22
de febrer
de
2023, 16:46
Actualitzat:
16:47h
L'Ajuntament de Barcelona ja té pla per intentar millorar l'ús del català a la ciutat. Durarà quatre anys -amb un cost de 24 milions d'euros- i implicarà fins a 68 noves accions. Són punts de millora que travessen àmbits com l'educació, el comerç o el lleure. Aquestes iniciatives buscaran resoldre mancances que ha detectat un grup de treball del consistori i faran que, per exemple, s'ofereixi acompanyament al personal sanitari perquè aprengui català. En la presentació del projecte, la coordinadora del pla, Marta Rovira, i el tinent d'alcaldia de Cultura, Jordi Martí, han insistit que no s'estableix cap canvi normatiu o règim sancionador i han reivindicat posar el focus en els "recursos" i les "solucions".
En alguns casos, es respondrà a problemes detectats a partir de nombroses queixes, com la manca d'atenció en català a la sanitat. Rovira ho ha exposat com un cas "emblemàtic" que explica l'enfocament que s'hi vol fer. "Ens queixem que el metge no ens entén, però no li donem les eines perquè això se solucioni. Si tinguéssim un estat li faríem passar una prova o passar un procés, doncs nosaltres podem resoldre les necessitats lingüístiques", ha defensat, en unes declaracions recollides per l'Agència Catalana de Notícies. I això es farà a partir d'acompanyament, assessorament i recursos lingüístics.
Tot aprofundint en aquesta idea del pla, també Jordi Martí ha subratllat que les iniciatives no estan pensades com "una exigència". Per contra, planteja que s'ha optat per "convidar, insistir, demanar i reclamar" que la llengua catalana es converteixi en primera opció en molts àmbits de la vida quotidiana en què ha viscut una regressió important, les últimes dècades. Així, les últimes dades dels usos lingüístics de la població mostraven que a Barcelona només el 30% de la ciutadania utilitza el català sovint en el seu dia a dia.
Entre els col·lectius esmentats en la presentació hi ha des dels entrenadors esportius fins als treballadors de l'administració o els comerços de la ciutat. En l'àmbit comercial, es proposa iniciar una campanya per promoure que la primera interacció dels botiguers amb els clients sigui un "bon dia tingui" per facilitar que, a partir de llavors, el diàleg flueixi en català. També s'ha projectat un concurs de continguts digitals i un premi a la contribució al llenguatge científic en llengua catalana.
Des de l'oposició, ERC ha reivindicat haver forçat per aconseguir que el català es converteixi també en "la llengua per defecte en les intervencions de l'alcaldessa i dels regidors i regidores" de l'Ajuntament. Això fins ara s'havia vulnerat en diverses situacions, segons mostren diversos vídeos d'Ada Colau o Jaume Collboni compartits des del canal de l'Ajuntament de Barcelona. Des de Junts també s'ha posat en valor l'avenç de la mesura, però tant uns (JxCat) com els altres (ERC) han lamentat que aquesta reacció arribi "tard".
En alguns casos, es respondrà a problemes detectats a partir de nombroses queixes, com la manca d'atenció en català a la sanitat. Rovira ho ha exposat com un cas "emblemàtic" que explica l'enfocament que s'hi vol fer. "Ens queixem que el metge no ens entén, però no li donem les eines perquè això se solucioni. Si tinguéssim un estat li faríem passar una prova o passar un procés, doncs nosaltres podem resoldre les necessitats lingüístiques", ha defensat, en unes declaracions recollides per l'Agència Catalana de Notícies. I això es farà a partir d'acompanyament, assessorament i recursos lingüístics.
Tot aprofundint en aquesta idea del pla, també Jordi Martí ha subratllat que les iniciatives no estan pensades com "una exigència". Per contra, planteja que s'ha optat per "convidar, insistir, demanar i reclamar" que la llengua catalana es converteixi en primera opció en molts àmbits de la vida quotidiana en què ha viscut una regressió important, les últimes dècades. Així, les últimes dades dels usos lingüístics de la població mostraven que a Barcelona només el 30% de la ciutadania utilitza el català sovint en el seu dia a dia.
Dels influencers a l'escola al català com a llengua institucional
En el mateix sentit, aquest recull d'accions -que aglutinen la iniciativa municipal del Pacte Nacional per la Llengua- es mantenen les propostes presentades inicialment. Entre les més destacades hi havia idees com la d'acostar influencers que parlin català a les escoles, la creació d'un Dia de la Llengua a Barcelona, un recull de referències genuïnes dels barcelonins a espais de la ciutat que tenen altres noms oficials, l'augment de la projecció de cinema en català buscant acords amb sales per fer aquestes exhibicions o, directament, la formació lingüística de professionals de diversos sectors perquè aprenguin o se sensibilitzin sobre l'ús del català. També inclou l'estrena d'una oficina del català, que s'ubicarà al Poblenou.Entre els col·lectius esmentats en la presentació hi ha des dels entrenadors esportius fins als treballadors de l'administració o els comerços de la ciutat. En l'àmbit comercial, es proposa iniciar una campanya per promoure que la primera interacció dels botiguers amb els clients sigui un "bon dia tingui" per facilitar que, a partir de llavors, el diàleg flueixi en català. També s'ha projectat un concurs de continguts digitals i un premi a la contribució al llenguatge científic en llengua catalana.
Des de l'oposició, ERC ha reivindicat haver forçat per aconseguir que el català es converteixi també en "la llengua per defecte en les intervencions de l'alcaldessa i dels regidors i regidores" de l'Ajuntament. Això fins ara s'havia vulnerat en diverses situacions, segons mostren diversos vídeos d'Ada Colau o Jaume Collboni compartits des del canal de l'Ajuntament de Barcelona. Des de Junts també s'ha posat en valor l'avenç de la mesura, però tant uns (JxCat) com els altres (ERC) han lamentat que aquesta reacció arribi "tard".