Barcelona, la ciutat europea on més creix la droga de moda en l'oci nocturn

La cocaïna es consolida com a droga estimulant més popular a Europa, però el consum de ketamina augmenta amb la capital catalana com a protagonista

Una foto d'arxiu d'una discoteca
Una foto d'arxiu d'una discoteca | Arxiu ND
Redacció
11 de juny de 2024, 11:17

La cocaïna és la droga estimulant il·legal més popular a Europa amb uns quatre milions de consumidors en l'últim any, segons l'últim informe de l'Observatori Europeu de les Drogues (l'EMCDDA, per les seves sigles en anglès) publicat aquest dimarts. Europa va superar el 2022 els Estats Units en confiscacions de cocaïna amb Espanya com a segon punt d'entrada al continent i els experts alerten que "l'alta disponibilitat" d'aquesta substància està repercutint en la salut pública. Si bé en els últims anys l'MDMA s'ha estès com a droga d'oci nocturn, recentment l'agència europea ha detectat un augment del consum de ketamina en festivals, per exemple a Països Baixos o a Irlanda.

De fet, Barcelona encapçala el rànquing de ciutats europees on més augment de ketamina s'ha detectat a les aigües residuals en l'últim any. També s'han observat concentracions més altes a Rotterdam, París o Milà. Un altre dels indicadors que aporta l'informe és el nombre més gran de confiscacions de ketamina a Europa: s'han triplicat entre 2021 i 2022.

Com a noves tendències, l'EMCDDA també destaca la popularització de la cocaïna "rosa", barrejada amb ketamina, a Espanya, l'estat de la Unió Europea on més es va detectar el 2023, segons informe. En aquest sentit, l'Observatori Europeu de les Drogues alerta del "policonsum" de drogues, especialment de la barreja de diverses substàncies que els consumidors no saben distingir.

El director de l'EMCDDA adverteix que el mercat de les drogues és més "complex" i les substàncies són "àmpliament accessibles". "L'ús generalitzat de polisubstàncies està generant una sèrie de riscos per a la salut, sobretot quan es consumeixen sense saber quines substàncies són", remarca.

Pel que fa a la ketamina, l'agència europea recorda que el seu consum s'ha relacionat amb la "toxicitat neurològica i cardiovascular, problemes de salut mental i complicacions urològiques, com ara danys a la bufeta per l'ús intensiu o la presència d'adulterants". "Actualment, la nostra comprensió de fins a quin punt aquesta droga s'associa amb un dany important a Europa continua sent limitada, i hi ha arguments forts per millorar el control de l'ús de ketamina i qualsevol dany relacionat", afegeix l'informe.

Més confiscacions

Per sisè any consecutiu, el 2022 les confiscacions de cocaïna van assolir un nou rècord al Vell Continent, de manera que en l'última dècada s'han disparat un 376%. Després de Bèlgica, Espanya és el segon punt d'entrada a Europa i en l'últim any va fer la confiscació més gran de cocaïna descobrint 9,5 tones en un carregament de plàtans provinent de l'Equador.

Per això, la Comissió Europea ha impulsat una nova aliança de ports amb l'objectiu de reforçar la vigilància del tràfic de drogues. Des de l'EMCDDA ja veuen com l'alta disponibilitat d'aquesta substància està tenint un "impacte negatiu en la salut pública a Europa". Va ser la segona addició més comuna entre les persones que van entrar en un programa de desintoxicació el 2022, recull l'informe. A Espanya, la cocaïna va ser responsable de la meitat de les morts per sobredosi el 2021.

Despenalització del cànnabis

El cànnabis es manté com la droga il·legal més popular a Europa, amb gairebé 23 milions d'adults que la van consumir en l'últim any. Un 30% dels europeus la consumeixen en algun moment de la seva vida, segons les últimes dades de l'EMCDDA.

En els últims anys s'ha produït una onada de despenalització del seu consum. Cinc estats membres de la UE (República Txeca, Alemanya, Luxemburg, Malta i Països Baixos) i Suïssa han canviat, o tenen previst, legalitzar parcialment el consum recreatiu de cànnabis.

Davant d'aquest nou enfocament de les polítiques públiques de salut envers la marihuana, l'Observatori Europeu de les Drogues avisa que aquest canvi ha d'anar acompanyat d'un "seguiment i avaluació" per "entendre plenament el seu impacte en la salut i la seguretat públiques".