat. En una roda de premsa, la regidora de Drets Socials Laia Ortiz, la comissionada de Salut Gemma Tarafa, la directora de l'Observatori de Salut Pública de Barcelona, Maribel Pasarín, i el psiquiatre especialitzat en addiccions Miquel Casas han presentat aquest dilluns el nou projecte.
Casas ha explicat que la situació fa 30 anys era "desastrosa i dramàtica". "La sida feia estralls, es culpabilitzava l'individu dient que era un viciós i es prohibia l'accés a la metadona a les embarassades i les persones amb trastorns psicòtics", ha resumit Casas, que creu que en el pla de Barcelona, referent europeu, "cristal·litza" tot el que se sap de les addiccions.
Les xeringues al carrer es redueixen tot i el repunt al Raval
El nombre de xeringues recollides al carrer ha passat de les 14.000 mensuals de 2004 a les prop de 2.000 el 2016. Aquesta davallada general contrasta amb el repunt que s'ha produït al Raval durant els mesos de juny i juliol, coincidint amb l'auge dels narcopisos. Maribel Pasarín, de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, ha apuntat que l'increment del consum de droga al Raval es deu, entre altres motius, al desplaçament de traficants que hi ha hagut provinents de La Mina.
Una operació dels Mossos i la Urbana contra un «narcopis» del Raval. Foto: Mossos d'Esquadra
La comissionada de Salut, Gemma Tarafa, ha recordat que les mesures que l'ajuntament ha posat en marxa per pal·liar la situació: la sala de consum supervisat de Baluard ha ampliat el seu horari i s'ha doblat el nombre d'educadors que identifiquen les persones drogodependents al carrer i els acompanyen fins a aquesta narcosala. Tot i els esforços, el nombre d'usuaris del CAS Baluard no s'ha incrementat durant l'estiu, sinó que s'ha reduït.
Més de 65.000 barcelonins pateixen alcoholisme
L'alcohol continua sent de llarg la primera droga en demandes de tractament. Amb el 45% dels casos registrats, supera de llarg la cocaïna (17%) i l'heroïna (16%). El 5% dels homes i el 4% de les dones a la ciutat fan un consum de risc d'aquesta substància i es calcula que 65.000 de barcelonins tenen problemes amb aquesta substància.
L'ajuntament vol ampliar el percentatge d'escoles que participen en programes de prevenció d'addiccions a l'alcohol –al voltant d'un 25%– i pretén intervenir en la publicitat indirecta. El govern local preveu impedir la publicitat de begudes alcohòliques a esdeveniments i centres esportius. Ortiz ha assenyalat que es tracta de reduir el "volum de senyals" que rep la població, especialment la més jove.
L'alcohol continua sent la droga amb més prevalència. Foto: Pixabay
El Pla d'Acció de Drogues continua parant atenció a les addiccions als fàrmacs legals. La feina feta fins ara ha resultat eficaç i el nombre d'envasos prescrits de benzodiazepines ha baixat dels 2 milions d'unitats a 1,7 entre els anys 2014 i 2016. Tanmateix, un 16% de les dones i un 8% dels homes d'entre 15 i 64 anys han consumit tranquil·litzants o somnífers l'últim any.
Els adolescents fumen menys, però tenen sexe sense condó
El Pla també aporta dades interessants pel que fa als hàbits dels adolescents. Si el 2004 i el 2008 el 20% d'alumnes de 4t d'ESO fumaven, aquest percentatge ha baixat ara al 13%. En canvi, hi ha altres xifres més preocupants: el 30% dels estudiants de 4t d'ESO i el 50% de 2n de batxillerat declaren haver tingut relacions sexuals sota els efectes de l'alcohol o altres drogues. D'aquests, entre el 70 i el 89% no han utilitzat preservatiu.
Els adolescents catalans fumen ara menys que fa nou anys. Foto: Adrià Costa
Una altra de les novetats del Pla és el tractament del nou fenomen del "chemsex", és a dir, el sexe sota els efectes de les metamfetamines. Aquesta pràctica, cada cop més popular entre la comunitat gai a ciutats com Londres, comença a arrelar a Barcelona però molt més tímidament. L'any passat, es van identificar 193 casos a Barcelona, a través d'entitats com el BCN Checkpoint i no pels centres d'atenció primària.
"No són viciosos, sinó malalts": la lluita contra l'estigma
La lluita contra l'estigma és una altra prioritat del Pla. Lucía Rodilla ha explicat que a ella mateixa li va costar deixar de veure el seu fill com un "viciós" i començar-lo a tractar com una persona malalta. Gràcies a l'atenció rebuda al CAS de Sants, Rodilla va deixar enrere el "sentiment de culpabilitat" inicial, quan creia que havia fet alguna cosa malament com a mare, gràcies a l'"acompanyament" rebut al centre, on assisteix a un grup d'ajuda mútua amb altres pares.
Des de fa tres anys, i després d'onze de tractament, el seu fill no consumeix cap substància. Rodilla denuncia l'estigma que marca les persones drogodependents i denuncia la discriminació que ha patit, com el distanciament de la família o l'allunyament dels veïns, que ni tan sols volien agafar l'ascensor amb ella quan anava amb el seu fill. Després d'anys de patiment, l'addicció està sota control: "Tenim una gran convivència i veus com a poc a poc va sortint la seva essència", ha explicat Rodilla.