Encara que el risc de malalties i infeccions a la zona afectada per la DANA és baix o moderat, els seus efectes en la salut dels afectats i voluntaris comencen a conèixer-se. Fins al moment s'havien vist casos de gastroenteritis i recomanat la vacunació enfront del tètanus a aquells que manquen d'immunització; no obstant això, aquest mateix divendres la conselleria de Sanitat del País Valencià ha informat de dos casos probables, mancant la confirmació de les analítiques, de leptospira.
La leptospirosi és una malaltia endèmica a la zona per les riuades, per l'albufera i per les séquies. La leptospira apareix fonamentalment en tres llocs a Espanya (al Delta de l'Ebre, a l'Albufera de València i als Marenys de Huelva). Pot transmetre's a través del contacte amb l'aigua, els aliments o sòl contaminats que continguin orina contaminada (leptospires) d'animals infectats, que poden ser domèstics o silvestres, els que sovint es transformen en portadors asimptomàtics; especialment gossos, gats, porcs, cavalls i rates, aquestes últimes són el reservori més important.
Segons ha donat a conèixer la Societat Espanyola de Medicina d'Urgències i Emergències (SEMES), la contaminació ocorre a través del contacte de la pell lesionada i les membranes mucoses amb l'aigua, el sòl humit o fang contaminat amb orina de rosegadors. Les inundacions faciliten la proliferació de rosegadors i la propagació de leptospires en una comunitat humana.
Aquests són els símptomes de leptospirosis
La leptospirosi humana és una zoonosi amb àmplia distribució mundial. Es tracta d'una malaltia febril aguda, que en el 90 % dels malalts sorgeix en la variant lleu i, en general, anictèrica de la leptospirosi, amb o sense meningitis associada. La leptospirosi greu amb icterícia profunda (síndrome de Weil) apareix en un 5 a 10% de les persones infectades. El període d'incubació dura de 2 a 20 dies. La primera etapa dura de vuit a 10 i la segona fase s'inicia després d'uns tres dies de remissió. El diagnòstic es basa en la sospita, confirmant-se amb els estudis serològics. El tractament és simptomàtic i fisiopatològic amb antibiòtics.
Pot presentar-se com un procés pseudogripal agut amb febre, calfreds, cefalàlgia intensa, nàusees, vòmit i miàlgies. El dolor muscular, abans de res als panxells, dors i abdomen, constitueix un tret molt important d'aquesta infecció. Altres manifestacions menys freqüents són el mal de coll i l'erupció cutània.