19
d'abril
de
2020, 18:10
Actualitzat:
18:12h
La Generalitat compensarà els hospitals concertats pels serveis prestats durant la crisi sanitària de la Covid-19, segons recull el decret llei 12/2020, publicat l'11 d'abril i que té com a objectiu "pal·liar" els efectes econòmics de l'epidèmia en el sistema sanitari. El Govern mantindrà un pagament mensual als centres concertats i, a banda, en farà dos d'extraordinaris, un de fix i un de variable.
En aquest escenari, el Govern ha acordat que, mentre duri la crisi sanitària, els hospitals concertats rebran una transferència pel mateix import que van facturar el mes de febrer, l'últim abans de la crisi sanitària. Serà un pagament per avançat i els centres que hagin iniciat expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) veuran com l'estalvi generat es descomptarà de la transferència. Un cop acabi la situació d'emergència -que el decret no estableix com s'avaluarà- el sistema de facturació tornarà a ser l'habitual.
La sanitat concertada a Catalunya queda en gran part aixoplugada sota el paraigua del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT). Creat el 2010 en els últims dies del segon tripartit, havia de servir per aglutinar serveis de l'Institut Català de la Salut (ICS), la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP), centres sociosanitaris i CAP.
El 2012, ja amb Boi Ruiz com a conseller de Salut i Artur Mas com a president, per primera vegada s'integren a la xarxa hospitals amb ànim de lucre: l'Hospital General de Catalunya i la Clínica del Vallès. Actualment, el SISCAT aplega més de 6.000 llits de 30 hospitals privats, segons les dades de l'Autoritat Catalana de la Competència. Amb l'arribada de l'epidèmia de la Covid-19, el sistema de pagament habitual s'ha aturat.
43.400 euros per cada alta a la UCI
Els hospitals que hagin atès pacients amb coronavirus rebran un pagament addicional del 4% de l'import mensual ingressat, que també es farà cada mes i per avançat. A més, els centres podran facturar l'activitat extraordinària derivada de l'atenció prestada a pacients amb Covid-19. Així, rebran 43.400 euros per cada alta hospitalària de pacients amb Covid-19 que hagin passat per Unitats de Cures intensives (UCI).
Pels pacients que no hagin passat per la UCI, els hospitals rebran 5.000 euros per cada un dels que hagi estat més de 72 hores a l'hospital o hagi mort, i 2.500 euros per cada pacient que hi hagi passat menys de 72 hores. Cada alta de convalescència en hospitals de campanya es paga a 1.381,30 euros i cada alta d'hospitalització a domicili a 942,08. Cada prova PCR realitzada per comprovar si els pacients estaven infectats de coronavirus es pagarà a 93 euros. L'import d'aquestes despeses específiques es facturarà un cop superada la situació de crisi.
El mateix passarà amb els imports que facturaran els hospitals que han assumit pacients sense Covid-19 com a conseqüència de la saturació del sistema sanitari. Per cada urgència sense ingrés podran facturar 92 euros, i en seran 1.381,30 per cada alta mèdica. Per cada alta quirúrgica, podran ingressar 1.627,33 euros i, per cada cirurgia major ambulatòria, 1.464,60 euros.
Garantir els mateixos ingressos que el 2019
El decret també preveu que el criteri d'assoliment d'objectius del 2020 -pel qual els hospitals poden percebre més diners- quedarà sense efecte i s'aplicarà l'acordat el 2019, més baix. En la mateixa línia, la Generalitat garantirà que el total d'ingressos dels hospitals del SISCAT durant el 2020 no sigui inferior al registrat el 2019.
La nova normativa deixa sense efecte el decret 118/2014, que regula els pagaments del Servei Català de la Salut (CatSalut) als centres del SISCAT. Ho fa en funció del tipus d'assistència prestada o del volum de població que pot ser atès en cada hospital. La contraprestació econòmica hospitalària es calcula a partir de les altes, tenint en compte l'atenció rebuda i la seva complexitat, però el decret no recull cap quantitat base i les fonts del sector concertat consultades han preferit no detallar la seva facturació habitual.
Fonts del Departament de Salut consultades per NacióDigital argumenten que les tarifes s'han calculat a partir de l'ordre de preus públics. "Aquesta ordre aprova unes tarifes per estada a UCI i d’hospitalització. A partir d’aquestes xifres, s’hi ha aplicat l’estada mitjana dels casos que hi ha hagut fins ara per a calcular l’import per alta", expliquen. "S’ha tingut en compte també que aquesta activitat duplica les despeses, ja que els pacients han d’estar en situació d’aïllament a les habitacions", afegeixen.
Porta oberta a la negociació
La Unió Catalana d'Hospitals controla el 65% dels centres del SISCAT i les fonts de la patronal consultades per NacióDigital expliquen que, des de l'inici de la crisi, van posar sobre la taula del Govern la necessitat de rebre cobertura econòmica per "no afegir tensions financeres i de viabilitat". "Vam plantejar suspendre el sistema de pagament actual, atès que els centres han de deixar de fer l’activitat ordinària i garantir pagaments a compte que no generin tensions afegides de tresoreria", afegeixen, veient satisfetes les seves demandes.
La patronal ACES, la principal de la sanitat privada, també controla centres sociosanitaris de la xarxa del SISCAT. Segons recull el decret, els seus centres ingressaran 3.902,10 euros per cada alta d'un pacient que hagi estat ingressat menys de 72 hores i 2.601,40 euros en el cas que superi aquest termini. "No es pot concretar una facturació mitjana habitual perquè depèn de diversos factors, com la mida del centre o la tipologia. Hi ha centres sociosanitaris sense activitat hospitalària i altres amb activitat hospitalària. Per tant, hi ha molta dispersió", argumenten les fonts de la patronal consultades.
La Unió i ACES són dues de les patronals que han firmat el conveni laboral del SISCAT. La tercera és el Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS), una de les branques del Consorci de Salut i Social de Catalunya. "El decret proveeix el sector d’uns mecanismes que han de permetre revertir els costos", defensen fonts de CAPSS.
La patronal també valora positivament la creació d'un consell assessor, que estarà format per entitats del SISCAT i un representant del Departament de la Vicepresidència, Economia i Hisendal per tal d'analitzar l'impacte econòmic relacionat amb la resposta sanitària a la situació d'emergència i, si s'escau, revisar les tarifes de facturació aprovades.
Des del CAPSS celebren que la Generalitat hagi deixat la porta oberta a debatre les contraprestacions econòmiques. A més, reclamen una "compensació" al compromís i sacrifici dels professionals sanitaris i de suport. Des de Salut, insisteixen que el finançament es regularitzarà a posterior "d’acord amb l’activitat realment feta" i recorden que el decret preveu una auditoria independent per evitar que els privats "facin un benefici excessiu".
Les entitats, doncs, tindran l'opció de negociar les contraprestacions pels serveis prestats al sistema sanitari, que segons ha reiterat el Govern, ha funcionat de manera unificada durant la crisi, sense diferenciar entre hospitals públics, concertats i privats.
En aquest escenari, el Govern ha acordat que, mentre duri la crisi sanitària, els hospitals concertats rebran una transferència pel mateix import que van facturar el mes de febrer, l'últim abans de la crisi sanitària. Serà un pagament per avançat i els centres que hagin iniciat expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) veuran com l'estalvi generat es descomptarà de la transferència. Un cop acabi la situació d'emergència -que el decret no estableix com s'avaluarà- el sistema de facturació tornarà a ser l'habitual.
La sanitat concertada a Catalunya queda en gran part aixoplugada sota el paraigua del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT). Creat el 2010 en els últims dies del segon tripartit, havia de servir per aglutinar serveis de l'Institut Català de la Salut (ICS), la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP), centres sociosanitaris i CAP.
El 2012, ja amb Boi Ruiz com a conseller de Salut i Artur Mas com a president, per primera vegada s'integren a la xarxa hospitals amb ànim de lucre: l'Hospital General de Catalunya i la Clínica del Vallès. Actualment, el SISCAT aplega més de 6.000 llits de 30 hospitals privats, segons les dades de l'Autoritat Catalana de la Competència. Amb l'arribada de l'epidèmia de la Covid-19, el sistema de pagament habitual s'ha aturat.
43.400 euros per cada alta a la UCI
Els hospitals que hagin atès pacients amb coronavirus rebran un pagament addicional del 4% de l'import mensual ingressat, que també es farà cada mes i per avançat. A més, els centres podran facturar l'activitat extraordinària derivada de l'atenció prestada a pacients amb Covid-19. Així, rebran 43.400 euros per cada alta hospitalària de pacients amb Covid-19 que hagin passat per Unitats de Cures intensives (UCI).
Pels pacients que no hagin passat per la UCI, els hospitals rebran 5.000 euros per cada un dels que hagi estat més de 72 hores a l'hospital o hagi mort, i 2.500 euros per cada pacient que hi hagi passat menys de 72 hores. Cada alta de convalescència en hospitals de campanya es paga a 1.381,30 euros i cada alta d'hospitalització a domicili a 942,08. Cada prova PCR realitzada per comprovar si els pacients estaven infectats de coronavirus es pagarà a 93 euros. L'import d'aquestes despeses específiques es facturarà un cop superada la situació de crisi.
El mateix passarà amb els imports que facturaran els hospitals que han assumit pacients sense Covid-19 com a conseqüència de la saturació del sistema sanitari. Per cada urgència sense ingrés podran facturar 92 euros, i en seran 1.381,30 per cada alta mèdica. Per cada alta quirúrgica, podran ingressar 1.627,33 euros i, per cada cirurgia major ambulatòria, 1.464,60 euros.
Garantir els mateixos ingressos que el 2019
El decret també preveu que el criteri d'assoliment d'objectius del 2020 -pel qual els hospitals poden percebre més diners- quedarà sense efecte i s'aplicarà l'acordat el 2019, més baix. En la mateixa línia, la Generalitat garantirà que el total d'ingressos dels hospitals del SISCAT durant el 2020 no sigui inferior al registrat el 2019.
La nova normativa deixa sense efecte el decret 118/2014, que regula els pagaments del Servei Català de la Salut (CatSalut) als centres del SISCAT. Ho fa en funció del tipus d'assistència prestada o del volum de població que pot ser atès en cada hospital. La contraprestació econòmica hospitalària es calcula a partir de les altes, tenint en compte l'atenció rebuda i la seva complexitat, però el decret no recull cap quantitat base i les fonts del sector concertat consultades han preferit no detallar la seva facturació habitual.
Fonts del Departament de Salut consultades per NacióDigital argumenten que les tarifes s'han calculat a partir de l'ordre de preus públics. "Aquesta ordre aprova unes tarifes per estada a UCI i d’hospitalització. A partir d’aquestes xifres, s’hi ha aplicat l’estada mitjana dels casos que hi ha hagut fins ara per a calcular l’import per alta", expliquen. "S’ha tingut en compte també que aquesta activitat duplica les despeses, ja que els pacients han d’estar en situació d’aïllament a les habitacions", afegeixen.
Porta oberta a la negociació
La Unió Catalana d'Hospitals controla el 65% dels centres del SISCAT i les fonts de la patronal consultades per NacióDigital expliquen que, des de l'inici de la crisi, van posar sobre la taula del Govern la necessitat de rebre cobertura econòmica per "no afegir tensions financeres i de viabilitat". "Vam plantejar suspendre el sistema de pagament actual, atès que els centres han de deixar de fer l’activitat ordinària i garantir pagaments a compte que no generin tensions afegides de tresoreria", afegeixen, veient satisfetes les seves demandes.
La patronal ACES, la principal de la sanitat privada, també controla centres sociosanitaris de la xarxa del SISCAT. Segons recull el decret, els seus centres ingressaran 3.902,10 euros per cada alta d'un pacient que hagi estat ingressat menys de 72 hores i 2.601,40 euros en el cas que superi aquest termini. "No es pot concretar una facturació mitjana habitual perquè depèn de diversos factors, com la mida del centre o la tipologia. Hi ha centres sociosanitaris sense activitat hospitalària i altres amb activitat hospitalària. Per tant, hi ha molta dispersió", argumenten les fonts de la patronal consultades.
"El decret proveeix al sector d’uns mecanismes que han de permetre revertir els costos"
La Unió i ACES són dues de les patronals que han firmat el conveni laboral del SISCAT. La tercera és el Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS), una de les branques del Consorci de Salut i Social de Catalunya. "El decret proveeix el sector d’uns mecanismes que han de permetre revertir els costos", defensen fonts de CAPSS.
La patronal també valora positivament la creació d'un consell assessor, que estarà format per entitats del SISCAT i un representant del Departament de la Vicepresidència, Economia i Hisendal per tal d'analitzar l'impacte econòmic relacionat amb la resposta sanitària a la situació d'emergència i, si s'escau, revisar les tarifes de facturació aprovades.
Des del CAPSS celebren que la Generalitat hagi deixat la porta oberta a debatre les contraprestacions econòmiques. A més, reclamen una "compensació" al compromís i sacrifici dels professionals sanitaris i de suport. Des de Salut, insisteixen que el finançament es regularitzarà a posterior "d’acord amb l’activitat realment feta" i recorden que el decret preveu una auditoria independent per evitar que els privats "facin un benefici excessiu".
Les entitats, doncs, tindran l'opció de negociar les contraprestacions pels serveis prestats al sistema sanitari, que segons ha reiterat el Govern, ha funcionat de manera unificada durant la crisi, sense diferenciar entre hospitals públics, concertats i privats.